El diari Público publica avui un reportatge de l’Esther Celma sobre la situació política a la franja costanera tarragonina. El títol ho diu tot: La muntanya russa de la política municipal. I Torredembarra hi apareix. Com no! En aquest reportatge hi trobareu l’anàlisi que vaig fer de les causes de la situació política actual al nostre municipi.
Aquí teniu el fragment de l’article sobre Torredembarra:(…) Torredembarra (Tarragonès) és un cas singular a Catalunya i probablement a tot l'Estat. Fins ara, totes les llistes que s'han presentat, fos quin fos el seu ideari polític, han obtingut representació. La tònica es trencarà amb tota probabilitat en aquesta contesa electoral, perquè 11 candidatures rivalitzen per només 17 regidors, en un poble de costa de poc més de 15.000 veïns i amb una llarga història de múltiples intents de pactes i trencaments.
Aquest últim mandat, Torredembarra ha complert amb escreix amb la tradició d'inestabilitat. L'alcalde socialista va dimitir després d'expulsar del seu propi grup una regidora, aliar-se ella amb l'oposició, quedar-se el Govern en minoria i no haver aconseguit captar cap aliança. L'alcaldia ara és de CiU i la regidora que va desencadenar tot l'episodi rocambolesc i que va ser declarada trànsfuga es presenta, per cert, amb un nou partit polític.
El periodista Jordi Salvat, autor del llibre Quinze anys observant la política de Torredembarra (1995 - 2010), publicat recentment, reflexiona: "Un regidor surt molt barat a Torredembarra, per uns 300 vots es pot entrar a l'Ajuntament, i això engresca a formar nous partits polítics". L'analista també ha constatat l'alt grau de "personalismes que hi ha a Torredembarra, aquí es veu claríssimament que es vota a les persones, però és que els pactes tampoc són entre partits, són entre persones".
Tant la bona sintonia com les revenges personals pesen en una esfera política en la qual no és difícil captar partidaris i formar bàndols definits que poden canviar amb rapidesa. Tampoc és estrany que es festegi amb diferents formacions polítiques amb tota naturalitat. Però aquestes formacions minoritàries "agafen aire gràcies a les grans, que les aixopluguen al govern; si estiguessin a l'oposició, no aguantarien tant de temps", comenta Salvat en la seva obra. La segona part de la reflexió consisteix a assenyalar que les aguanten perquè els convé per governar. En aquesta espècie de culebró de personalismes i equilibris que trontollen a la Costa Daurada, no pot faltar el component intangible de "l'eròtica del poder, manar li agrada a tothom", conclou Salvat.
Els factors que alimenten el cas de Torredembarra es poden extrapolar a molts ajuntaments de la Costa Daurada. La llei d'Hondt, que marca que cada escó necessita un mínim del 5% dels vots, facilita o frena que es produeixin experiments polítics. A Altafulla, recorda el periodista, "els regidors encara surten més barats i allí també hi ha molta convulsió política". També pesa el fet que són municipis amb grans salts de població flotant, que multipliquen els seus habitants a l'estiu. Això, d'una banda, comporta o més ben dit, comportava molts ingressos pels negocis immobiliaris i turístics, i de l'altra també obliga a una gestió molt curosa, que pateix un increment exponencial de les necessitats de neteja, seguretat, mobilitat, aigua i energia a la temporada alta. (…)