Les eleccions a la presidència dels Estats Units han entrat en les darreres tres setmanes de campanya i ho fan amb el candidat demòcrata, Barack Obama, amb un avantatge cada cop més important contra el republicà John McCain. La campanya d’aquest últim cada cop és més agressiva i els seus missatges són ara atacs personals descarnats contra el senador d’Illinois, en una evidència clara que la situació del tàndem republicà és desesperada, i promeses de reduccions d’impostos a classes mitges.
La penúltima estocada a la candidatura de McCain ha estat la conclusió del Congrés d’Alaska que l’aspirant a vicepresidenta, Sarah Palin, va cometre abús de poder intentant que s’acomiadés a un policia que s’estava divorciant de la seva germana. Palin s’ha convertit, una vegada passat el cop d’efecte inicial, en el gran taló d’Aquil·les de McCain, que tampoc no travessa un bon moment. En els dos darrers debats amb Obama ha sortit clarament derrotat davant d’un candidat republicà que destil·la vitalitat mentre el presdenciable del partit de l’Elefant se li notaven els seus 72 anys.
McCain ha intentat erigir-se en el candidat del canvi, allunyant-se de l’actual president. George Bush, tot i que és del seu partit. En el darrer debat s’esforçava a marcar distàncies amb el president: “Jo no sóc Bush”. El senador d’Arizona ha volgut vendre una imatge d’anar per lliure dins de Partit Republicà i que el candidat de l’’establishment’ és Obama, un elitista enfront d’un expresoner de guerra com ell. Però Obama i el seu ‘Yes, we can’ està imposant i hi ha sondejos que apunten a una victòria demòcrata folgada, guanyant en estats fins ara feus republicans. McCain ha desaprofitat els tres cara a cara i només li queda confiar en un gir inesperat que freni la marea demócrata.
I és que tot indica que la crisi econòmica decantarà la balança d’aquestes eleccions, com ja ho va fer el 1992, quan George Bush pare va perdre contra Bill Clinton. McCain és del mateix partit que l’actual president, que ha conduït Estats Units a una greu crisi econòmica i de res li servirà el el seu millor perfil de comandant en cap excepte que en aquesta recta final de campanya esclati algun conflicte bèl·lic. Si no es produeix cap daltabaix geopolític, els nord-americans pensaran que primer cal solucionar els problemes domèstics i cal canviar l’elefant republicà pel ruc demòcrata. I així, Obama guanyarà i amb claredat.
2 comentaris:
Ei Llaneras!!
Quan sento la paraula crisis que surt de la teva boca o del teu teclat amb tanta facilitat, em fas bullir la sang! Si a USA i a Europa estem en "crisis", no se com es deu anomenar a com estant els països tercermundistes, que fa lustres i lustres que pateixen el que no està escrit.
Ja procuraran fer unes eleccions arreglades, com l'altra vegada.
Publica un comentari a l'entrada