Instal·lats en l’esquizofrènia

Fa uns dies parlava amb un amic periodista que les darreres setmanes li va tocar cobrir ocasionalment la informació política de Torredembarra i qualificava la situació que viu el nostre Ajuntament d’”esquizofrènica”. La visió d’un professional de la comunicació poc contaminat pel dia a dia polític torrenc crec que és una font fiable per a demostrar que el nostre municipi segueix instal·lat en una permanent esquizofrènia que s’accentua a mesura que van caient i formant-se governs i potser serveix per a omplir titulars i pàgines als diaris però no per a millorar els equipaments i el benestar dels ciutadans.

Un jutge ha sentenciat que l’Ajuntament de Torredembarra ha d’indemnitzar amb més de 387.000 euros una empresa vinculada a la regidora d’Urbanisme del municipi per les pèrdues ocasionades per l'aturada provisional de les obres d'un edifici que feia. Els fets es remunten al 2005 quan aquesta regidora, Maria Dolors Toda, estava a l’oposició. És a dir, que els Serveis Jurídics del consistori estan preparant una apel•lació en contra de la primera tinent d’alcalde per evitar haver de pagar aquests diners o almenys reduir-ne la quantitat. En una època de greu crisi econòmica com l’actual, amb el descens en picat dels ingressos procedents de la construcció, només li falta al nostre Ajunament haver de fer front a aquesta no gens despreciable fixa. La regidora, per la seva banda, diu que preguntin a l’alcalde, com si això no anés amb ella.

Però hi ha un segon capítol. Uns dies després ens trobem un edicte al Butlletí Oficial de la Provincia en què l’alcalde notifica a la seva primera tinent d’alcalde de problemes relacionats amb una llicència demanada per una empresa seva. Potser sóc una mica simple però si jo fos el senyor Masagué hagués cridat al meu despatx la meva sòcia de govern –amb la qual es pressuposa una certa confiança- i li hagués comentat el problema en qüestió. No crec que calgui publicar-ho en un butlletí oficial. Com deia aquell “la ropa sucia se lava en casa”.

Però és que igual sóc jo el rocambolesc. Per això avisava el mes d’agost que era un greu error situar Toda al capdavant de l’àrea d’Urbanisme de l’Ajuntament, perquè té molts interessos urbanístics i immobiliaris. I de ben petit m’han ensenyat que no s’ha de ser jutge i part. Sinó acabem fent com l’expresident del Barça, Joan Gaspart, que uns dies era el màxim dirigent blaugrana i un altre dia soci. “Ara són Gaspart president. Ara són Gaspart soci”, ens deia l’amic Joan. Crec que això no és seriós.

Queda molt de mandat per endavant i situacions d’aquest tipus es poden tornar a repetir. L’actual govern està format per només nou membres mentre que vuit resten a l’oposició. Els equilibris són complicats i episodis com els dos que han passat les darreres setmanes no són gens recomanables per a l’estabilitat de l’executiu pentapartit de Masagué. Seria recomanable fer alguns reajustaments l’equip de govern però, com ja he dit abans, les peces en l’executiu torrenc encaixen amb calçador i moure-les és molt complicat. Molt.

Publicat en el número de gener del Diari de la Torre