divendres, de febrer 20, 2009
El cristall per on es mira
Passejant pel blog del Jaume Renyer he anat a parar a aquest altre blog i a aquest vídeo que podeu veure a dalt. És d'aquells documents que impacta i que t'impedeix no fer altra cosa que visionar un segon vídeo que et recomanen. Aneu-hi. El joc que ve després no té tampoc desperdici.
Es pot estar més o menys d'acord amb el contingut d'aquests vídeos o estar en total desacord i pensar que s'està davant d'un gran exercici de cinisme. O d'una magnífica exhibició de propaganda. El que està clar és que això no és el que veiem als informatius de les televisions del nostre país sobre Israel.
Però vaig més enllà. Que veuen en les televisions que poden sintonitzar els habitants de Castella-la Manxa, Andalusia o Astúries sobre Catalunya? No pensaran també que Catalunya som "un país de mierda"? Aquest exercici que han fet des del blog www.cat-israel.org el podríem fer sobre Catalunya amb ciutadans d'altres punts de l'Estat que només veuen una realitat manipulada per mitjans de comunicació moguts per un profund i irracional anticatalanisme. "Reflexione'm-hi", que deia aquell.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
4 comentaris:
tambien se podria hacer lo mismo con los que en cataluña hablamos castellano ¿no crees?
aqui se nos llama anticatalanes y algunos que somos buenas personas, solidarios, trabajadores, honrados.
simplemente nuestra lengua es el castellano no el catalan.
y sin embargo otros catalanes nos odian o desprecian por eso.
Molt interessant.
Jo sempre he estat bastant pro-Israel. M'atrau la cultura i història jueva, vull apendre hebreu, veig tota pel·lícula que puc (sobretot d'Eytan Fox) i canto a Ivri Lider. És clar, pots veure un nexe comú entre director i cantant, tot i que els vaig conmèixer per separat.
Amb tot això de la guerra a la Franja, he discutit molt sobre el tema. La gent té la mania de posicionar-se sense saber gaire. No és que jo en sàpiga un munt, però tinc suficient memòria històrica com per no posarme de part dels Palestins. De fet, tampoc em poso de la banda d'Israel en quant a la guerra. Simplement no estic a favor de la guerra.
Un amic de Nova Zelanda, quan va venir a España de vacances, va agfar un tren de Madrid cap a Barcelona. El tren feia (aleshores) una parada a mig camí per canviar les rodes. Un noi de Madrid amb el que estava parlant, li deia que els catalans sempre volem ser diferents. Vés, si el canvi de rodes s'ha anat fent a la resta de l'estat com a normativa Europea. Vaja!
He viscut a Anglaterra molts anys i he conegut gent de tot arreu. També espanyols i molts d'ells de Madrid. Sí, hi ha una des-informació bestial.
Però segur que a Madrid no pensen que som un País de Mierda, sinó una Región de Mierda.
Salutacions
Per cert, se m'oblidava. Israel reconeix les unions homosexuals fetes a altres països, no en fa, donat que tots els matrimonis estan controlats sota alguna de les religions.
Estic molt d'acord amb el teu títol, el cristall per on es mira. I el vídeo no deixa de ser publicitat, propaganda, el que li vulguis dir: destacar i donar a entendre el que es vol que el receptor retingui al cap.
Ahir o abans d'ahir hi pensava en això mentre estava a classe. Feia una estona havia llegit alguna columna sobre que nosaltres, pobres catalans, tenim molt de patiment amb el finançament, i en canvi, el professor sense cap recança i davant una tribuna de 100 alumnes va dir que els catalans som uns insolidaris. Ep! i va donar unes raons bastant ben argumentades sobre això, a l'igual que l'article d'opinió també estava molt ben argumentat. Però, ja se sap, depèn del cristall per on es mira!
Publica un comentari a l'entrada