Cròniques de l'altra banda (XXXIII)

Diumenge passat vaig estar a Vilabella en la presentació de la novel·la 'Rabassa morta', l'opera prima de l'Anselm Aguadé, que a més de regidor al consistori vilabellenc és professor d'Educació Secundària de Torredembarra. A l'Anselm el vaig conèixer fa ja gairebé dues dècades, quan jo estudiava setè d'EGB i l'Anselm ens donava classes extraescolars d'Informàtica. Apreníem meravelles de la programació i el processament de textos com el Logo, el Framework o el Wordperfect. Descobríem els PC, nosaltres que érem usuaris del mític Spectrum 128k. Era l'època dels 286 i els 386. Internet? CD? Llapis de memòria? Llavors eren ciència-ficció.

Però tornem al segle XXI. La Pinacoteca de Vilabella -un altre de les sorpreses que ens depara l'Alt Camp- es va quedar petita en la presentació del llibre de l'Anselm. No és un tòpic. La sala gran estava plena, amb gent dreta i els que no es cabien es repartien per la sala del costat i on podien. Hi havia professors de l'IES Torredembarra, com el Queralt l'Altemir -Ai aquell Segon de BUP!-, familiars, amics, gent de Vilabella, de l'Alt Camp... L'acte va ser emotiu i l'Anselm es va fer un fart de signar llibres. Jo ja he començat a llegit 'Rabassa morta'. Ja us explicaré que m'hsemblat quan l'hagi acabat.

D'aquesta setmana també us vola parlar de la Jornada de treball i participació del Consell Consultiu de la Gent Gran de l’Alt Camp. L'acte va servir per estrenar el Centre Municipal de Serveis Socials de Rodonyà. Van venir membres del mateix ens de la comarca de la Segarra i ens van explicar la seva experiència. Ens porten força avantatge i la jornada va servir perquè els responsables polítics i tècnics de la nostra comarca prenguessin apunts. El col·lectiu de la gent gran és cada cop més nombrós i en comarques rurals com la Segarra o semirurals com l'Alt Camp, hi ha problemes als quals se'ls ha de donar solució.

Un dinar a Rodonyà mateix va tancar la jornada. Envoltat d'alcaldes de la comarca durant un parell llarg d'hores vaig poder conèixer els problemes que tenen en el dia a dia, que són molt diferents que els dels municipis més grans. Amb ells havia parlat per separat, però veure'ls intercanviar opinions sense la rigidesa dels Consells d'alcaldes et serveix per fer-te una idea del paper d'aquests batlles. L'alcalde és en aquests municipis el pol d'atracció de totes les queixes i problemes. Són batlles que compaginen la seva responsabilitat política amb la seva vida laboral. No són professionals de la política. Són el penúltim esglaó de la classe política: molta feina i poca retribució econòmica.