Adéu 2008: una mica de balanç

Apurant les darreres hores de l'any 2008 fas un balanç mental del que han estat aquests darrers dotze mesos, a nivell personal i també general. Em centraré en aquest segon capítol per fer algunes pinzellades perquè no tinc ganes d'avorrir-vos amb una disertació sobre el 2008 en tota la seva integritat. La crisi econòmica que ens volien amagar a principi d'any quan ja era evident i que amb l'arribada del bon temps es va anar aguditzant ha marcat aquest any que acomiadem i tot indica que encara es farà notar més el 2009. Es tracta d'una crisi real i que molta gent està patint amb duresa, però també amplificada pels mitjans de comunicació, que s'han apuntat a un catastrofisme gens aconsellable perquè l'economia remunti el vol.

Hem acabat el 2008 amb un nou incompliment per part del Govern Zapatero. Encara no tenim una proposta de finançament, perquè el que va anunciar el ministres Solbes aquest dimarts és una gran inconcreció. Volem xifres!!! I que no ens tornin a aixecar la camisa. Recordem que el 2008 ha estat el de la segona victòria de Zapatero en unes eleccions espanyoles gràcies a la proposta tan poc centrada del PP, amb un líder, Mariano Rajoy, que genera dubtes i no acaba de controlar el seu partit. Esquerra continua inmersa en batalles intestines mentre el seu sostre electoral s'enfosa. Iniciativa també evidencia símptomes d'estacament electoral a causa d'una gestió en el govern irregular i CiU ha reafirmat el liderage de Mas amb l'objectiu de tornar a la Generalitat d'aquí dos anys. O menys.

Sortim a l'exterior. El 2008 també és l'any de la victòria de Barack Obama en les eleccions nord-americanes. Sóc dels que crec que s'ha exagerat el triomf del senador d'Illinois. Reconec que és un fet històric que un negre (per part de pare) sigui president dels Estats Units i que ha aconseguit una mobilització popular històrica. La seva carrera electoral amb Hillary Clinton ha estat antològica. Però qui esperi d'Obama una presidència revolucionària s'emportarà una decepció de campionat. Ja hem vist en la formació del seu govern que ha apostat per un cert continuïsme amb l'Era Clinton. Esperarem al 20 de gener, data de la presa de possessió d'Obama. Aniran els Estats Units millor que amb Bush? Segur, però és que el llistó estava tan avall! A la retina ens quedarà la imatge del periodista iraquià llençant les sabates a Bush.

El terrorisme d'arrel islàmica continua sent un gran problema per la humanitat. La seva globalitat espanta. L'última escala d'aquesta macabra volta al món terrorista ha estat l'India amb una exhibició d'organització militar que fa temor. Iraq i sobretot Afganistan continuen sent forats negres. Al Pròxim Orient tot segueix igual o pitjor amb l'ofensiva israeliana en curs. Molts ens volen presentar un conflicte amb bons i dolents i no és tan simple. Hugo Chávez continua fent de les seves i el regim castrista a Cuba compleix mig segle amb signes d'esgotament.

Tornem a casa nostra. Qui se'n recorda de la sequera extrema que va marcar els primers mesos d'any a Catalunya? I les centrals nuclears de Vandellòs i Ascó, que ens han donat ensurts dia sí dia també? Hem viscut una catàstrofe aèrea a Barajas amb 150 morts o un tornado que va deixar la seva emprempta de Salou a la Conca de Barberà. No hi va haver víctimes mortals però la proximitat espanta. El Barça, de la mà de Guardiola torna a il·lusionar i el Nàstic segueix generant dubtes amb una irregularitat incòmoda. A l'inici de l'estiu vam veure com una èxit esportiu de la selecció espanyola de futbol es convertia en una explosió brutal de nacionalisme rojigualdià. Ja us he dit que no em volia allargar. Em queden moltes coses al tinter. Si voleu afegir el vostre punt de vista endavant.