dilluns, de novembre 17, 2008

Ben ensenyats?

Aquesta setmana passada hem viscut una nova vaga a l’Ensenyament públic català. Els mestres es manifestaven contra la nova llei d’Educació que ha començat a tramitar el Parlament de Catalunya. Les xifres de seguiment de l’aturada ballen com sempre, però les més optimistes -les dels convocants- no passen del 50%. Potser serà perquè la llei tan dolenta no és. M’he interessant una mica per les propostes que surten en aquest projecte i n’hi ha que les trobo força encertades. M’agradaria que els professors siguin avaluats. Perquè arriben a haver mestres dolents! I altres d’excel·lents! No ho sé si és la preparació o la manca de vocació, dels qui busquen una feina fixa i una bona nòmina a final de més i no els importa gaire amb quina professió l’aconsegueixen. S’ha de recuperar la cultura de l’esforç a les dues bandes de les aules. Si volem un ensenyament públic de qualitat també trobo bé que el director d’una escola tingui més poder executiu. L’assemblearisme és molt maco vist des de fora però inoperant molts cops. Em sembla malament, però, que les competències en Educació passin als Ajuntaments. Mal finançants com estan només els faltaria més feina.

L’arrel del problema de l’Educació és el gran error de fer una nova Lleis d’Educació cada cop que canvia el govern. I no sempre per millorar-la. També hem de reflexionar sobre el paper dels pares en l’educació dels seus fills i aquesta delegació als mestres de certes funcions que abans feien els progenitors. A l’escola s’hi ha d’anar sobretot a adquirir coneixements i l’educació correspon a la parcel·la dels pares. Amb el ritme de vida actual aquest equilibri és força complicat i caldria un debat molt més ampli sobre l’educació, però també sobre els horaris laborals del nostre país. I en aquest punt sempre acabem encallats. Ens en sortirem algun cop?

Publicat al diari Aquí el 17 de novembre de 2008

5 comentaris:

Anònim ha dit...

Si a l’Estat espanyol cal assenyalar com exemple de corporativisme un col•lectiu no cap dubte que el millor exemple es el de l’Ensenyament. Totes les vagues han esta sempre organitzades amb l’objectiu de millorar la seva situació personal tan a nivell econòmic com de festes i horaris . Enguany no van tenir problema en tancar el curs un dijous de final del més de juny i no fer la setmana sencera, amb els consegüents problemes que varen crear als pares- els cursets i camps d’estiu no començaven fins la següent setmana -sobre tot de classes treballadores i humils. En canvi al obrir el curs al mes de Setembre sí que han vist bé fer el pont de la Diada i començar el 15 i no el 12 de Setembre.
L’informe PISA ja deix ben retratat l’ensenyament a l’Estat espanyol, Catalunya no sols no s’escapa si no que esta per sota d’altres Comunitats Autonomes. Tens raó en qualsevol cas respecte a la quantitat de cops que s’ha canviat la llei d’educació i la responsabilitat dels pares envers l’educació del fills.

Anònim ha dit...

Salvat, lee un poco anda, y verás...

http://www.putalocura.com/torbe/experiencias/17578/el_fin_de_los_blogs.html

Anònim ha dit...

Ahora sí sale:

http://www.putalocura.com/torbe/experiencias/17578
/el_fin_de_los_blogs.html

Anònim ha dit...

Me quedo con esta frase que has puesto ...

"També hem de reflexionar sobre el paper dels pares en l’educació dels seus fills"

Ahora será culpa de los padres que sus hijos roben papeles en los museos ...

Anònim ha dit...

Hola Jordi,

Opino igual que tú, dius 100% veritat. Hi ha persones que confonen educació amb sociabilització i si,efectivament,l'educació en primer lloc correspon als pares i per a alguns això costa molt d'entendre i així va el país.