dilluns, d’octubre 13, 2008

És la crisi estúpids!

La crisi econòmica que ja fa mesos que patim ens torna a demostrar els nivells a què pot arribar l'estupidesa humana. Algú amb dos dits de front es podia pensar que l'euforia que vivia l’economia mundial i en especial l’espanyola des de fa més d’una dècada duraria per sempre més? No hem après que el sistema capitalista en què vivim es caracteritza per unes crisis cícliques? Havíem oblidat que va passar el 1929, el 1973 o començaments dels anys 90? La crisi ecomòmica en què fa uns mesos que ens hem submergit era més que previsible. La bombolla immobiliària havia de petar. Els pisos havien arribat a uns preus obscens i constructors i immobilàries nedaven en l’abundància. Ara n'hi ha molts –sobretot els que s’havien apuntat al negoci darrerament- que estan patint com a bèsties per vendre un pis i poder pagar els crèdits que tenen demanats per a comprar nous terrenys que ara no poden urbanitzar. Altres ja han hagut de tancar la barraca.

L’orgia econòmica gràcies al totxo dels darrers anys havia provocat una inflació de cotxes de gamma alta. Ara molts estan tancats al garatge. Hi ha qui havia entrat a la borsa amb l'objectiu de fer diners a cabassos ràpidament. Ara s'hauran d'armar de paciència perquè la borsa està en caiguda lliure i li costarà remuntar. El capitalisme salvatge, la nova religió d'aquests primers anys del mileni, ha deixat pas en poques setmanes a l'aparició estel·lar de ‘Papà Estat’ que es dedica ara a injectar diners a bancs que havien donat hipoteques a qui no les podia pagar, com aquell fill que demana ajut als pares després de veure les greus conseqüències de la darrera malifeta. Ens bancs desconfien entre ells i els estats tornen a ser la gran garantia per als ciutadans, que som els que acabem patint la crisi. El neoliberalisme ha amagat el cap sota l'ala i l'esperit de Roosvelt i el ‘New Deal’ dels anys 30 torna a estar entre nosaltres. No n'aprendrem mai.

Publicat al diari Aquí el 13 doctubre de 2008

6 comentaris:

Anònim ha dit...

Enhorabona, en aquests moments el teu és un dels 25 blogs més actius del Camp de Tarragona.

Anònim ha dit...

Ei Llaneras!!

Enhorabona!!! Al final la meva crítica presència t'està afavorint, i molt!!

Fes-me cas, cuida'm! Sempre és necessari un crític, eh Llaneras?

Anònim ha dit...

Jajaja, boníssim això de Llaneras!

La veritat és que el Jordi és bastant poc agraciat, però dir-li Llaneras és filar molt prim, jajaja.

La casa de Pinel ha dit...

jordi no es que no aprendamos, si no que nos engañan siempre y muchos no tenemos otra salida que pasar por el aro.
un saludo y felicidades.

Markel ha dit...

Jordi, entenc que lo d'estúpids va per nosaltres els de a peu i tens raó, per que els especuladors s'han forrat, els bancs idem del mateix, nomès cal repasar les dades de beneficis dels últims anys de les entitats bancaries. Obscé, completament d'acord, tan com els governs que ho han permés.
També, segons economistes prestigiosos, aquestes injeccions de milers de milions al sistema bancari no tindran efecte inmediat, no hi haura miracle, no hi ha problemes de líquidessa-diuen- sino de confiança i equilibri. Un exemple: Si la gent no pot comprar pisos ni cotxes ni altres productes de consum per que el poder adquisitiu ha caigut any rere any es evident que augmentará l'atur, tancaran empreses. On arrivará la crìsi no ho saben ni els millors economistes, el que sí está prou clar és qui la patirá.
També es evident que el estar dins la UE beneficiará España, que es un dels països mes especuladors i que a pesar del que diuen dintre els politics- Zapatero no reconexia la crisi- fora ens han situat com dels que pitjor ho poden passar.

jordi salvat ha dit...

Markel,

Quan parlo d'estupids parlo dels que estan a baix i els que estan a dalt que els costa entendre (o no volen) que les crisis són inherents al sistema capitalista. El que ens sentim molts de nosatres és gilipollas davant d'aquesta situació en què els bancs i caixes han fet bestieses donant hipoteques i ara els ajuden des del govern.

I a l'amic anònim, que t'haig de dir si t'ho dius tot tu mateix. Ets per a mi una mena de follonero pel Buenafuente. M'he acostumat a tenir-te per aquí pululant. Si ara desapareixessis et trobaria a faltar