dilluns, d’octubre 20, 2008

I si comencem pel començament?

Tenia entès que l’actual Estat espanyol es basava en una modèlica Transició, paradigma estudiat a tot el món, que havia permès als responsables dels crims de la Guerra Civil i el franquisme estar tranquils a casa seva sense patir per anar a parar a la presó. Aquesta magnífica transició fins i tot ha permès a un exministre franquista, Manuel Fraga, ser president d’una comunitat autònoma, de la qual tan abominava abans. Però més de tres dècades després arriba un jutge hiperactiu vol començar a investigar que va passar en aquells foscos anys que van seguir el “Glorioso Alzamiento Nacional”. Paral·lelament, el número tres del govern català, també acapara protagonisme al costat de la néta del president Lluís Companys, afusellat pel règim franquista pel fet d’haver estat president de la Generalitat. En demana l’anul·lació del procés judicial, un procés llarg i fárragos.

Mentre a Argentina ja fa anys que militars criminals que van liderar una sanguinaria dictadura els anys 70 i 80 estan a la presó aquí ens despertem ara per investigar el genocidi que va patir el nostre país els anys 30 i 40. Oblidem que l’actual cap d’Estat, el rei Juan Carlos I, va ser designat per un general colpista i amb les mans tracades de sang, que era el que era Franco. Potser hauríem de començat per aquí. I continuar perquè aquest Estat Espanyol democràtic hereu de la dictadura franquista demani perdó a Catalunya per haver afusellat el seu president legítim. Potser llavors tindrà una mica de lògica que el jutge Garzón investigui els crims del franquisme –que són milers i s’han d’aclarir com més millor- o pensaré que no és més que un altre graó del vanitós magistrat per obtenir el seu anhelat Premi Nobel de la Pau.

Publicat al diari Aquí el 20 d'octubre de 2008

6 comentaris:

Anònim ha dit...

Algú va dir que l'Estat Espanyol és el País d'Europa amb més fosses per obrir.
I segurament te tota la raó.
Una situació que no tindria que comportar cap mena de controvèrsia, vist el temps que ha passat. I que es tindria que redreçar amb tota la dignitat i sobre tot, amb tota la normalitat del món.
Doncs no, uns que no volen remoure el passat, i els altres que el volen desenterrar com sigui i ara fins hi tot alguns en demanen responsabilitats.
Desenterrar el que va passar fa uns 60-70 anys enrere, i passar comptes del següents 40 anys, fuig de la normalitat amb la que el pas del temps hauria de provocar un digne restabliment i reconeixement, que no anés més enllà de la normalitat democràtica del present.
Els vencedors de l'època, lògicament creuen que tot plegat forma part del passat, i els perdedors i represaliats, lògicament també consideren que haurien de ser reconeguts i restablerts de les represàlies sofertes pels guanyadors.
Dos posicionaments del tot lògics.
Així. el que més convindria als dos bàndols, guanyadors i vençuts, seria assumir la realitat actual, assumir el passat amb responsabilitat i restaurar la memòria sense voler canviar el que va passar, com un fet normal dins una societat democràtica i actual, que assumeix amb sereno el seu propi passat.
I en aquesta tasca, els que sembla que els costa més d'assumir el seu passat, són els del costat dels perdedors i represaliats.
Fet del tot comprensible, però és una situació que, amb el temps que ha passat i l'actual situació política, l'esquerra tindria que començar a superar.

Tondo Rotondo ha dit...

En Garzón hauría de declarar-se compeent per a investigar-se a ell mateix.

Ningú recorda la ràtzia del 92?

La casa de Pinel ha dit...

yo estoy de acuerdo en que quien era franco para dejarnos al rey en su puesto.
en lo que no estoy de acuerdo es en juzgar tan solo a los franquistas por crimenes de guerra, si se ha de juzgar debemos tambien juzgar a los socialistas republicanos, que violaban, mataban y saqueaban en nombre de la republica y si no que le pregunten a mi padre que le mataron a su padre por quitarle dos mulas y violar a su mujer, eso si, en nombre de la republica y del socialismo.
en una guerra como la civil española tan malos fueron unos como otros y de fosas hay de los dos bandos, puestos ha hablar de memoria historica, que hagan memoria tambien los socialistas.

jordi salvat ha dit...

Aquest és un tema que genea molt debat.

Tondo, tens tota la raó sobre la persecució d'independentistes que el 1992 va fer Garzón. Llavors (i ja fa 16 anys) el vam començar a conèixer.

Pinel, totalment d'acord amb tú. Dels crims que van cometre els anarquistes el 1936 en parlo en un post anterior sobre el magnífic llibre de Toni Orensanz "L'omnibus de la mort". Tampoc els comunistes eren santets i sinó recordem a Andreu Nin.

Tondo Rotondo ha dit...

El post de Pinel és interessant.

L'esquerra ha de fer una autocrítica. Per bé que hi ha un tema important: La República tindrà la seva responsabilitat doncs no va poder controlar els incontrolats. Però el feixisme va actuar amb un cop d'estat, una guerra il.legal i execucions i crims d'estat perpetrats no per incontrolats sinó per Franco i els seus acòlits mes directes.

Cal recordar l'actuació, per exemple, de ventura Gassol i com molt bé dius, Jordi, casos com el d'Andreu Nin on es demostra que el PSUC va actuar com a titella del dictador Stalin.

Tondo Rotondo ha dit...

Volia dir el comentari de pinel, disculpa.