diumenge, d’octubre 26, 2008

TV Mítica (XII): Oliana Molls

Parlar d'Oliana Molls és fer-ho de la prehistòria de TV3. Va ser una de les primeres (o primera) sèries de producció pròpia dirigides al públic infantil i juvenil. He recooregut a la Wikipèdia per refrescar la memòria i adonar-me que una mica gran ja m'he fet. I és que el primer capítol d'Oliana Molls es va emetre el 7 de novembre de 1985. Fa gairebé 23 anys. Aquesta mena d'Indiana Jones català -feia només un any que s'havia estrenat als cinemes la segona aventura de l'heroi encarnat per Harrison Ford- estava interpretat pel polifacètic Pep Parès, conegut després per una altra aparició televisiva mítica, "El capità enciam", i com a director de "Pirena", la cursa de trineus amb gossos.

L'Oliana Molls estava acompanyat -com no- per una noia, la Betty, en la recerca de l'Astàleg bronze una mena d'estatueta humana. La paraula astàleg no le sentit mai més a la meva vida i per a mi està lligada indefectiblement a aquest heroi nostrat. L'Oliana i la Betty eren perseguits per dos dolents bastant maldestres, "Les mans blanques", amb el seu inconfusible català accent anglès. La primera temporada va comptar amb 34 episodis que es desenvolupaven arreu de Catalunya. En recordo un que acabava amb el dit de l'estatàtua de Colom de Barcelona amputat o un altre per sota les fonts de Montjuïc. Veient ara la careta d'entrada ens semblarà una sèrie "patillera" per hem de tenir en compte que han passat més de dues dècades. A mi em sembla més aviat entranyable.

Entre el 1986 i el 1987 es va emetre la segona temporada (aquí en teniu la careta d'entrada), sota el títol de Els casos insòlits d'Oliana Molls, en què l'argument ja no era la recerca de l'estatueta sinó una estrafalària màquina que permetia fer barrabassades vàries com viatjar pel temps o canviar el clima. L'Oliana i la Betty repetien i s'incorporaven uns nous dolents, els SA, una mena d'executius malvats. Destacava la presència entre el repartiment de la torrenca Elisa Crehuet en el paper d'una veïna una mica sonada que es deia Hortènsia. Si us sentiu nostàlgics voleu seguir recordant aquesta mítica sèrie podeu trobar material al google.

4 comentaris:

Mon ha dit...

quins records, això es una punyalada jajaj em fa sentir mes vell.

Anònim ha dit...

Ei Llaneras!!

Es nota que a tu la crisis t'està afectant la vesant periodística... Aquest blog porta uns dies que sembla un telenotícies un 15 d'agost ...

David ha dit...

Jo era i sóc un fan d'Oliana Molls! Encara dec tenir alguna cinta de VHS gravada amb algun capítol. Tot i tenir aleshores 5 o 6 anys ho recordo perfectament. Brutal!

Anònim ha dit...

Mes vell soc jo. Jo era el "Societat" de la segona tanda de la serie i el "Judes Xanguet" amb totes les maniquins a casa.Es molt divertit, llástima que fa un més van caure 52 years old.
Ferrán Rialp