Cròniques de l'altra banda (XXXVI)

Durant la meva carrera periodística he assistit a un nombre important d'àpats de Nadal d'administracions públiques, partits polítics, associacions i empreses. Esmorzars, dinars -sentats o drets- i sopars. Austeritat i luxe. Amb discursets o sense. A finals de novembre ioben entrat el mes de gener... He vist una mica de tot. Aquest cop em tocava a mi organitzar un àpat de Nadal per a periodistes. En els darrers anys el Consell Comarcal de l'Alt Camp no havia fet aquest tipus de trobades, tot i que en els seus inicis, a finals dels vuitanta, s'havien organitzat sopars de Nadal. Nosaltres vam optar per un esmorzar-roda de premsa en una cafeteria-restaurant propera a l'actual seu que vam programar per aquest dimecres passat.

La crisi ha fet que s'hagin suprimit alguns d'aquests àpats de Nadal. Crec que en alguns casos, com el del "mític" dinar-lot de Dow que aquesta supressió està justificada. No pots eliminar milers de llocs de treball i organitzar un multitudinari dinar amb periodistes, que a més marxen carregats amb un generós lot. Catastròfic a nivell de comunicació interna. Però les administracions han de retallar aquest tipus de despeses? O és la xocolata del lloro? És un debat obert. Jo em decanto per la segona opció.

L'àpat de Nadal que vam muntar des del Consell de l'Alt Camp per als perodistes va ser una trobada distesa en què van assistir els professionals de la comunicació que setmana si setmana també assisteixen a la tradicional roda de premsa del dimecres, la presidenta del Consell Comarcal, Carme Mansilla, el gerent, l'Emili Llauradó, i un servidor. Després van fer una roda de premsa de balanç de l'any i vam apuntar objectius i eixos per al 2009. Evidentment el titular de l'endemà i el divendres -dia quan es publiquen els dos setmanaris vallencs- versava sobre la data de trasllat del Consell a la nova seu i el cost de l'obra. Els mitjans recollien unes declaracions de la presidenta sobre la dimensió de trasllat, que "va més enllà d'un canvi de local i és un canvi de mentalitat". No són paraules grandiloqüents sinó amb contingut. N'anirem parlant.