En aquells anys de majoria absolutíssima socialista al
Congrés espanyol, va fer fortuna aquella frase d'insigne jacobí i número dos del
PSOE Alfonso Guerra: “El que mueva no sale en la foto!”. Doncs l’etern
outsider del socialisme tarragoní, Carles Castillo s’ha mogut. Ha anunciat en una carta als militants que
no formarà part de les llistes al Parlament, on porta dues legislatures ocupant un escó. Ho fa "cansat de donar-se de cara contra una paret." La més més
espectacular de les travetes que ha patit de forma sistemàtica va ser en les darreres eleccions catalanes, quan al·legant motius de
quota femenina, la vallenca Rosa Maria Ibarra li va passar per davant en la
llista al Parlament. De res li va servir guanyar les primàries a casa dels
inventors de les primàries, com ell mateix afirma en la carta que ha escrit.
Castillo ha sabut alimentar en els ja uns quants anys que
porta en política institucional aquesta imatge de polític outsider, d’etern enfant
terrible -tot i que ja té 45 anys- a l’esquerra del suposat partit
d’esquerres, més catalanista que un partit que encara es defineix com a catalanista, un esperit lliure capaç de visitar Oriol Junqueras a la presó. Tot
això en un partit tan jeràrquic com el PSC el fa difícilment digerible. Castillo
és aquell polític més apreciat per els seus col·legues d’altres partits que per
al seu propi. Lloat per periodistes i militants, però poc valorat per l’aparell
socialista i els que remouen les cireres a la seu de Ramon y Cajal.
El 2015 ja va deixar l’Ajuntament de Tarragona, on ocupava
un escó des de 2003, i va tornar a fer d’advocat, per reaparèixer després com a
candidat al Parlament, malgrat no ser el favorit de la direcció socialista
tarragonina. Ara, Castillo fa una maniobra semblant, amb l’horitzó de 2023 i la
incertesa en la successió del cada cop més devaluat Josep Fèlix Ballesteros. Un
nou enroc per preparar l’atac. Li sortirà bé la jugada? Apareixerà enmig de la
foto de la candidatura socialista que el 2023 voldrà recuperar el feu perdut en
mans del republicà Ricomà? Jo, per si de cas, em compraré una bossa de
crispetes.