dijous, d’octubre 30, 2008

Pot Obama no ser president?

Manca menys d’una setmana pel primer dimarts després del primer dilluns de novembre o el que és el mateix, el dia de les eleccions a la presidència dels Estats Units. Totes les enquestes indiquen què el candidat demócrata, Barack Obama, superarà amb comoditat el seu contrincant, el republicà John McCain. Els sondejos apunten a un mínim de cinc punts i un màxim de més de deu a favor d’Obama. La sensació és que McCain s’està enfonsant amb la seva vicepresident, Sarah Palin, lligada al peu com una bola de ferro.

El veterà candidat conservador sembla encara creure en què pot guanyar contra tots els pronòstics, i està jugant fort la carta de la por. McCain avisa que Obama és un “socialista perillós”. Socialista és al nostre país i a gairebé tot Europa una paraula normalitzada per anys de govern de partits polítis que afirmen tenir aquesta ideologia. Als Estats Units socialista és un adjectiu amb una connotació més que negativa, que recorda els règims de partit únic i en què l’economia és planificada totalment per l’Estat. Recorda la Guerra Freda, els règims comunistas. Dir comunista a agú és marcar-lo i enarborar el vot de la por.

Pot Obama perdre les eleccions? Es parla des de fa unes setmanes d’un vot ocult amb un component racista molt gran que les enquestes no poden detectar. Aquesta sembla la darrera carta de McCain per vèncer per la mínima en alguns estats on les forces entre demòcrates i republicans estan molt igualades. El mapa electoral dels Estats Units és molt clar. Les costes estan tenyides del blau demócrata i el centre de vermell republicà. Si el blau s’estén pel centre Obama arrassarà i obtindrà una victòria històrica, però si el vermell aguanta en els seus feus habituals i reté estats com Florida pot saltar la sorpresa i es pot repetir el que va passar el 1948.

Fa seixanta anys tots els sondejos donaven com a vencedor el candidat republicà, el governador de Nova York, Thomas Dewey, enfront el demòcrata Harry Truman, que havia rellevat el desaparegut Roosvelt tres anys abans. Fins i tot algun prestigiós diari -com en la imatge el Chicago Daily Tribune sostingut per Truman- donava com a guanyador Dewey i en la segona edició s’ho van haver d’empassar. Han passat molts anys però les enquestes continuen protagonitzant episodis “estranys”.

Només aquest vot ocult racista –que no en sabem el pes perquè és precisament ocult- pot provocar un miracle, que és que McCain sigui el proper president dels Estats Units. Això sí, Obama no es confia i aquesta darrera setmana de campanya s’ha gastat uns quants milions de dòlars -uns de les majors ofensives mediàtiques de la seva carrera a la Casa Blanca- en mitja hora de televisió per acabar de captar més indecisos. És indicatiu d’aquest avantatge d’Obama que tingui gairebé el doble de recursos econòmics que Mc Cain? O és un símptoma més del vot ocult de McCain, que no es manifestarà fins el 4 de novembre? Per saber-ho haurem d’esperar a dimarts vinent.

10 comentaris:

Esther del Campo ha dit...

Jo crec que Obama pot arribar a no ser president. Primer perquè Amèrica no és Europa i aquí em sembla que ens l'estimem molt a Obama, i segon per això que comentes del component racista. Em sembla que ho vaig llegir ahir o abans d'ahir en algun diari, deien que havien comprovat que, en casos d'eleccions a governants i alcaldes amb algun candidat de color, aquest candidat no blanc (per dir-ho d'alguna manera) ha guanyat si en les enquestes tenia un mínim de 10 punts d'avantatge sobre l'altre.
Doncs caldrà esperar uns dies, crec que els resultats seran interessants.

BCN ha dit...

yo espero que sea presidente, lo deseo pero si puede no serlo y en caso de serlo seguramente se lo cargara la cia o alguna de estas... saludos.

Maria Rosa ha dit...

Fa 60 anys les enquestes no eren tant fiables com ara. Guanyarà Obama, segur. Ara, no crec que a nosaltres ens afecti massa si guanya el candidat demòcrata o el republicà. La política exterior dels EUA serà segurament la mateixa. Obama podria tenir millor feeling amb ZP? Pot ser. Quan es trobin, ja ho veurem!

Apa Noi ha dit...

SI
JO ESTIC SUEGRUR QUE SERA PRESIDENT
I SI MES NO

SENADOR TARRAGONI

SALUT

jordi salvat ha dit...

