dissabte, de novembre 01, 2008

Cròniques de l'altra banda (XXX)

Als que hem crescut en una població costanera la neu exerceix una mena d'encisament quan cau per aquí aprop. És el que va succeir aquest dimecres amb una inusual nevada a finals d'octubre. La capital del Camp de Tarragona quan hi ha una nevada és Prades i les mitjans de comunicació s'afanyen a recollir imatges de la font d'aquest emblemàtic municipi del Baix Camp coberta de neu o nens i nenes construint ninots de neu a a plaç de Prades. A l'Alt Camp també va nevar aquesta setmana, sobretot a Querol, i la precaució va obligar a tornar els alumnes de secundària del municipi a casa abans d'hora.

Al migdia vaig agafar el cotxe, vaig enfilar la carretera que va des de les Pobles al Pla de Manlleu -dos nuclis d'Aiguamúrcia- i poc a poc vaig veure com el paisatge s'anava emblanquinant fins arribar a una imatge -la de dalt- més pròpia del Port de la Bonaigua que d'una carretera de l'Alt Camp. Queia aiguaneu i feia un fred de nassos però vaig disfrutar de l'embruix de la neu caient on gairebé mai cau i d'una gèlida soledat només trecada per algun cotxe escadusser que passava molt de tant en tant. A la carretera de Montagut no em vaig trobar ni un vehicle. Diversos mitjans han tret aquestes imatges que vam servir des del Consell Comarcal.

I és que un servei de premsa com el que engegat durant aquest darrer mig any ha de ser el més ràpid possible a l'hora de servir informació -la suspensió de la ruta de transport escolar número 19- i imatges -la neu enfarinant l'Alt Camp-. També hem de col·laborar amb agents socials i ecomòmics de la comarca, com la Denominació d'Origen Tarragona. Aquest mateix dimecres vam fer una roda de premsa per fer balanç de la Verema 2008 a l'Alt Camp. Van venir la tècnica de la DO Tarragona, l'Elisa Ribé, i el productor i membre de la junta directiva de la Cooperativa de Nulles Francesc Boronat per tractar aquest tema i vam aprofitar per parlar de més activitats conjuntes que ens poden afavorir a les dues entitats.

I és que costa molt que els restaurants de la comarca incloguin a les seves cartes els vins el·laborats a l'Alt Camp, cada cop de més qualitat. Hi ha molta "riojitis" i "prioratitis" però un Ipsis, un Adernats o un Mas Vicenç -com el negre del 2006 que vam beure amb uns amics dissabte passat- no tenen res a envejar a aquestes DO que compten amb més prestigi. Però com passa en tants aspectes de la vida, busquem fora i no sabem apreciar el que tenim a casa. Tenim molta feina a fer per promocionar els vins de l'Alt Camp i el Consell Comarcal allà hi serà, col·laborant colze a colze amb els elaboradors i els cellers.

2 comentaris:

jaka ha dit...

Tens tota la raó amb això dels vins, tots aquests que anomenes son molt bons... però ja se sap allò que diuen “que ningú es profeta a la seva terra”.
Passava per aquí i avui he trucat,
;D

jordi salvat ha dit...

Doncs sí Jaka,

A la nostra terra tenim vins molt bons però la dita "que ningú es profeta a la seva terra" és altra cop una realitat. Però hem de treballar perquè no sigui així.