dijous, de gener 29, 2015

Gabriel Comes, perpetuador de la memòria de Baix a Mar

En Gabriel Comes va viure una infància feliç a Baix a Mar, on hi va arribar quan tenia tres anys amb la seva família. Venien de l’Ametlla de Mar. Tot i no tenir-ne més records del poble on va néixer que quan hi anava per les festes majors, conserva l’inconfusible accent “calero”. Nascut el 1952, en Gabriel Comes Nolla va viure el barri mariner torrenc, que vivia de indústria de la pesca, amb dues-centes persones treballant cada dia al mar, un dels quals era el seu pare. Va estudiar a la escola unitària be Baix a Mar i després de les classes jugava amb els altres nens pels carrers o per la platja, a futbol, a fet i amagar... No feien deures.

Als 14 anys ja tenia clar que de gran volia ser mestre. En Gabriel va ser de la primera promoció que va haver de tenir el batxillerat superior per fer magisteri. Considera que aquest fet va dignificar aquesta professió, tornant al mestre l’estatus de la Segona República, quan no n’hi havia prou amb el batxillerat elemental, cosa que el Franquisme va canviar. Després de llicenciar-se, va fer tres anys de professor al Col·legi Roig de Tarragona, fins que va aprovar les oposicions per ser mestre al Col·legi Antoni Roig de Torredembarra, on hi va ser set anys.

Mentre, va estudiar  i es va doctorar en Pedagogia a la Universitat de Barcelona i al mateix temps es llicenciava en Filologia Catalana. El 1987 va començar a fer classes a la Universitat Rovira i Virgili en la branca d’Educació especial, especialitat cap on es va decantar. Era un moment de canvi legislatiu al nostre país amb l’entrada en vigor de la Llei d’Integració que impulsava que els alumnes amb alguna discapacitat poguessin assistir a classe a un col·legi ordinari. Era l’escola inclusiva. Calia, doncs, preparar especialistes i als mateixos professors. Aquesta va ser la tasca d’en Gabriel en els seus inicis com a professor universitari, tant en la docència com la investigació. Es va jubilar l’estiu de 2014 després de formar centenars de pedagogs, mestres i psicopedagogs i escriure una desena de llibres, en matèries com l’ensenyament de la lectura i l’escriptura en nens i nenes amb síndrome de down, on va crear un mètode específic i pioner, però també sobre l’atenció a la diversitat i el fracàs escolar.

Però el Gabriel té una altra faceta com a escriptor, dirigida a un dels seus grans objectius: que no es perdés la memòria del món pescador de Baix a Mar del segle XX. Hi ha dedicat estones lliures i vacances i que han fructificat en una desena de llibres més. Ha enregistrat  hores i  hores d’entrevistes amb els més grans del barri, extraient aqueta matèria prima que és la memòria i plasmant-la en llibres com De proa a popa, Adéu sorra, Vara vara o La mar dels pescadors. El juny vinent apareixerà la seva darrera obra, dedicada a les cançons de taverna i que es cantaven dalt del poble, a Cal Astut i Cal Xaveia, i que no només es podran llegir sinó escoltar, ja que les va gravar a inicis dels vuitanta en uns cassetes que ara es convertiran en DVD.

Reconeix que ell no és historiador i que es basa en els testimonis orals. Només visita els arxius per comprovar algunes dades. En la ficció només s’hi va capbussar un cop, amb un llibre infantil, El diari d’en Marcel, protagonitzat per un nen que anava a escola amb una nena cega. En Marcel explicava el dia a dia de la Gemma, que tot i la seva capacitat anava al cine, suspenia exàmens o anava en tàndem. Es va editar en català i castellà i es va esgotar.

Però a en Gabriel, el Gabi pels amics, ha estat molt implicat en el teixit associatiu del municipi. Durant la Transició va ser fundador i primer president de l’Associació de Veïns de Baix a Mar i recorda que van fer molta feina. Des d’aturar bogeries urbanístiques com un passeig marítim amb trànsit rodat i edificis de gran alçada, a impulsar activitats culturals com les havaneres o pels nens com la Cavalcada de Reis.  El 1979 van situar un dels seus membres de l’associació com a cap de llista de la candidatura de l’Entesa, que aplegava el PSUC, ERC, CCOO i Unió de Pagesos i van obtenir un gran èxit electoral: segona força per darrera de CiU. Ell mai s’ha situat en primera línia política, tot i que reconeix que va estar a punt de fer-ho i es pregunta que hauria passat.

