Crisi al PP: una llarga partida d'escacs

Estic seguint amb molt interès la crisi que viu el Partit Popular. És una llarga partida d'escacs, amb moviments tàctics d'uns i altres abans de l'escac, que pot portar o no a l'escac mat. És una crisi amb dos teòrics bàndols -els durs i els moderats- però aquesta llarga sèrie de jugades pot portar a canvis de trinxera. El rei d'uns dels grups és l'actual president del PP i candidat sense èxit a la Moncloa les dues darreres connvocatòries electorals, Mariano Rajoy. A l'altre grup hi ha Esperanza Aguirre com a reina però sense haver fet el pas definitiu per lluitar pel lideratge dels conservadors en el congrés de juny.

L'ofensiva dels que volen veure Mariano Rajoy lluny de la presidència del PP és una ofensiva planificada -o això sembla- amb torpedes a la seva línia de flotació repartits en el temps. Ara plega Zaplana, ara Acebes diu que no continua, després Maria Sangil també marxa criticant durament Rajoy, més tard és Ortega Lara qui estripa el carnet del PP... i aquesta setmana veure que toca. Paral·lelament hi fa un foc continu des de la COPE, El Mundo i companyia -franctiradors experimentats- contra Rajoy.

L'ofensiva contra Rajoy ha arribat al carrer. Divendres, centenars de militants i simpatitzants del PP es manifestaven davant de la seu del carrer Génova proferint crits contra Rajoy. És l'infanteria lleugera que també ha entrat en combat. Aguns grans generals s'ho miren encara des de la distància, amb el llargavistes i el plànol el camp de batalla, amb el canó al costat, però. El gran mariscal dels exèrcits conservadors -el del bigoti, el professor universitari de Georgetown- comença a moures, acompanyat de la seva dona, regidora a Madrid, que ja ha començat a dir la seva.

Rajoy ho té molt complicat, però no està sentenciat. El desgast que està sofrint les darreres setmanes és molt dur. Manté suports importants dins del partit, sobretot entre els barons regionals i una part de l'aparell. Fins i tot ha incorporat Gallardón al seu projecte de futur, tot i que l'alcalde de Madrid i representant de l'ala més moderada del partit és una arma de doble fil ja que genera molt rebuig entre la militància popular. Rajoy té l'avantatge que Esperanza Aguirre s'està desgastant també força i pot quedar com la dolenta de la pel·lícula. Haurem de veure si hi ha un "tapat" que podria manifestar-se properament i disputar-li la presidència popular. O potser els anti-Rajoy no presenten candidat alternatiu i continuen desgastant el president popular fins a assecar-lo i obligar-lo a dimitir. Veurem quin és el proper moviment.