dimarts, de febrer 24, 2009

L'excepció és la dimissió

En el país que vivim -i parlo de l'Estat espanyol però també Catalunya- estem molt poc acostumats a les dimissions. No forma part de la nostra cultura política. Per això, la dimissió del fins ahir ministre de Justícia, Mariano Fernández Bermejo, s'ha viscut de forma tan intensa informativament parlant. Als Estats Units fa amb prou feines un mes que Barack Obama va prendre possessió com a president i s'han vist ja una colla de dimissions. És la cultura política anglosaxona. Però la nostra classe política transmet la sensació de dimitir quan no hi ha cap més remei i la permanència en el càrrec pot fer mal al partit del qual té carnet.

La dimissió de Bermejo és més que justificada, però igual que ho seria la d'una desena de càrrecs públics que em venen al cap rapidíssimament per diferents raons, des de la prepotència, a estar sota sospita, passant per una mala gestió evident en la seva tasca poítica. El ministre de Justícia no pot anar a caçar amb un jutge que està investigant el partit polític rival. I, a més, sense llicència de caça. Si a aquestes premises afegim que estem en una doble campanya electoral a Euskadi i Galícia, la dimissió de Bermejo era inevitable. I ha aguantat força. Fa quatre dies encara negava rotundament que dimitiria i s'enrocava en una posició cada cop més dèbil, assetjat des de fora i des de dins.

Assistirem uns quants dies a una lloança al ministre dimitit des del PSOE, que apunta ara al PP, exigint-li que el cas d'espionatge a Madrid també acabi amb dimissions. Els populars fan veure que no senten res i exhibeixen el seu trofeu de caça, el cap de Bermejo, conscients que se'ls ha acabat l'ase dels cops. I, per postres, el nou ministre de Justícia és gallec. Com en una partida d'escacs, els socialistes han sacrificat una peça amb l'objectiu de rendibilitzar aquest sacrifici amb una doble victòria electoral diumenge vinent. El PP, per la seva banda, ha vist com cau el punt dèbil socialista que els servia per burxar i burxar. I ara n'han de buscar un altre punt dèbil per atacar amb totes les forces amb l'objectiu final de recuperar la Xunta i no fer el ridícul a Euskadi.

2 comentaris:

Enric Grangel Llop ha dit...

Dimitida la cortina de fum, sra els populars tiraran contra un altre ministre, tot per tapar les vergunyes de alguns del seus alts carregs.

Markel ha dit...

Era evident que no aguantaria el ministre, sobre tot perquè dins no el volien i estava prou desgastat. També que la jugada que han fet per tal de millorar la imatge no se si els donarà resultat.. en Peréz Touriño ha quedat força desacreditat a Galicia tan per la seva política com per la imatge de persona poc curosa amb els diners públics.