La campanya de les eleccions basques ja ha començat i la sensació que molts tenim és que el proper parlament d’Euskadi no reflectirà la composició de la societat basca. La il·legalització de les candidatures de l’esquerra abertzale deixa orfe políticament un sector molt important de l’electorat basc, els militants i simpatitzants de la qual hauran de decidir l’1 de març si opten pel vot nul, l’abstenció o confien el seu sufragi a una altra força política. La il·legalització és una conseqüència de la Llei de Partits aprovada el 2002 pel PP i el PSOE amb l’objectiu d’eliminar del mapa polític basc l’esquerra abertzale amb la justificació de la lluita contra ETA. Estem davant d’una llei “ad hoc”, justament com ens han dit sempre que mai s’han de fer les lleis. La violència s’ha de condemnar, però també s’hauria de condemnar el franquisme i molts partits que continuen sense fer-ho i fins i tot l’enalteixen poden presentar-se a les eleccions.Diversos sondejos apunten que el PSOE i el PP sumats poden apartar el PNB del govern basc, del qual en formen part des del 1980. Sóc dels que pensa que l’alternància política és saludable en democràcia però aconseguir un lehendakari no nacionalista basc deixant fora de joc un dels principals actors polítics –l’esquerra abertzale- és convertir en fraudulents aquests comicis i restar legitimitat democràtica a un hipotètic Patxi López lehendakari. Sembla que molts socialistes i populars tenen coll avall que Ibarretxe se n’haurà d’anar a casa, igual que passava el 2001 amb Mayor Oreja com a gran esperança del nacionalisme espanyol. Encara queda partit per jugar i, tot i l’adulterament dels comicis, Ibarretxe pot tornar a ser lehendakari si juga bé les cartes. A mi m’agradaria que fos així. Seria una lliçó democràtica.
Publicat al diari Aquí el 16 de febrer de 2009
1 comentari:
Des que es va instaurar aquesta nova etapa democràtica , desprès de la mort del dictador, i amb el consens de la major part de les forces politiques es va donar joc a totes o casi totes les forces polítiques de l’Estat i es va dissenyar un nou escenari en el que també hi capegessin els nacionalismes perifèrics.
Pensant que així tard o d’hora s’ la lluita dels nacionalistes més radicals acabarien diluint-se en els nacionalistes més moderats , com va passar amb els partits d’esquerres, i s’acabaria amb el problema que ha representat històricament pel nacionalisme espanyol , Catalunya i el País Basc, per vies diferents però amb els mateixos objectius : el reconeixement i el dret d’autodeterminació.
L’estat Espanyol i els partits que el sustenten no han dubtat ni un moment en unir-se per tal d’impedir que tan bascos com catalans puguin mai accedir a exercir aquest dret.
Aquesta es la finalitat de lleis com la de Partits, que impedeixen a milers de persones presentar-se en unes eleccions tot i no tenir cap problema amb la justícia, simplement se’ls anul•la per ser persones sospitoses de votar una determinada ideologia política: la del independentisme radical i democràtic.
Evidentment que aquesta es una llei totalment antidemocràtica y no ho dic jo sinó molts juristes qualificats. De fet hi ha un expedient obert per part de un expert de la ONU que estudia el cas. El camí que escullen els politics espanyolistes no sols acabarà amb les ànsies d’independentisme dels bascos sinó que encara l’estimularan més.
Publica un comentari a l'entrada