Des de fa unes setmanes Torredembarra disposa d’un nou pacte de govern que ha posat punt i final a masses mesos d’inestabilitat política. Com a tots els nous governs, se’ls ha de donar els famosos cent dies de marge però hi ha algunes preguntes que podríem intentar respondre ara mateix.
-Ha fet bé CiU pactant amb l’ADT, GIT, PP i Laura Pradeda?És una aposta complicada i arriscada. El més recomanable per a CiU hauria estat un acord amb el PSC com a soci principal i altres formacions que donessin solidesa al nou govern, però finalment la formació nacionalista ha apostat per un pacte amb només nou membres –per tant queden vuit regidors a l’oposició- i en què tots els seus integrants són imprescindibles. Els equilibris són i seran delicats.
-Com queda el PSC després de l’abandonament de la política de Manuel Jiménez?
Malament. Jiménez no portava ni quatre anys en el càrrec i la seva successió no estava -lògicament- plantejada. El primer alcalde socialista de Torredembarra ha comès errors greus, com el “fitxatge” de Pradeda i la incapacitat de pactar amb l’Alternativa Baix Gaià i/o CiU perquè havia convertit l’alcaldia en innegociable. El PSC té ara menys de tres anys per regenerar-se des de l’oposició amb un lideratge que sembla que recaurà en Susana Navarro.
-És Laura Pradeda una trànsfuga?Pradeda va ocupar el cinquè lloc de la candidatura del PSC fa poc més d’un any i ha votat com a nou alcalde el cap de llista convergent. A més, el seu vot ha estat decisiu per convertir Massagué en nou batlle torrenc. Sí, Pradeda és una tràsfuga. Cal esmentar, però, que l’alcalde li va retirar les competències de govern i que Pradeda va ser expulsada del grup socialista. Però les raons d’aquesta situació encara no estan del tot clares. El que si és evident és que Pradeda ha guanyat més pes en aquest govern.
-Fa bé Maria Dolors Toda assumint la regidoria d’Urbanisme?Una persona amb manifestos interessos urbanístics no hauria d’ocupar aquesta cartera. Des del primer moment estarà a l’ull de l’huracà i l’oposició no en deixarà passar ni una. El pes que té dins de l’equip de govern, com a segona força, l’hauria pogut administrar millor.
-I el PP?Ha sabut rendibilitzar al màxim el seu únic regidor, que dirigirà àrees tan importants com la Policia Local i els mitjans de comunicació municipals. José Oviedo a demostrat saber jugar molt bé les seves cartes.
-Per què el GIT ha format part dels quatre darrers governs de Torredembarra?El GIT és un partit independent i després de doze anys (1991-2003) en l’oposició i quan molts el donaven per desaparegut s’ha convertit en el gran àrbitre de la política torrenca els darrers cinc anys. El regidor d’aquesta formació, Santiago Ardèvol, continua controlant Hisenda i hi suma Ensenyament. Recordem, però que el pacte pentapartit del 2003-2004 va trencar-se per les divergències entre el GIT i l’ADMC, liderada per Maria Dolors Toda.
-Quin serà el paper d’ERC i l’ABG a l’oposició?Esquerra va ser durant molts anys un partit d’oposició i ara ha de recuperar aquest esperit per tornar als percentatges de vot d’anteriors eleccions i per aconseguir-ho s’haurà de renovar. L’Alternativa és l’única formació que porta tot el mandat a l’oposició i, tot i els manifestacions del seu líder, Lluís Suñé, en la presa de possessió de Massagué, radicalitzarà la seva oposició excepte que el punt en comú que tenen convergents i ecosocialistes, Muntanyans II, els acabi fent treballar junts.
-Que passarà amb Muntanyans II?CiU està obligat a fer tot el possible per impedir que s’acabi de construir aquest polígon urbanístic. No pot canviar el discurs perquè hagi passat de l’oposició al govern. Però el cas Muntanyans II em recorda massa el del Canyadell. Arribem tard un altre cop, però s’ha d’intentar fins l’últim moment aturar aquest projecte. Torredembarra és molt més que Muntanyans II i hi ha molts temes pendents, com el concurs per a la gestió de l’aigua, la conversió de l’N-340 en una via urbana, la ubicació definitiva del teatre auditori o les obres del carrer Antoni Roig. I tot això amb una situació econòmica complicada. Però aquesta és una altra història.
Publicat al número d'agost del Diari de la Torre