Un dels grans misteris de la política espanyola és com Pedro Solbes pot mantenir-se encara com a ministre d'Economia del Govern espanyol. La imatge és d'un personatge que està de tornada de tot -comentaris com que té enveja del dimissionari Bermejo n'és l'exemple més clar-, desmotivat, fatxenda, reactiu, cansat, frívol... Un perfil totalment contrari al recomanat en una situació econòmica tan històricament complicada com l'actual i una negociació tan difícil com la del nou finançament autonòmic. Qui caldria al capdavant d'un ministeri tan important com Economia és un polític o un tècnic amb empenta, actiu, receptiu, amb grans dosis d'humilitat, bàsicament un perfil contrari a Solbes. Jo no sé qui pot ser. Li toca a Zapatero triar-lo, però estic segur que n'hi ha a puntades en l'òrbita socialista.Portem un any de la segona legislatura de Zapatero com a president espanyol i té una colla de ministres amortitzats, caducats m'atreviria a dir jo. N'hi que venen del primer mandat, com el mateix Solbes o Magdalena Álvarez, una de les pitjors ministras de la història de la democràcia i la seva continuïtat és un insult a Catalunya. Però és que aquesta gangrena ministerial afecta a acabats d'arribar com Miguel Sebastián (Indústria) o Corbacho (Treball), incapaços de fer reaccionar el país contra la crisi. L'equip econòmic de Zapatero ha demostrat una ineficàcia exasperant. La remodelació ministerial deu ser qüestió de dies. Veurem quin joc de mans ens prepara ZP.
1 comentari:
Efectivamente, mi manera de pensar es que los ministros deben ser técnicos ejemplos: El de economía ha de ser ADE o economista, empresariales, el de trabajo Graduado social o relaciones laborales el de sanidad médico por supuesto y el de industria ingeniero, lo siento pero pienso así, y si cogemos a f¡altos funcionarios tecnócratas y los ponemos de ministros, tambien funcionarían.
Publica un comentari a l'entrada