Aquesta setmana ens ha quedat clar que el sistema polític espanyol és ben curiós. Tenim dues cambres legislatives 'oficials', una de les quals serveix per a ben poca cosa. El Senat és una mena de cementiri d'elefants enlloc de ser una veritable cambra de representació de les autonomies. La seva reforma no interessa als grans partits i està permanentment ajornada. Al Congrés de Diputats és on realment es fa feina. I tenim una mena de tercera cambra formada per només una dotzena de persones, escollides pels partits polítics i no el poble amb el seu vot, però que té un poder inmens. L'exemple més paradigmàtic és l'Estatut d'Autonomia de Catalunya. El Parlament català aprova l'Estatut, el Congrés li passa el ribot, els ciutadans catalans el voten en referèndum i llavors arriba l'hora de més ribot per part del Tribunal Constitucional, una institució que depèn d'uns equilibris polítics mil·limetrats que la mort d'un dels seus membres -ja arriba a ser trist- canvia radicalment.
Des d'aquesta humil columna dono el condol a la familia del magistrat García-Calvo i demano una reflexió sobre el Tribunal Constitucional, una dotzena de persones polititzades fins a la medul·la que tenen més poder que tot el poble català. I seguim parlant de la Constitució perquè ahir el president Zapatero ens tornava a deixar clar després d'una nova trobada amb el lehendakari Ibarretxe que la Carta Magna es tracta d'un text sagrat, fora del qual tot és caos i destrucció. Ibarretxe té dret a consultar el poble basc perquè n'és el seu president i perquè és més important el dret a l'autodeterminació dels pobles i les nacions, reconegut per les Nacions Unides, que un conjunt de lleis el·laborades quan el franquisme era recent i la pressió de l'exèrcit i els poders fàctics era asfixiant. Però el sistema polític espanyol és tan curiós…
Publicat al diari Aquí el 21 de maig de 2008
1 comentari:
Ets a gaiablocs.com
Publica un comentari a l'entrada