A última hora

Recordeu quan anaveu a escola, a l’institut o a la universitat– alguns dels que ara llegiu aquestes línies potser us hi trobeu ara– i a començament de curs us manaven un treball força llarg i complicat? Gairebé tots ho deixàvem per darrera hora com si el professor se n’hagués d’oblidar o perdonar- nos la vida. Però el curs avançava, la data de lliurament del treball s’apropava i llavors tot eren presses. Si el treball era en grup havies de quedar en hores intempestives i passar alguna nit sense dormir massa.

El treball quedava com quedava i l’aspiració màxima no era treure un excel·lent o un notable sinó un aprovat justet. Tinc la sensació que amb el finançament de Catalunya està passant el mateix. El Govern espanyol (l’alumne) ha esperat a darrera hora, potser perquè confiava que el Tribunal Constitucional (un altre professor) li canviaria el treball per un altre de més fácil. Però la sentència dels Dotze homes (i alguna dona) sense pietat no arriba i en aquestes dates nadalenques hem vist una desfilada de presidents autonòmics per la Moncloa.

Queden tres dies fins a final d’any i tot indica que lliuraran el treballa última hora i ens diran que mereix matrícula d’honor. Ens farà contents a les catalanes i catalans? El problema no és aquest sinó que el professor (Catalunya) no té autoritat per corregir el treball, per molt malament que estigui fet. Recordem que el treball (finançament) havia d’estar legalment enllestit l’agost passat i que la vicepresidenta De la Vega va salvar Zapatero de comparèixer al Congrés aixecant la camisa al conseller i líder d’Iniciativa, Joan Saura. No seria més convenient tornar a incomplir una altra data de lliurament, la del 31 de desembre –no ve d’una més–, a canvi d’un acord ben fet i sense presses?

Publicat al diari Aquí el 29 de desembre de 2008