Trenta anys de ‘El Punt’ i molts records

Aquest mes de febrer el diari ‘El Punt’ compleix els trenta anys del seu naixement. Amb El Punt m’uneix un lligam sentimental molt important. El meu primer contacte amb aquesta capçalera va ser l’octubre de 1995 quan en un dels primers treballs de la carrera vam triar comparar el diari gironí i el Regió 7. Jo vaig ser dels que va visitar la redacció d’El Punt i allí em vaig assabentar que obrien una edició a Tarragona. Des de llavors vaig fer-me molt pesat per col·laborar d’alguna manera en el projecte. En un número zero de l’agost de 1996 ja hi ha un article meu signat amb les inicials “J.S.” d’un “pollo” polític de Torredembarra. Que orgullós em vaig sentir d’aquella columna de breus!

Va ser en la redacció de l’Avinguda Roma l’any 1996 quan vaig començar a donar els primers passos en la professió periodística. Aquell estudiant de segon de Periodisme cobria els partits del Roda de Berà, en la seva darrera temporada a Tercera Divisió. Amb el gran José Luis Guerra a la banqueta i Lluís Marco –tiet de l’actor- a la presidència, vaig viure un descens mentre escrivia les primeres cròniques futbolístiques. Recoro el fred glaciar que vaig viure més d’un dia a la tribuna del camp rodenc però la il·lusió del periodista novell neutralitzava els llavis tallats i aturava el vent punxant. Després disfrutava amb l’escalfor l’ambient d’una redacció els diumenges a la tarda, amb els nervis, els crits i aquella atmòsfera de fum que ara sembla una utopia.

Després va venir el Reus Deportiu i l’ascens a Tercera o aquell estiu del 1998 nedant en la Regional profunda. El setembre del 1999 vaig entrar en plantilla, a la secció d’Esports, amb en Quim Fernández, el Joan Martí, el Xavi Aguilar i la Berta González. Després van arribar companys inolvidables com el Rafa J. Martínez, el Segi Casado, el Miquel Rosich o el Rafa Marrasé. I de l’equip del diumenge també tinc un gran record del Heiko, l’Anna, el Rafa Marrasé, l’Albert Miró, la Maria… El canvi de disseny en el qual els treballadors vam participar, les eleccions al Reus Deportiu CF que res tenien que envejar a les del Barça…

El març de 2001 vaig decidir canviar el Punt per una aventura internàutica que massa bé no va acabar. Més endavant vaig tornar a col•laborar els diumenges a la secció d’Esports però des de fa una colla d’anys d'El Punt només en sóc lector, però reconec que és un diari molt ben fet. Consolidat a Girona, li ha costat molt entrar en el mercat tarragoní tot i que ja hi porta més de tretze anys. En els darrers mesos han hagut de reduir costos però la capçalera continua. A partir d’ara El Punt aposta per l’edició electrònica veient que el paper cada cop és més car i es venen menys diaris. El periodisme evoluciona però El Punt allí està. I espero que per molt de temps. En aquella redacció vaig aprendre molt i estic molt agraït a l’oportunitat que em van donar.·