A finals dels 90 va reactivar el Centre d’Estudis Sinibald de Mas, assumint la presidència quan estava a punt de desaparèixer. Va recuperar la tradició de treure un recull de treballs cada any i considera que va assentar les bases del dinamisme actual de l’entitat. També ha estat gairebé des de la fundació el Club Escacs Torredembarra i membre de diferents juntes directives, fina a arribar a la presidència l’any 2010. Actualment ostenta el càrrec i continua jugant a escacs, una activitat que explica que l’ha ajudat en moments de molta intensitat acadèmica i ho recomana a tothom. També ha estat en directives d’associacions de pares i va ser president de la secció de voleibol de la UDT. I recorda que si el Club Voleibol Sant Pere i Sant Pau ha arribat tan lluny ha estat una mica per “culpa” dels jugadors de voleibol torrenc, que anaven a entrenar al pavelló del barri tarragoní quan no podien fer-ho a la Torre i van donar-hi a conèixer  aquest esport.

En Gabi mira el passat amb un somriure i el futur amb projectes il·lusionants. Ja té en marxa dos nous llibres: un sobre peixos i un altre sobre boters. I un tercer sobre el futbol a l’Ametlla de Mar. A Torredembarra hi té la seva vida però no oblida els seus orígens caleros.

Publicat al número de gener de 2015 del Diari de la Torre

diumenge, de gener 18, 2015

El que ens trobarem el 24-M a Torredembarra


Darrerament parlo menys de política torrenca en aquest blog, a excepció del darrer estiu tan convuls políticament a la vila, que vaig penjar diversos posts en pocs dies. Ara que ja tenim les eleccions municipals a tocar i amb contínues rèpliques del terratrèmol Masagué, Torredembarra bull políticament i costa precisar quantes candidatures electorals hi haurà el 24 de maig i també quins seran alguns dels caps de llista en la propera contesa electoral. Altres dels alcaldables ja estan escollits de fa mesos, com Jordi Solé pel PSC o Eduard Rovira per ERC i altres serien una sorpresa que no ho fossin, com és el cas de Núria Gómez pel PP o Lluís Suñé per ABG.

Precisament és a la banda més esquerrana de l’espectre polític on hi molta efervescència política. El procés d’ integració de l’Alternativa i la CUP en un candidatura unitària ha descarrilat i l’ABG concorrerà sola als comicis i amb Suñé com a alcaldable per quart cop excepte sorpresa de darrera hora. La CUP continua movent-se per aconseguir una candidatura més àmplia i el fet que l’Alternativa es presenti aquest cop deslligada d’ICV-EUiA dóna pistes de cap a on poden anar les coses, però s’apunta que aquesta candidatura àmplia podria no quedar-se aquí. Venen setmanes decisives per un projecte que podria ser guanyador en els comicis torrencs.

A l’altra banda de l’espectre, a Convergència i Unió també s’estan cuinant moltes coses. Ni Unió ni Convergència tenen candidat després que el cas Masagué hagi dinamitat el partit i és conegut de fa setmanes que Rosa Maria Guasch no se sent gens estimada pel seu partit i està intentant bastir una candidatura independent, al més pur estil torrenc. Tot i el previsible descens de vots convergent, una base de vot sòlida permetrà a qui lideri la llista el maig vinent poder dir moltes coses a l’Ajuntament. Veurem com acaba l’univers convergent torrenc.

Qui sembla que ha arribat al seu final de trajecte polític és l’Agrupació Democràtica Municipal, amb la seva regidora Maria Dolors Toda a l’altra banda de l’Atlàntic i que no s’ha dignat ni a cedir la seva acta al número dos de la llista, tal com va anuncia enmig de la tempesta Masagué. Toda ha practicat un absentisme del ple que denota el seu menyspreu a la democràcia i els seus votants.  El GIT prepara una nova renovació de cap de llista després de la imputació del seu únic regidor en el cas Torredembarra. La missió de mantenir-se al ple serà complicada però no impossible del tot, tenint en compte que caldran menys vots per obtenir un regidor.

Sabem que Ciutadans espresentarà i Amador Martos tornarà a la càrrega, ara al capdavant deRecuperemos Torredembarra després de trencar amb Podemos, i hi haurà altres novetats com Nueva Alternativa Demócrata. Continuen havent incògnites, com si es presentarà altra cop Plataforma per Catalunya, que fa quatre anys va fregar el regidor però ara està més debilitada per l’escissió patida a nivell nacional. Rumors d’altres llistes fa mesos -i algun any- que se senten, però la desaparició de Masagué de la primera línia política sembla haver-les desactivat.

Aquest és el panorama polític torrenc actual, que en setmanes evolucionarà i ens donarà la graella de sortida per a les eleccions del 24-M. El que passi després són figues d’un altre paner, però l’atomització del ple serà més que inevitable i governar, una tasca difícil.