dijous, de novembre 27, 2014

Maria Dolores García: l’aventura d’escriure

Guanyar diners amb el que t’agrada fer. Aquest és un dels somnis de molts dels que ara esteu llegint aquest article. Doncs la protagonista d’aquesta Torrencada ho ha aconseguit. La María Dolores García ja ha publicat dues novel·les i més de mitja dotzena de relats. I també ha guanyat diversos premis. Des de fa nou anys viu a Clarà. Com ella mateixa explica, l’amor la va portar a Torredembarra i és aquí on ha estat mare i ha desenvolupat la seva carrera literària.

Maria Dolores García Pastor, nascuda a Badalona l’any 1970, ha viscut en diversos municipis de l’àrea metropolitana barcelonina, abans de venir a parar a la Torre fa gairebé una dècada. Era d’aquelles nenes que li agradava escriure. Primer, en el seu diari personal, i després es va atrevir amb els relats. L’afició per l’escriptura la va portar a estudiar Periodisme, a la Universitat Autònoma de Barcelona, conscient, però, que la seva timidesa no lligava massa amb els micròfons i les rodes de premsa. Abans d’acabar la carrera ja estava treballant en una redacció. Ha passat per una colla de mitjans, entre els quals Onda Cero, Radio Intereconomía, i també per agències de comunicació, productores... alternant contractes i èpoques de freelance. Una trajectòria compartida per molts professionals de la comunicació de la seva generació.

Mentre treballava de periodista, dins seu continuava l’objectiu de dedicar-se a la literatura. El 2003 va passar una temporada molt difícil, una petita depressió, que la va portar a replantejar-se moltes coses i dedicar-se el que realment volia: escriure. I a començaments de 2005 va acabar la seva primera novel·la, després de sis mesos de feina intensa . I es va presentar al Premi Planeta. Ara reconeix la innocència de la seva candidatura a aquest guardó. Després va saber que ni de bon tros tots els originals que arriben a Can Lara tenen les mateixes possibilitats d’emportar-se els 601.000 euros. La seva era una novel·la basada en un relat propi anterior, Los ojos de Miguel, ambientada durant la dictadura xilena. Es va documentar a través d’internet, sobretot en fòrums, on va contactar amb víctimes de Pinochet. D’aquesta manera es va gestar El susurro de les árboles.

Va arribar a Torredembarra el Dia dels Innocents de 2005 i es va prendre molt seriosament l’escriptura, amb disciplina, amb uns horaris molt marcats. Finalment va rebre la recompensa l’any 2006, quan un relat seu, La ciudad de los niños, va guanyar els 150 euros del primer premi en la modalitat de relat breu del Concurs Rosa de Barcelona, organitzat pel Partit dels Socialistes de Catalunya. Més que la quantitat econòmica, en va valorar molt el reconeixement que significava a anys de dedicació. Va recollir el premi embarassada de la seva filla. El naixement de la Lluna no va impedir-li continuar escrivint. Recorda la imatge d’estar davant de l’ordinador amb el nadó al pit. Era la manera de compatibilitzar dues passions.

La Maria Dolores ha guanyat diversos premis, però un dels més significatius és el del Portal Yoescribo.com, l’any 2008, amb la seva primera novel·la El susurro de los árboles.  El premi  estava dotat amb 6.000 euros i reconeix que guanyar-lo va ser un subidón. Dels 50 exemplars que li tocaven, una gran part van marxar cap a Xile i Israel, on diverses persones l’havien ajudat. Està molt en contacte amb escriptors de la seva generació i forma part del col·lectiu Banda a parte, on coordina la secció de relats.  I és que ella es considera més escriptora de relats que de novel·les. Precisament la seva segona novel·la, El café de la Luna, era originàriament un conjunt de vuit relats, però amb un vincle comú; el cafè on coincideixen els personatges esmorzant o fent l’aperitiu i que fa que s’entrelliguin les històries. La va publicar l’any 2012 amb l’Editorial Alrevés.

La María Dolores ha llegit molt. Va començar amb Isabel Allende i va continuar amb autors com Ana Maria Matute, Milan Kundera... i ara llegeix molta literatura d’editorials petites. Fuig dels autors més comercials i admet que darrerament li costa trobar llibres que li agradin. Ha fet crítica literària en diferents blogs i webs i ha treballat en diversos mitjans parlant de llibres, com els programes La Ciutat a Onda Cero Barcelona, Quítate la Liga a Onda Cero Espanya i Cuando ruge la Marabunta, a Alternativa Barcelona.  Ha col·laborat també amb Ona la Torre, en el programa Entre llibres.

De la seva generació en forma part una de les autores de moda a l’Estat: Dolores Redondo. Només es porten un any. Es coneixen des d’abans que Redondo triomfés amb La Triología del Baztán. “Ens explicàvem les nostres penes d’escriptora per telèfon. Un dia em va dir que anava a escriure un best-seller”, recorda. I, efectivament, l’escriptora donostiarra ha venut centenars de milers de llibres i ha vist com la traduïen a una colla d’idiomes. La Maria Dolores insisteix que la novel·la anterior de Redondo, Los privilegios del ángel, encara és millor que La Trilogía del Baztán. Segons ella, per arribar a un èxit com el de Redondo, a més d’escriure bé,  també cal una mica de sort, perquè desenes de manuscrits boníssims han anat a parar a les papereres de les editorials.   

Darrerament està passant una crisi i ha deixat momentàniament d’escriure. El cansament de deu anys escrivint ha coincidit amb la mort de dues persones importants per ella. Ara està acabant un curs d’Egiptologia, un tema que l’apassiona. Té una primera escriptura d’una novel·la ambientada a la posguerra civil i que té pendent de reescriure, i dues novel·les acabades: una del gènere negre i una altra fantàstica, que es desenvolupa entre Tarragona i l’antic Egipte. I també té l’esperança que el cada cop més complicat i decebedor món editorial permeti que aquests treballs acabin publicant-se.

Foto: Desi Estévez


Publicat al número de novembre del Diari de la Torre