Més de la meitat
dels empadronats a Torredembarra no han nascut al municipi. O almenys no hi han
passat els primers anys de la seva vida. Han arribat a la localitat a edats
molt diferents i també hi ha nivells molt diferents d’integració, des dels qui
simplement fan servir Torredembarra com a una ciutat dormitori i gairebé no es
mouen de casa seva a qui forma part de manera activa de diverses entitats del
municipi tot i portar-hi pocs anys. En aquest segon grup hi trobem el
protagonista d’aquesta Torrencada, en Josep Antoni Nieves, que va
arribar al nostre municipi procedent de Santa Coloma de Gramenet, ciutat on encara
hi conserva el seu lloc de treball.
Josep Antoni
Nieves Alarcón va néixer en aquesta ciutat del Barcelonès l’any 1959 i, després
d’estudiar Belles Arts, el 1980 va obtenir una de les places de la primera
promoció de la Policia Local de l’època democràtica de Santa Coloma de Gramenet.
Va fer poc carrer, perquè al cap d’un any d’entrar al cos es va convertir en el
secretari del cap de policia. Però en Josep Antoni no es conformava amb aquesta
tasca i en va desenvolupar d’altres. L’any 1999 va ser el responsable de la
posada en marxa del primer Servei d’atenció al Ciutadà, el primer de Catalunya,
i des de la Policia local, amb l’objectiu de la millora contínua la qualitat de
servei els veïns i veïnes.
Sempre li ha
interessat la psicologia i després de llegir molt sobre aquest camp del
coneixement, es va matricular a la UNED i va acabar la llicenciatura en sis
anys. Reconeix ser disciplinat, constant i responsable i això l’ha ajudat a
finalitzar la carrera amb menys temps que la majoria d’estudiants. No descarta
en el futur obrir consulta com a psicòleg, com ja ho havia fet en medicines
complementàries ja fa anys a Santa Coloma després de formar-se en acupuntura,
osteopatia, quiromassatge i en altres disciplines. A Torredembarra ha estat
fisioterapeuta dos anys a les categories inferiors del futbol de la Unió
Deportiva, on hi jugava el seu fill.
L’any 2005 va
acceptar la proposta de canviar de departament i passar a coordinar la gestió
administrativa i tècnica de l’Àrea de Serveis a la Persona de l’Ajuntament de
Santa Coloma, que inclou serveis socials, d’atenció a la gent gran, salut
pública, cultura, ensenyament i solidaritat i cooperació. El 2009 va rebre una
oferta de treball de l’Ajuntament de Tarragona però no va tirar endavant, ja
que des del consistori gramenetenc el van blindar. Ara ocupa el màxim lloc de
treball a què pot aspirar com a funcionari de l’Ajuntament de Santa Coloma.
En Josep Antoni
va arribar a Torredembarra l’any 2004. Primer havien buscat un habitatge a la
zona del Maresme, més propera a Badalona, d’on és la seva dona. Però no
acabaven de trobar res que els convencés i el seu cap, que estiuejava a
Torredembarra des de fa molts anys, els va animar a reorientar la seva recerca
cap al sud. La recerca va tenir èxit i es van instal·lar a la Torre amb la seva
dona i els seus dos fills. Des del primer dia que va començar a viure a
Torredembarra, l’objectiu d’en Josep Antoni va ser integrar-se al nou municipi.
Havia jugat a escacs al club de Sant Adrià i va trobar que al Casal Municipal
hi havia un club on podia practicar aquest esport. Allà va començar a jugar, a
formar part de l’equip, de la directiva i actualment n’és el secretari. També
va començar a ballar al Grup de Country de la Torre i es va integrar al grup
literari Rates de Biblioteca.
La seva feina
continuava a Santa Coloma, a una hora i mitja de tren i metro. I una hora i
mitja més de tornada. A molta gent se’ls faria molt feixuc aquest trajecte
diari. A ell, no. A l’inrevés. Aquestes tres hores les dedica a la creació
literària. El 2010 és un any important per a ell. Guanya el Premi de Poesia Pere
Badia del Cartell de Premis de Torredembarra i ho fa amb un poemari sobre el
vincle, el nexe d’unió entre Santa Coloma i el municipi torrenc, amb gran
protagonisme dels seus símbols, el riu i el mar respectivament. En Josep Antoni
té molta estimació a aquest poemari perquè és una síntesi de la seva vida. Afirma
que se sent torrenc, però molt vinculat encara a Santa Coloma, on va néixer,
viure-hi molts anys i on encara hi treballa. Són dos móns molt diferents. A
Santa Coloma de Gramenet hi viuen 126.000 habitants en 6 quilòmetres quadrats,
amb 25 nacionalitats que hi conviuen. A la Torre, 15.000 habitants en gairebé 9
quilòmetres quadrats i menys nacionalitats. El trajecte de tren entre els dos
municipis és el seu espai de creació literària.
També té una
important obra pictòrica, signada com a Jana. Fa servir aquest nom
artistic des que tenia 16 anys i no només per la pintura. Sempre li ha resultat
interessant que les inicials del seu nom formin un nom de dona. Ha exposat les
seves obres a Barcelona, Santa Coloma i ARCO a Madrid, però ara està centrat en
la literatura, perquè li costa trobar temps per pintar. En Josep Antoni sempre
ha estat una persona molt activa. Des dels quinze anys havia col·laborat amb el
moviment escolta i als esplais com a monitor titulat. Polifacètic com és, també
ha estat cantant durant cinc anys de l’Orquestra Intermedio, actuant
arreu de Catalunya però també de l’Aragó.
A Torredembarra
ja l’hem pogut veure cantar, ballar country, recitar poesia i jugar a escacs. I
està preparant més coses: dues novel·les. I una es desenvolupa a la Torre. Ben
aviat la podrem llegir. En Josep Antoni és l’exemple que Torredembarra, malgrat
una certa casta que encara classifica entre torrencs de tota la vida i els que
no ho són, és un municipi acollidor, que permet als nouvinguts integrar-se i
arribar a convertir-se en un torrenc més. En Josep Antoni n’és un exemple
paradigmàtic.
Article publicat al númer de novembre del Diari de la Torre