Inseguretat

Una de les grans fal·làcies de la democràcia és relacionar una certa “mà dura” en matèria de seguretat amb els governs teòricament més conservadors i debilitat i màniga ampla quan mana l’esquerra. La inseguretat és un problema molt greu i en els propers mesos encara empitjorarà més a causa de la crisi econòmica. Hi ha èpoques en què augmenten els anomenats robatoris silenciosos en habitatges unifamiliars. Hi ha comerços que pateixen atracaments cada cop més sovint.

La sensació d’impunitat és total en molts col·lectius. Un és el dels pagesos o propietaris de masos més o menys aïllats. Els lladres entren a moltes masies com si fos casa seva. Els Mossos d’Equadra i les policies municipals mostren una ineficàcia gairebé insultant, amb patrulles en llocs i moments equivocats. Les denúncies són poc més que paper mullat (per les pixarades dels lladregots, és clar). I la por dels pagesos és que si prenen segons quines mesures els malfactors en qüestió els destrossin o els cremin el mas. Ja ha passat diversos cops. Reunions amb alcaldes i amb comandaments policials, serveixen de ben poc.

L’actual Estat de dret es basa en la cessió als governs de l’ús de la força, però si aquest estat es mostra ineficaç, que ha de fer el ciutadà que li entren a la seva propietat cada dos per tres i sembla que se li’n foten a la cara? Deixem enrera esquerres i dretes i debats postissos i afrontem els problemes reals com són la inseguretat ciutadana creixent. Cal una reforma urgent d’un Codi Penal ineficaç, invertir en una Justicia saturada i acabar amb aquesta impunitat de veure com els delinqüents -quan els agafen- entren per una porta de la comisaría i surten per l’altra pensant ja en el proper robatori. Aquí si que és necessari un ampli pacte d’Estat.

Publicat al diari Aquí el 22 de desembre de 2008