Portem uns quants dies que plou i alguns ja volen oblidar la canonada que havia de portar aigua de l'Ebre a l'àrea metropolitana de Barcelona. S'ha creat un rebombori de mil dimonis, amb manifestacions incloses, i tot i que els embassaments no estan ni de bon tros com ara fa un any volen fer passar a la història aquesta infraestructura que es pretenia tirar endavant per la via d'urgència. Durant la lluna de mel entre PSOE i CiU, abans de la investidura de Zapatero, el transvasament d'aigua del riu francès Roine va ser una possibilitat de futur més que real. Ara només se'n recorda CiU. Els partits de l'arc polític català es deixen portar pel curt termini, com els clubs de futbol que prenen decisions basant-se en el resultat de cada cap de setmana.
Però la gestió de l'aigua no és una excepció sinó un exemple més. Energia? Cada vegada consumim més electricitat, però no volem més centrals nuclears ni tèrmiques, i cada vegada que s'han de construir aerogeneradors hi ha una mobilització ciutadana. Sanitat? No s'ha sabut dimensionar les plantilles els hospitals tot i sabent que la població augmentava a causa de la immigració. La construcció? No es podia preveure la desacceleració actual ja que el ritme dels darrers anys no era sostenible? Presons? Els centres penitenciaris estan saturats amb cel·les amb lliteres on hi dormen quatre interns. Quan les noves presons estiguin construïdes en faltaran més.
Podria seguir posant exemples de manca de planificació, però la columna s'acaba. De res serveix tenir administracions potentíssimes, que encarreguen centenars d'informes l'any. Els nostres governants prenen les decisions amb una dosi massa alta d'improvisació, preocupats pel curt termini i sense mirar l'horitzó, les generacions futures. I així ens va!
Publicat al diari Aquí el 28 de maig de 2008
1 comentari:
Si volen canonades... a la Part Alta en trobaran un munt que perden aigua quan plou! :-)
Salutacions, Salvat!
Publica un comentari a l'entrada