Avui és un d'aquells dies que sents una emprenyamenta que et va pujant per l'espinada des de bon matí, moment en què he escoltat que La Vanguardia publicava en exclusiva que el Tribunal Constitucional ha decidit que passarà un ribot històric per damunt de l'Estatutet que vam aprovar el juny de 2006 en referèndum. Es veu que ens conservaran el terme nació al preàmbul però restringirà la cooficialitat del català i es carregaran la bilateralitat en la negociació del finanament. Som una nació "preambular" però sense quartos i amb una llengua catalana en una situació d'inferioritat manifesta respecta el castellà.Tinc ganes que la sentència sigui oficial perquè tots els partits i dirigents polítivs hagin de posar les cartes sobre la taula i no puguin anar de farol. Alguns, com Oriol Pujol o Joan Puigcercós han dit la seva avisant de les greus conseqüències d'una sentència com aquesta però altres sembla que sentin plouere (tot i que des de Madrid ja comencen a baixar-se la bragueta per pixar-se sobre nostre i amb ganes). Cada cop tinc més clar que si l'inefable Alfonso Guerra i la seva Comissió Constitucional no van passar més el ribot per l'Estatut va ser perquè ja comptaven amb la "feineta" que faria el Constutucional.
Si aquests dotze personatges que formen el Tribunal Constitucional -que tenen més legitimitat que tot el poble català, pel que es veu- acaben sentenciant que l'Estatut s'ha de convertir en una caricatura del que va votar el nostre Parlament potser que reaccionem d'una manera digna. Per un cop! Que els nostres polítics estiguin a l'alçada i es munti un govern de concentració catalanista i si convé amb membres diferents que els actuals però que ens faci respectar a Espanya.
Perquè el que cada cop en queda més clar és que a les Espanyes no ens consideren espanyols de veritat, sinó de Segona Divisió (ja vau sentir el lapsus del profeta Jesús Álvarez)Som espanyols només perquè ens puguin exprimir financerament i practicar la seva solidaritat, aquella que permet que a Extremadura gairebé un de cada tres treballadors siguin funcionaris, que disposin d'àmplies autopistes sense peatges i els llibres de text gratuïts mentre aquí ens toca pagar-los.
4 comentaris:
Amb Ejpaña no hi ha res a fer,. ja cal que comencem a treballar en com creem un Estat Pròpi a Europa i deixem de perdre el temps fent pedagogía amb els veïns. No paga la pena,..tirem pel dret. Govern de Unitat, ERC que trenqui el tripartit, eleccions, i pacte nacional , govern CDC + ERC i proclamació unilateral al parlament de la República Catalana a la Unió Europea. La Chacón no ens enviarà els tancs,. i ens ampara la Unió Europea,..
Ara que els nacionalistes us havieu tranquilitzat una miqueta i que es parlava de coses realment importants, per exemple com sol.lucionar la crisi econòmica, i va i La Vanguàrdia us torna a encendre per tornar a obrir l'inútil debat sobre si Catalunya és o no una nació o sobre si el català està bé o no... quina peresa que feu!!
Si bé els andalusos pensen que el seu nou Estatut ha estat una "còpia barata" del nostre, resulta que gràcies a això escolaritzar un nen es pot fer a Andalusia d'un dia cap a un altre, quan aquí a Catalunya, ens diuen que no hi han places i t'obliguen a fer un període de pre-inscripció únic en una base de dades úniques controlada, la qual cosa intenta gravar als menors el seu dret elemental d'accés a l'educació.
Los catalanes no nos merecemos ésto. Menos mamoneo y más estar por la labor.
Tranquil, Jordi, tranquil.
Tots recordem l'etapa Pujol i la seva campanya catalanista blandant la senyera, que després de molts anys de viure d'esperances, no ens va portar a enlloc. Ara la bandera és l'estelada, però la cançó del deixeble que l'oneja té la mateixa tonada. És l'avinentesa dels convergents aprofitar la crisi i aconseguir per fi assaltar la Generalitat. Però, és l'oportunitat dels catalans? La primera part del pla s'entén molt clarament. I la segona part, quina és? En què es té que confiar?
Ens deixem portar? ¿Sabem realment quin percentatge de catalans volen ser independents? Anem a pams, amb els peus a terra i esperem què diu el TC, amb certesa, de l'Estatut. No vindrà ara d'uns mesos...
Publica un comentari a l'entrada