Aquesta setmana hem pogut veure com el president nord-americà, George Bush, volia tirar endavant un pla anticrisi amb una despesa total de 700.000 euros i que eren els senadors del seu partit, el Republicà, els que impedien que s’aprovés en la primera votació. A molts els pot sorprendre aquesta situació acostumats com estem que en el nostre país la frontera entre poder executiu i poder legislatiu siguin molt difuminades (i amb el judicial… bé això es una altra història). Us imagineu diputats socialistes bloquejant les mesures anticrisi impulsades per Zapatero? És inconcebible.
El sistema polític als Estats Units és molt diferent del de l’Estat Espanyol o Catalunya. El president nord-americà s’escull directament per sufragi universal mentre que el president espanyol o el president de la Generalitat l’elegeixen els parlamentaris votats en llistes tancades i bloquejades. A més, els senadors i congressistes dels Estats Units tenen una relació molt estreta amb l’Estat o districte electoral pel qual han estat escollits. A casa nostra, molts diputats només trepitgen el “seu territori” durant la campanya electoral. Després són un escó més. I ens trobem amb coses tan curioses com que un càntabre –Alfredo Pérez Rubalcaba- és cap de llista per Cadis. La democràcia espanyola és una partitocràcia, on les formacions polítiques tenen un pes importantíssim i passa allò que deia Alfonso Guerra: ‘El que se mueva no sale en la foto’.
Ara portem setmanes fixant la mirada a l’altre banda de l’Atlàntic. Potser està servint perquè a alguns dels que abominen de tot el que és nord-americà pel sol fet de ser nord-americà els comencin a sorgir dubtes. Certs senadors republicans recordaven que els seus electors no els perdonarien votar a favor d’un pla que pretén reflotar empreses i entitats bancàries que els darrers anys han fet veritables bestieses amb els diners dels contribuents. Aquesta relació entre els electors i els seus representants polítics és el que es troba a faltar en el nostre país.
La gran crítica dels que exhibeixen aquest anti-americanisme tronat és la baixa participació en les diferents eleccions d’aquest país. Veient l’evolució a l’alça de l’abstenció a Catalunya i l’Estat espanyol, aquest argument cau pel seu propi pes. Hem d’aprendre de la democràcia nord-americana –admetent que no tot és bo- i no mirar-nos tan el melic No oblidem que ens porten gairebé dos segles d’avantatge.
Publicat a Tottarragona el 3 d'octubre de 2008
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada