Cròniques de l'altra banda (VIII)

Setmana plujosa -ja era hora!- però l'aigua no ha impedit que continuï el meu "tour" per l'Alt Camp. Dimecres a la tarda vaig fer una exhaustiva visita a Alcover. Gràcies al Sergi Franch, director de la ràdio municipal, responsable de comunicació de l'Ajuntament i un excel·lent cicerone, vaig poder conèixer diferents espais del segon municipi de l'Alt Camp i vaig arribar a la conclusió que es tracta d'una localitat amb molts atractius i molt ben estructurats. És certament agradable passejar pel centre històric, amb aquell ambient de poble que em fascina. Fins i tot plovent, com ens va passar.

Havia estat a Alcover més d'un cop, però mai havia fet una "inmersió" tan profunda. Primer vam anar a l'Església Nova, que ha acabat la primera fase de les obres de reconstucció. Encara li queden, però, 8 o 9 anys. La Casa de Cultura, a l'edifici de Cal Cosme, és molt funcional, i el Museu Municipal, que ens permet endinsar-nos en les Muntanyes de Prades de fa 240 milions d'anys, una petita joia. El que més em va sorprendre va ser Cal Batistó, una casa que es conserva tal com era en el tombant de segle XIX al XX, un viatge en el temps que ens permet adonar-nos com vivien els "ricatxos" de l'època. Un poble estructurat? Tenen concentrat en una zona del municipi l'escola, l'institut de secundària, el poliesportiu, el CAP, el Centre Dia, l'Escola de Música i la Ràdio. Deu n'hi do! Això és planificació i el demés són tonteries. L'emissora municipal, amb 5 anys d'història, té unes molt bones instal·lacions.


Vaig marxar d'Alcover plovent en direcció cap a Montferri, als límits amb el Tarragonès i l'Alt Camp. És un poble petit, vigilat des d'un turó pel Santuari de Montserrat construït per Jujol, detestat per alguns -li diuen mona se Pasqua i coses pitjors- i admirat per altres. Jo ja el coneixia i no es pot negar que té "personalitat". Al poble mai m'hi havia endinsat. Vaig aparcar prop de l'esglesia i em va envair una sensació especial, amb el Santuari al turó, una església força senzila i un arc que vaig traspassar per anar a l'Ajuntament a parlar amb l'acalde, en Xavier Esplugas, i el president de la Penya Barcelonista Montserrat, Lluís Bagó. Tan l'un com l'altre van coincidir en què és l'entitat que li dóna més vida a aquest poble de poc més de 300 habitants, la capital culé de l'Alt Camp.


Dijous vaig acabar la jornada laboral a la Riba. Hi havia estat dacampada el 1997. Com passa el temps! Però a la zona de l'Ajuntament no hi havia estat. La pluja continuava perseguint-me i li donava una aureola especial a aquest poble, porta de les Muntanyes de Prades i conegut per la gran quantitat d'escales té i la industria paperera. L'alcalde, l'Albert Besora, em va explicar l'esforç que estan fent per coordinar les activitats que les entitats del municipi fan els caps de setmana i no es solapin. N'hi ha diverses, pero vam coincidir que La Riba Down Town té un gran potencial i a l'octubre, en la seva tercera edició, li donarem molta difusió. I és que ciclistes baixant pels carrers i escales del poble és espectacular i molt televisiu.