Quatre llibres

Un dels blocaires més carismàtics de la Torresfera, en Jordi Pla, va ser el convidat dilluns a l'espai de blogs que realitzo a Ona la Torre. Va ser una de les entrevistes més interessants i entranyables de la trentena llarga d'espais que hem fet sobre blogs. El Jordi em va "retreure" que darrerament no publico massa posts sobre llibres i pel·lícules al meu bloc i que ho troba a faltar. M'ho vaig apuntar i avui repassaré quatre llibres que he llegit darrerament. I recordeu que una mica d'eclecticisme no va malamament.

Tretze tristos tràngols , d'Albert Sánchez Piñol. És un dels millors llibres de contes que llegit mai. Hi he disfrutat més que amb Quim Monzó o Sergi Pàmies. La pell freda em va sorprendre i "Pandra al Congo" el vaig trobar encara més genial. Els tretze relats curts d'aquest darrer llibre són precisos, rodons, irònics... Per assaborir-los sense presses.

Vida privada, de Josep Maria de Sagarra. Una novel·la en majúscules d'un monstre de la literatura catalana del segle XX. Va excel·lir amb les seves obres de teatre, però Segarra també ens va deixar aquesta novel·la que retrata magistralment la decadència econòmica i sobretot moral de la burgesia catalana. Vaig disfrutar molt amb aquesta novel·la de "les d'abans".

Nada, de Carmen Laforet. Em va caure a les mans mig per casualitat aquest estiu. És una novel·la cabdal de la literatura espanyola del segle XX. És curta però intensa i et transporta a una època molt trista: la posguerra espanyola. Em va deixar una sensacó estranya potser per la radicalitat de la majoria els seus personatges.

Hoy caviar, mañana sardinas, de Carmen Posadas y Gervasio Posadas. Em va permetre conèixer el món del protocol, de la diplomàcia i els ambaixadors, on no hi ha tant glamour com sembla quan veiem la Preysler i els Ferrero Rocher. L'Espanya dels seixanta, l'URSS dels setanta, la Gran Bretanya dels vuitanta a través de la vida de la família d'un ambaixador uruguaià.