Ja fa 33 anys

Avui em fa una mica de mandra escriure però tinc ganes de buidar una mica el pap, pel boc gros. No espereu massa lluïment estilístic. Som 20 de novembre de 2008 i, per tant, fa 33 anys que va morir Francisco Franco. Expirava al llit un dictador sanguinari i aquesta mort donava l'estocada final a un règim antidemocràtic agonitzant. Després va venir l'"exemplar" transició, la "magnífica" transició, la "sagrada" Constitució... i des de fa uns anys els intents de recuperar la memòria històrica.

Potser perquè 33 no és un número massa rodó aquest any no hem tingut massa reportatges sobre la vida i la mort del dictador. O potser pel ridícul espantós del jutge-vedet Baltasar Garzón, que semblava que deixava de mirar cap a les dictadures argentina i xilena i se centrava en l'Estat espanyol però finalment s'ha declarat incompetent (je je je) després de comprovar que Franco està mort i envia el "marrón" als tribunals territorials.

Però aprofitem una mica l'efemèride. Tinc la sensació que les generacions que han vingut després de mi amb prou feines es poden fer la idea de qui va ser Franco: un assassí que va allargar la Guerra Civil per a practicar un brutal genocidi al bàndol republicà; un dictador que es va perpetuar en el poder gràcies a un contect internacional favorable. El seu anticomunisme va trobar aliats tan potents com els Estats Units. I va estar gairebé quatre dècades manant. Ah... i no oblidem que el seu successor com a cap d'Estat és qui ell va designar: el rei Juan Carlos. Però tenim el país que tenim.