Darrerament s'estan publicant llibres molt interessants pels qui ens dediquem a la comunicació política i tenim ganes de seguir aprenent i posar-nos al dia. Des d'aquest blog m’agradaria recomanar-vos dos títols ben diferents però que estan molt d'actualitat. El primer és Yes you can, de Jordi Segarra i Àlex Terés, dos catalans que van treballar en la campanya de Barack Obama a la presidència dels Estats Units. És un llibre curtet, que no arriba a les 150 pàgines, però que conté moltes idees per a candidats a tot tipus d’eleccions i caps i de campanya, tot i que l’enfoc és molt per a les eleccions nord-americanes, tan diferents de les catalanes o espanyoles. És sintètic, estructurat, amb exemples Tal com diuen els seus autors, Yes you can, és altament recomanable per qui es vulgui presentar a un càrrec polític però també a la presidència d’un club esportiu.L’altra recomanació és un llibre una mica més llarg però que no sobrepassa les 200 pàgines. Si l’anterior és un manual per a organitzar una campanya electoral del segle XXI, Els spin doctors, del periodista Toni Aira, ens parla de la rebotiga de la política, del qui intenten marcar l’agenda política, els que estan molt a prop dels líders polítics i els influencien amb els seus consells. Els spin doctors son els guionistes de la política actual i la portada del llibre és mol eloqüent. El capítol més apassionant és el que retrata diferents spin doctors, els qui han estat darrera de líders mundials com Bill Clinton, Barack Obama o Tony Blair. Però també de casa nostra, com Mas, Montilla, Aznar o Felipe González. Personatges amb punts en comú però amb evolucions molt diferents.
De la lectura d’aquests dos llibres em queda més clar el pes de la televisió en la política actual. O surts a la TV o ho tens molt complicat. Les noves tecnologies van guanyant terreny i actualment un candidat o candidata ha d’estar a internet i l’us de les xarxes socials és cada cop més destacat. I sinó que li preguntin a Obama amb el facebook. Us imagineu com serà una campanya electoral d'aquí deu o vint anys? Recordeu, però, d’estudiar l’ecosistema comunicatiu del vostre àmbit d’actuació, perquè cada ciutat, cada comarca, cada regió és diferent i el pes de diaris, setmanaris o ràdios -i també el cafè del poble- encara és molt important.
5 comentaris:
En parlarem, Jordi. Jo també els estic llegint i coincideixo plenament amb tu. Les observacions "no publicables" ja te les diré a cau d'orella:
Interessants recomanacions. Jo crec, sens dubte que les noves tecnologies guanyen pes acceleradament, amb eines com el facebook, els blocs, els mns, etc. Per contra crec que els mitjans tradicionals, cadenes de televisió incloses, premsa escrita, etc...anirà perdent pes. La gent cada vegada busca la informació de diverses maneres, cada vegada selecciona més i ja no s'empassa només el que surt als grans mitjans.
Me'ls apunto els dos que d'aquí a dos anyets hi ha municipals i tindré feina, jejeje.
Gràcies, Jordi! En fas una síntesi molt encertada. Ho deia Roberto Saviano fa pocs dies als estudiants de Blanquerna: "quan expliques una cosa fas que existeixi". Ell ho deia per com el seu llibre "explica" la camorra i, per tant, com l'èxit de la seva obra està fent que aquesta realitat que viu molt del silenci sigui una realitat per molta gent que la desconeixia fins fa poc. I bé, això és el que busquen els poítics: existir. I l'adaptació a l'entorn mediàtic marca qui se'n surt o no.
Una abraçada, amics!
Realment actualment és més important donar visibilitat en els mitjans de comunicació a un líder polític o una institució que aquesta persona o administració faci molta feina. Si no la comunica és com si no la fa. I a les noves tenologies no se les pot despreciar tal com fan alguns polítics. Per sort, cada cop en són menys. D'aquí a deu anys serà impossible 'passar' d'internet en una campanya complint l'expedient d'una webh i poca cosa més.
Seguim reflexionant amics!
Publica un comentari a l'entrada