Guanyar diners amb el que
t’agrada fer. Aquest és un dels somnis de molts dels que ara esteu llegint
aquest article. Doncs la protagonista d’aquesta Torrencada ho ha aconseguit. La
María Dolores García ja ha publicat dues novel·les i més de mitja dotzena de
relats. I també ha guanyat diversos premis. Des de fa nou anys viu a Clarà. Com
ella mateixa explica, l’amor la va portar a Torredembarra i és aquí on ha estat
mare i ha desenvolupat la seva carrera literària.
Maria Dolores García
Pastor, nascuda a Badalona l’any 1970, ha viscut en diversos municipis de
l’àrea metropolitana barcelonina, abans de venir a parar a la Torre fa gairebé
una dècada. Era d’aquelles nenes que li agradava escriure. Primer, en el seu
diari personal, i després es va atrevir amb els relats. L’afició per
l’escriptura la va portar a estudiar Periodisme, a la Universitat Autònoma de
Barcelona, conscient, però, que la seva timidesa no lligava massa amb els micròfons
i les rodes de premsa. Abans d’acabar la carrera ja estava treballant en una
redacció. Ha passat per una colla de mitjans, entre els quals Onda Cero, Radio
Intereconomía, i també per agències de comunicació, productores... alternant
contractes i èpoques de freelance. Una trajectòria compartida per molts
professionals de la comunicació de la seva generació.
Mentre treballava de
periodista, dins seu continuava l’objectiu de dedicar-se a la literatura. El
2003 va passar una temporada molt difícil, una petita depressió, que la va
portar a replantejar-se moltes coses i dedicar-se el que realment volia:
escriure. I a començaments de 2005 va acabar la seva primera novel·la, després
de sis mesos de feina intensa . I es va presentar al Premi Planeta. Ara
reconeix la innocència de la seva candidatura a aquest guardó. Després va saber
que ni de bon tros tots els originals que arriben a Can Lara tenen les mateixes possibilitats d’emportar-se els 601.000
euros. La seva era una novel·la basada en un relat propi anterior, Los ojos de Miguel, ambientada durant la
dictadura xilena. Es va documentar a través d’internet, sobretot en fòrums, on
va contactar amb víctimes de Pinochet. D’aquesta manera es va gestar El susurro de les árboles.
Va arribar a
Torredembarra el Dia dels Innocents de 2005 i es va prendre molt seriosament
l’escriptura, amb disciplina, amb uns horaris molt marcats. Finalment va rebre
la recompensa l’any 2006, quan un relat seu, La ciudad de los niños, va guanyar els 150 euros del primer premi en
la modalitat de relat breu del Concurs Rosa de Barcelona, organitzat pel Partit
dels Socialistes de Catalunya. Més que la quantitat econòmica, en va valorar
molt el reconeixement que significava a anys de dedicació. Va recollir el premi
embarassada de la seva filla. El naixement de la Lluna no va impedir-li
continuar escrivint. Recorda la imatge d’estar davant de l’ordinador amb el
nadó al pit. Era la manera de compatibilitzar dues passions.
La Maria Dolores ha
guanyat diversos premis, però un dels més significatius és el del Portal Yoescribo.com,
l’any 2008, amb la seva primera novel·la El
susurro de los árboles. El premi estava dotat amb 6.000 euros i reconeix que
guanyar-lo va ser un subidón. Dels 50
exemplars que li tocaven, una gran part van marxar cap a Xile i Israel, on diverses
persones l’havien ajudat. Està molt en contacte amb escriptors de la seva
generació i forma part del col·lectiu
Banda a parte, on coordina la secció de relats. I és que ella es considera més escriptora de
relats que de novel·les. Precisament la seva segona novel·la, El café de la Luna, era originàriament un
conjunt de vuit relats, però amb un vincle comú; el cafè on coincideixen els
personatges esmorzant o fent l’aperitiu i que fa que s’entrelliguin les
històries. La va publicar l’any 2012 amb l’Editorial Alrevés.
La María Dolores ha
llegit molt. Va començar amb Isabel Allende i va continuar amb autors com Ana
Maria Matute, Milan Kundera... i ara llegeix molta literatura d’editorials
petites. Fuig dels autors més comercials i admet que darrerament li costa
trobar llibres que li agradin. Ha fet crítica literària en diferents blogs i
webs i ha treballat en diversos mitjans parlant de llibres, com els programes La Ciutat a Onda Cero Barcelona, Quítate la Liga a Onda Cero Espanya i Cuando ruge la Marabunta, a Alternativa
Barcelona. Ha col·laborat també amb Ona
la Torre, en el programa Entre llibres.
De la seva generació en
forma part una de les autores de moda a l’Estat: Dolores Redondo. Només es
porten un any. Es coneixen des d’abans que Redondo triomfés amb La Triología
del Baztán. “Ens explicàvem les nostres penes d’escriptora per telèfon. Un dia
em va dir que anava a escriure un best-seller”, recorda. I, efectivament,
l’escriptora donostiarra ha venut centenars de milers de llibres i ha vist com
la traduïen a una colla d’idiomes. La Maria Dolores insisteix que la novel·la
anterior de Redondo, Los privilegios del
ángel, encara és millor que La Trilogía del Baztán. Segons ella, per
arribar a un èxit com el de Redondo, a més d’escriure bé, també cal una mica de sort, perquè desenes de
manuscrits boníssims han anat a parar a les papereres de les editorials.
Darrerament està passant
una crisi i ha deixat momentàniament d’escriure. El cansament de deu anys
escrivint ha coincidit amb la mort de dues persones importants per ella. Ara està
acabant un curs d’Egiptologia, un tema que l’apassiona. Té una primera
escriptura d’una novel·la ambientada a la posguerra civil i que té pendent de
reescriure, i dues novel·les acabades: una del gènere negre i una altra
fantàstica, que es desenvolupa entre Tarragona i l’antic Egipte. I també té
l’esperança que el cada cop més complicat i decebedor món editorial permeti que
aquests treballs acabin publicant-se.
Foto: Desi Estévez
Foto: Desi Estévez
Publicat al número de novembre del Diari de la Torre