Cròniques de l'altra banda (XX)

La darrera setmana abans de les vacances ha estat força intensa. Diumenge vam anar a la Festa del Batre de Cabra del Camp. Des de bon matí recreen com es batia el blat a inicis del segle passat i ho rematen amb una arrossada popular on hi van venir aquest any gairebé 600 persones. En aquesta festa hi vaig col·laborar contactant amb el Pere Tapias, que va ser l'encarregat de fer el pregó de la festa, a més de xerrar amb tothom que se li acostava (en la imatge el podeu veure amb els cuiners). Em va fer gràcia conèixer aquest personatge tan peculiar, inclassificable. Músic, periodista, gastrònom... Amb el pregó que va fer, ple de referències a personatges i història del municipi, es va posar el públic a la butxaca. Va triomfar. I és que el Pere es molt gran. La paella, per cert, estava molt bona.

Dimarts i dimecres Valls es va convertir en la capital del camp català amb el Firagost 2008. El Consell Comarcal col·laboràvem amb l'organització de l'XI Setmana de Promoció dels Vins i Caves de l'Alt Camp amb DO. El 'showroom' de dilluns va ser tot un èxit d'assistència i una exhibició per part de l'enòloga Pepa Menchón. Jo també vaig aprendre una mica més sobre el vi, un món fascinant. Dimarts al vespre vam passejar-nos pel Firagost, amb desenes d'estands de tota mena, inclòs el del Consell, o es podien tastar els vins de la comarca. La cursa amb els sacs d'avellanes a l'esquena s'ha de veure. Es, a més, un factor d'integració, amb diversos participants magrebins, negres i sudamericans. Va guanyar, però, un indígena català.

El darrer tram de la setmana, amb Valls buida després de la finalització de Firagost, l'hem dedicat al Castell de Semella. En posts anteriors ja us he parlat del que cosidero un diamant en brut. Dilluns l'equip coordinat per Ramon Serra i Mònica López van iniciar els treballs arqueològics i estem aprofitant la seva presència en aquesta construcció medieval perquè mitjans de comunicació en facin difusió 'in situ' però també que trepitgin el terreny polítics que poden tenir un paper clau en la seva rehabilitació i que el diamant en brut torni a brillar. Hi van pujar tres diputats -els socialistes Anton Ferré i Joan Ruiz- i el convergent Jordi Jané. Ja us en parlaré més en un altre post. Bé que el mereix.