Les eleccions europees com a termòmetre?

A l’equador de l’actual mandat municipal ens arriben els resultats de les eleccions europees, des de sempre els comicis més descafeïnats i que aquest cop han arribat a nivells d’abstenció molt elevats. Gairebé de dos de cada tres votants van quedar-se a casa. Torredembarra no ha estat una excepció i la participació ha quedat en el 34,96% enfront del 39,43% de les europees el 2004. Un servidor va anar a votar quan passaven pocs minuts de les sis de la tarda i l’ambient al col•legi electoral de l’Antoni Roig era desangelat, gairebé desèrtic.

El PSC ha tornat a guanyar unes eleccions a Torredembarra i ja n’encadena diverses victòries consecutives. Però els socialistes han perdut és de cinc punts i mig respecte als comicis europeus del 2004. Encara han quedat més lluny el 45% de vots obtinguts en les eleccions generals de fa un any. Però el 37,35% del 7-J se situa molt per sobre del 26,1% de vots de les municipals del 2007. Aquí trobem una de les grans característiques de l’electorat de Torredembarra: els mals resultats del PSC en les eleccions municipals, tot i haver guanyat les dues darreres convocatòries locals.

S’ha de responsabilitzar d’aquest descens de vots les formacions independents que només concorren a les municipals? Crec que no. Els socialistes torrencs tenen un problema a l’hora de mobilitzar el seu electorat, el que confia massivament en Zapatero i Montilla però no en els candidats locals. El PSC presentarà un candidat diferent a les properes eleccions municipals després de quatre comicis amb Manuel Jiménez com a cap de cartell. Serà un risc i una oportunitat al mateix temps.

Convergència i Unió ha recuperat el segon lloc després de caure fins el quart lloc en les europees del 2004. La formació nacionalista recupera una part d’electorat que hava perdut des de la retirada de Segalà i Pujol i ha tornat a superar el 20%. L’objectiu de tornar a guanyar les eleccions municipals sumant regidors que li permetin governar amb més comoditat no és una utopia després de la mínima recuperació de les darreres locals i els bons resultats de les generals i europees últimes.

El Partit Popular ha caigut del segon al tercer lloc en les eleccions europees però ha pujat gairebé un punt percentual (fins el 18,52%) a Torredembarra. És un percentatge unes dècimes superiors a les darreres generals però deu punts més que en les municipals de fa dos anys. Amb el PP passa un fenomen semblant al PSC a Torrembarra, amb una baixada espectacular en les eleccions locals a causa de la desmobilització del seu electorat i el segon regidor dels conservadors queda sempre en un somni inabastable.

Esquerra Republicana continua en una dinàmica negativa a Torredembarra, amb una pèrdua imparable de vots. En aquestes eleccions europees els números són concloents: més de 200 vots menys i sis punts menys, caient a la quarta posició. ERC semblava que podia superar el 20% en les municipals de 1999 i 2003 i en les properes el llindar del 10% pot estar en perill. En les generals del 2004 els republicans van rebassar el 20% i ara amb prou feines es va superar el 10%. ERC viu un moment complicat a Torredembarra després d’anys al govern que no han servit per pujar sinó per perdre massa electoral guanyada a l’oposció i en les convocatòries a nivell nacional i estatal també s’ha vist un descens. Les municipals del 2011 seran molt complicades pels republicans sobretot sinó comencen a treballar ben aviat en definir la seva proposta electoral.

Iniciativa per Catalunya experimenta un fenomen invers al PSC i el PP, amb un estacament en el 5% de vots en generals i europees i un augment fins gairebe el 9% en els comicis locals, amb la marca d’Alternativa Baix Gaià. Potser PSC i PP han de prendre apunts de la manera de treballar dels ecosocialistes torrencs en les eleccions municipals. En l’anàlisi dels darrers comicis europeus a Torredembarra destaca el sisè lloc d’Iniciativa Internacionalista (II), amb 59 vots i un 1,68%, tot i que les candidatures abertzales han obtingut tradicionalment bons resultats al nostre municipi. Per davant d’II estan però els vots en blanc, que han arribat al 2,30%, passant d’11 a 81 sufragis, una dada, junt amb l’abstenció, que hauria de fer reflexionar als partits i dirigents polítics.

Publicat en el número de juny del Diari de la Torre