Opinions de tota mena,

Diuen que les enquestes dels darrers dies escurçaran la diferència entre Obama i McCain. Esther fas bé recordant el que va passar amb el candidat negre a governador de Califòrnia els anys 80, que va perdre.

A Europa gairebé tothom vol que guanyi Obama, però penseu en l'Amèrica profunda...

I vigilem amb les enquestes. 60 anys després fallen. Trobarem molts exemples.

Tot i això Obama és molt favorit

Waipu Joan ha dit...

després de veure el que he vist en la història política de la humanitat, no m'estranyaria veure qualsevol cosa.
Per cert, interessants els darrers posts.

Anònim ha dit...

Jordi,
Jo crec que hores d'ara que sabem que ha guanyat les eleccions de manera folgada.

Caldria canviar la pregunta per
" Pot Obama no prendre posessió de president, el 20 de gener ?"

Anònim ha dit...

En primer lloc lloc hem de deixar clar que es racisme és multidireccional. Jo estic fart d'aquesta autoanomenada progresia que no són més una colla de persones obsessionades en sa destrucció de sa societat occidental.

En aquestes eleccions s'ha produït un fet racista evident per a qualsevol persona amb sentit comú -exceptuant a tots es imbècils antioccidentals- i és que es 95% de
negres ha votat a Obama, no perquè sigui un bon polític sino p'es color de pell, és clar es negres voten a un negre i això si que es racisme autèntic.

Salvatblog me sembla que ets un personatge que t'odies a tu mateix, a sa teva societat i sa teva raça. Ets una vergonya i un acomplexat.

Lo més normal és que una persona de raça blanca voti a un/a candidat/a de sa seva raça perquè això a més de ser coherent és patriotisme.
Jo mai votaré per un candidat negre perquè som mallorquí, blanc i europeu.

Obama s' ha servit d' un repugnant racisme negre antiblanc per arribar a sa presidència. Sent llàstima per tots es blancs amb complex de culpa que han donat suport a un negre.
A sos EEUU és racisme no va contra sa raça negra -això només són tòpics- s'autèntic racisme ho practiquen sos negres contra sa població blanca.

jordi salvat ha dit...

Amic Pep Lluís,

Barreges moltes coses. L'element racista en aquestes eleccions nord-americanes ha estat menys influent del que es pensaven molts. Fixa't que Obama ha obtingut un altíssim percentatge del vot hispà, un col·lectiu molt racista amb els afroamericans. Recorda també que la mare d'Obama és tan blanca com tu i com jo.

No m'odio a mi mateix (em sento orgullós de ser català i em sento només català), em sento molt orgullós de la societat en que vivim, que és millorable però està entre les més avançades del món. En el concepte raça no hi crec. Em puc sentir més proper a una persona que té la pell més fosca que jo que un que la té més blanca que jo.

I és clar que hi ha negres racistes, i xinesos racistes i àrabs racistes. I no crec en el bonisme de certs sectors de l'esquerra i tinc molts dubtes sobre l'aliança de civilitzacions propugnada per Zapatero.

Amic mallorquí: analitza les coses més fredament. Barreges moltes coses.Per exemple patriotisme i racisme. Crec que no tenen res a veure.

Anònim ha dit...

Senyor Salvat, per començar crec que vostè confon conceptes que són evidents.
Per començar he de dir que defensar sa meva identitat nacional es un fet patriòtic i coherent. En segon lloc, s'homo és una espècie i tota espècie s'estructura en races i lògicament ses races no són iguals ni des d'es plànol biològic ni cultural.

Jo som una persona de raça blanca i com a blanc que som es meus trets biològics no són es mateixos que una persona de raça negra: es meus ulls són blaus, sa meva pell és blanca, es meus cabells són rossos,etc... Per tant no hem de tenir s'obsessió d'igualar lo que és diferent per naturalesa.

Potser vostè no entengui sa qüestió racial, però per jo és un fet natural indiscutible que me fa diferent -i amb molt d'orgull-.
No estic gens d'acord amb aquest model de societat multicultural i multirracial que està destruint sa identitat europea i occidental.

No hem de confondre es fet de pertanyer a una comunitat nacional amb sa degradació humana. Jo quan dic que estic rotundament en contra d'es relativisme moral, sa societat multicultural i multirracial ho faig en defensa de sa meva identitat nacional, no per generar odi.

Desig que a ses properes eleccions autonòmiques catalanes, Plataforma per Catalunya (PxC) obtengui representació parlamentària.