dilluns, de novembre 24, 2008

Que vénen els russos!

Com diria aquell, aquesta setmana s'ha posat el semen i d’aquí uns mesos volen que neixi una nova criatura: una Repsol-YPF que parlarà rus. Lukoil, una empresa russa teòricament privada, s’ha ofert generosament a comprar un paquet de gairebé el 30% de les accions dela petroliera presidida per Antoni Brufau, ara en mans de la Caixa i Sacyr. Amb aquesta operació la constructora, amb un deute de 18.000 milions d'euros, ingressaria uns diners vitals per la seva supervivència i la Caixa –que aquesta setmana també ha posat a la venda PortAventura- obtindria líquid per a finançar noves operacions.

No sóc economista però m’agrada seguir l'actualitat econòmica i en els darrers anys estic al·lucinant bastant. Encara recordo el culebrot protagonitzat per Gas Natural, Endesa i EON. L'epíleg va ser que Manuel Pizarro, el president d’Endesa que s’oposava histèricament a l’OPA de Gas Natural però acceptava gustosament l’OPA teutona, va acabar de número dos del PP per Madrid a les darreres eleccions generals. Mentre el PP defensava llavors la germanització de la principal elèctrica espanyola ara abominen d'una Repsol-YPF russòfila. Coincideixo força amb ells en aquesta segona posició. Rússia ha entrat amb molta força al segle XXI i el control dels mercats energètics és la seva estratègia per tornar a ser una superpotència. Per això els interessa controlar la principal petroliera d’un país que no importa el seu gas natural. Una “putinada” amb totes les de la llei.

Però potser pesa més salvar una constructora que ha estirat més el braç que la màniga amb el beneplàcit governamental que evitar un avanç de peó rus en el tauler de la geopolítica. Deu ser això el que Zapatero va anar a explicar a Washington el cap de setmana passat.

Publicat al diari Aquí el 24 de novembre de 2008

1 comentari:

Markel ha dit...

No tinc mes informació que la que es pugui haver publicat als diaris del cas Lukoil, però no estic d’acord en que els estaments públics o sigui el govern interfereixi en empreses privades. Si el govern espanyol creu-ho que hi ha determinats sectors estratègics necessaris, vitals per el control i desenvolupament d’Espanya que els nacionalitzin, sinó que els deixin en pau. Com be dius en el cas ENDESA al Sr. Pizarro li semblava que els interessos de la elèctrica estaven millor defensat pels alemanys que pels catalans, era cert això? No ho se però el cert es que al final va anar a para a mans italianes, ENEL- participada per l’estat Italià amb un 30% - te el 70% de les accions i ACCIONA el 25% per que varen fer la millor oferta, tot i que encara continua una batalla oberta pel control de l’elèctrica .
No se’ls pot reclamar als russos que abracin el lliure mercat i després posar-li totes les traves possibles. Que es perquè son russos? Per que son sospitosos de no arribar a mínims democràtics? Arriben els àrabs- que tenen inversions multimilionàries a tot el mon - a mínims democràtics?
Si el Regne Unit, Argentina; Veneçuela etc. etc. haguessin discriminat empreses espanyoles per les relacions passades, avui no explotarien els aeroports anglesos, ni els pous de petroli argentins, ni les aigües a Xile ni el Sr. Botin podria haver comprat bancs a molts països del mon.
Menys hipocresia, els petits accionistes també demanen poder participar en aquesta operació tan sucosa.