Barack Obama ha obtingut una victòria inapel·lable sobre John McCain i serà el proper president dels Estats Units. En el meu darrer post sobre els comicis nord-americans em preguntava sobre si el candidat demòcrata podia perdre. Estava clar que no. L'anomenat vot ocult racista s'ha demostrat que tenia un pes molt menor dels que molts auguraven mentre que Obama ha estat capaç de mobilitzar capes de a població que fins ara veien les eleccions presidencials com alienes. La participació ha estat històrica i hem de remuntar-nos al 1908 -més d'un segle enrera- per trobar una abstenció tan baixa. Recordem que la baixa participació era un dels punts més criticats del sistema polític nord-americà. Cau un nou argument del maniqueisme anti-americà.Obama ha generat una il·lusió en una població nord-americana que ha viscut vuit anys ominosos, marcats per l'11-S, les guerres a l'Irak i l'Afganistan i la greu crisi econòmica i tot amanit amb un president més que mediocre. S'ha tornat a demostrar que quan l'economia interior va malament, l'electorat castiga el partit que està en el govern. De res li ha servit a John McCain erigir-se com un republicà "diferent". Els electors no s'han empassat aquesta imatge de "nedar a contracorrent" que ha volgut projectar McCain. Es presentava pel mateix partit que Bush. Això ha estat el que han valorat molts nord-americans. Ho ha acabat de rematar Sarah Palin, una candidata a vicepresidenta amb molts punts febles, que a mesura que ha avançat la campanya han quedat en evidència, mentre que el seu homòleg demòcrata, Joe Biden, ha estat discret o incisiu quan ha convingut.
Els republicans queden en una situació històricament complicada. Sense líder, en minoria al Senat i la Cambra de Representants i sense un rumb ideològic clar. L'escorament a la dreta dels darrers anys els ha passat factura. De les victòries pírriques de Bush el 2000 i el 2004 han passat a la debacle del 2008. En canvi, els demòcrates viuen un moment d'eufòria. Ells si tenen líder. Barack Obama ha guanyat les eleccions i està legitimat per intentar treure els Estats Units d'una situació doblement complicada. Perquè no hem d'oblidar que Obama té davant seu reptes molt importants. Primer, treure el seu país d'una gravíssima crisi econòmica. I també, primer afrontar una complicada situació internacional, amb fronts oberts a l'Irak, Afganistan, Pakistan, Iran, Rússia...
Però Obama té un segon gran repte i és administrar l'enorme il·lusió que ha generat. L'Octavi Saumell feia un interessant paral·lelisme en el seu darrer post entre Obama i l'alcalde de Tarragona, Josep Fèlix Ballesteros, que fa un any i mig va guanyar les eleccions municipals de forma àmplia, generant grans dosis d'il·lusió després d'una llarga agonia del govern convergent. Tantes coses no han canviat a la capital tarragonina i potser hi ha votants del PSC decebuts. Però és que ni Obama ni Ballesteros havien plantejat fer una revolució, tot i que alguns votants potser s'ho havien pensat. No vull posar aigua al vi, però Obama no és més que el nou president dels Estats Units i no un mesies. Ara li toca passar de les paraules als fets. Us sona?
3 comentaris:
Obama serà a EE.UU el que Zapatero és a españa.
......i sinó, al temps.
Home una mica de semblança la tenen. Són resultons. Però Ballesteros no és Obama, ni de bon tros. El Pep Fèlix és poca cosa, més enllà dels discursos que el Bonet i la Bego li fan. Quina formació de base té el Pep Fèlix ? És advocat, és economista, ha estudiar ciències polítiques ? Què ens ha demostrat a banda de saber estar i de saber dir ?
Com que la política catalana darrerament no aporta res interessant,Oi?, farem un cop d'ull a realitats més allunyades.
Molta espectació, massa, ha aixecat el triomf d'Obama a les eleccions dels USA. A Europa ens mirem el futur President, com una obertura de la societat americana als plantejaments més progressistes de l'Europa contemporània.
Res més lluny de la realitat, ja ho ha manifestat el propi Obama amb molta lògica, la prioritat serà ajudar i reflotar la classe mitjana americana. Així grans canvis en política exterior tampoc es preveuen.
Ja ha alertat contra les aspiracions nuclears de l'Iran, amb el que pot suposar una continuïtat de l'actual política exterior, si be reduint la presència militar, bàsicament per l'elevat cost econòmic.
També cal tenir en compte, que el vot en molts llocs no ha estat res més que un vot ètnic, i no pas un vot més social o de principis progressistes. En els Estats on es va sotmetre a consulta per exemple, el matrimoni homosexual, aquest ha estat rebutjat. Inclós en l'Estat de Califòrnia on ja era legal, ara ja no ho serà. Llocs on Obama ha guanyat amb comoditat.
A Califòrnia per exemple, la majoria del vot hispà i negre, que han votat Obama, també han votat contra els matrimonis homosexuals. Un clar exemple que la societat dels USA no és com ens la imaginem a Europa.
Avui sembla doncs, que mentre Obama te molt més clar que cal fer per afrontar la situació actual al seu País.
A Europa i a Catalunya, on encara alguns no tenen clar qui ocuparà les cadires, ho tenen molt més negre per saber el que s'ha de fer.
Publica un comentari a l'entrada