He acabat de llegir-me el llibre Mil dies amb PM, de Jordi Mercader, que va formar part de l'equip de comunicació de Pasqual Maragall quan aquest va ser president de la Generalitat. El llibre m'ha servit per reviure aquell primer tripartit que ara sembla molt lluny i conèixer detalls sobre un procés que va portar al PSC a amortitzar de forma molt ràpida un líder carismàtic com Pasqual Maragall.
Mercader ens dibuixa un PSC on Maragall és un element estrany que els permet, però, arribar al govern de Catalunya després de sis fracassos consecutius. La política entén poc de sentiments com l'agraïment i Maragall és sacrificat després del traumàtic procés estatutari que coincideix amb el fracàs dels projectes federalistes del net del poeta. El progressiu allunyament entre Zapatero i Maragall també es fa evident. Del llibre em queda el paper en la història de Miquel Iceta, veritable canalitzador dels processos i que es mou com peix a l'aigua en aigües turbulentes.
Continuo defensant una tesi que aquest llibre crec que reforça. Va ser un error engegar un procés estatutari en paral·lel a un canvi de govern a la Generalitat després de 23 anys. Els partits es van auto-obligar durant la campanya electoral a redactar un nou Estatut i les circumstàncies posteriors no previstes per molts -la victòria de Zapatero- van complicar la situació i van crear un gran desencís en part de la ciutadana. La resta passava olímpicament, com es va demostrar en el referèndum. La legislatura actual era la ideal per portar a terme la reforma estatutària.
La figura de Maragall ha guanyat molt després de la seva retirada. Alcalde olímpic i president de l'Estatut, la reforma del qual li va costar el càrrec. També els amics del Polònia han col·laborat decisivament en popularitzar Maragall. La imatge que ens queda d'ell és la del polític que va liderar l'alternància política a Catalunya i va estar molt poc temps com a president de la Generalitat perquè ni al PSOE ni al PSC els era còmode i se'l van carregar. Com més temps passi més bon record ens quedarà de Maragall. És un procés típic en la política, en el futbol i en altres àmbits de la vida.
3 comentaris:
Hi ha una botiga a l'estació de Sants on venen llibres, CDs i DVDs a preus rebentats, material de desgüaç.
Amb el temps, m'hi he anat fent una bona col•lecció de Buster Keaton, al meu nano li encanten.
A la part de dins hi tenen els llibres, i com que em sobrava més temps del compte hi vaig fer una ullada.
A la caixa de les deixalles a un Euro hi vaig trobar aquest llibre: Pasqual Maragall: Maragall afirma. Articles 2000-2003.
Va ser una troballa ben vergonyant. Mentre hi bofetades per aconseguir que el
Ex_ President Pujol et signi el seu llibre, pots comprar aquesta fotesa del Maragall, per un Euro.
Una imatge que il•lustra a la perfecció l'estima que li conserven els seus companys de partit i de govern, ben poca, un Euro.
Em fa mal veure un expresident de Catalunya ofertat entre llibres de manga o de l'Arguiñano.
Em vaig sentir, ofès que vaig comprar els tres que quedaven.
Per dignitat institucional la Generalitat hauria de compar-ne totes les existències, no crec que calgui invertir més de 100 o 200.-€..Salut Jordi.
La realitat supera la imaginació. El llibre del Pasquis a 1 euro, i seu amic, ex-conseller de Justícia, segueix cobrant a 500 euros el full, com a "expert" per a fomentar l'"afecció" electoral.
que en faràs dels tres exemplars a casa teva?
Jo en regalaria algun a algun montillenc, per a que llegeixi alguna cosa, i un altre al Puigcercós, en nom de tots els blocs amb estrella, estrellats i que volen retornar ERC a ser planeta.
No li aniria malament al Putxi llegir alguna cosa, encara que sigui del Pasquis.
Perdona els suggeriments, sempre de bona fé, però, algun dia ens diràs que n'has fet d'aquests tres volums del primer president tripartit del Psoe a Catalunya?
Salutacions cordials.
Cada cop em sembla més clar que el tripartit passarà a la història molt aviat. Depèn del resultat d'aquests Lenin's de pà sucat amb oli que són Esquerra Independentista. Volen recuperar vots i militància a base de radicalitzar el discurs i el fotut és que poden decantar ERC. Noves eleccions, és a dir, majoria absoluta del PSC amb Carme Chacón al capdavant.
Publica un comentari a l'entrada