La radio local, en alça

Aquesta setmana he pogut gaudir d'un dinar amb dos bons amics amb la ràdio local -tots dos s'hi dediquen- com a tema principal de conversa. L'invent de Marconi ha entrat al segle XXI en plena forma. La revolució digital li ha acabat de donar un nou impuls gràcies a la ràdio on-line i a la carta o els podcasts. Enmig de potents emissores generalistes i de ràdio-fòrmula, les emissores locals sobreviuen amb molt bona salut i se'n creen de noves. Si els polítics que manen a l'ajuntament en qüestió es creuen la ràdio local, aquesta tira endavant. Però se l'han de creure. La televsió és més llaminera, però la ràdio és més barata i pròxima.

Al Baix Gaià tenim els exemples de Altafulla Ràdio -nascuda el 2002- i Ona la Torre -que va engegar el 2007-. Les dades oficials els donen 6.000 i 8.000 oients respectivament. Un gran èxit. Situades en zones centrals i molt visibles dels respectius municipis, amb una estructura professional bàsica i una xarxa de col·laboradors i emetent per internet, la ràdio local s'ha consolidat tot i arribar tard a les nostres contrades.

Em sento molt lligat al fenomen radiofòic del Baix Gaià, tot i haver-ne estat un actor secundari. Primer amb UDT Esports, amb l'Albert Jansà, en aquella Altafulla Ràdio situada una torre de guaita al costat de l'Ermita de Sant Antoni. Després les tertúlies els migdies de dijous. L'Albert és ara director de l'emissora. A Ona la Torre vaig participar en la jornada inaugural i des de l'inici he fet un espai parlant de blogs i noves tecnologies. M'agrada fer ràdio i estic satisfet de la salut de ferro dee què disposen ambdues emissores. Per cert, us espero cada dimarts al 107.0 FM a les 17:30 hores.

Foto: L'Albert Jansà amb un altre mite de la ràdio, Llucià Ferrer. L'Albert era l'entrevistat, er l'exitosa radionovel·la que va emetre Altafulla Ràdio, recuperant un dels gèneres clàssics de la ràdio.

Paritat i dones en política

Començarem aquest manual de política per entregues amb un tema de rabiosa actualitat com és la paritat a les llistes de les eleccions municipals. Dic rabiosa pels atacs d'angoixa i ràbia en algun cas extrem dels caps de llista i membres de comissions electorals per confeccionar unes llistes que compleixin els requisits de paritat de sexes. Hi ha formacions que ho tenen regulat per llei i han de situar com sigui dues dones -gairebé mai homes- en els primers cinc llocs i després anar alternant home-dona. Quanta neurona cremada i quants nooos. Si costa que la gent es posi en política a les dones encara els és més difícil. I és que la societat està muntada com està muntada i els canvis són molts lents. I la política està terriblement desprestigiada.

En privat molts caps de llista "rajen" de mala manera d'aquesta paritat imposada "des de dalt" però en públic no ho poden dir. Una mostra més de la hipocresia que regna en la nostra societat i que ho veiem en altres aspectes de la vida. Però tornem al tema del qual parlem. Moltes de les polítiques et reconeixen que aquest sistema paritari no és positiu perquè no valora la seva vàlua per anar en un lloc avançat de les llistes sinó el fet de ser dones. En resum, gairebé ningú hi està d'acord, però s'ha d'acceptar. Els partits que no ho tenen regulat per llei busquen dones per anar a endavant a les candidatures per estètica.

A Torredembarra no hi va haver una regidora fins el 1999, la popular Ana Marín. El 2003 amb la pujada de 13 a 17 regidors a repartir va pujar fins a quatre les regidores. Dues dels vuit caps de llista eren dones. Veurem com va el 2007. Hi ha alguns partits que busquen desesperadament candidates. A Tarragona sembla que tindrem una alcaldable, la independent Maria Mercè Martorell. Només Dolors Comas, el flagrgell de Nadal, per ICV, ho havia estat abans. Les regidores tarragonines continuen tenint poc pes. Veurem si les eleccions del 27-M signifiquen un canvi. Valls és la gran excepció, dues dones -la convergent Dolors Batalla (en la foto) i la socialsta Núria Segú- es disputen l'alcaldia amb el republicà Pallàs com a àrbitre. Al Vendrell, una altra dona, Helena Arribas (PSC) buscarà revalidar l'alcaldia. A Reus, la primera tinent d'alcalde i cap de llista d'ERC, és una dona. La política, encara que menys, continua sent cosa d'homes i en la vida municipal tarragonina s'accentua aquesta tendència. I la culpa no és tota del gènere masculí.