diumenge, de maig 29, 2011

I Abidal va aixecar la quarta

El que estem vivint els barcelonistes aquests darrers anys és històric. Guanyar tres Copes d’Europa en cinc anys és excepcional. La història del Barça s’ha accelerat i estem aconseguint fites fa uns anys inimaginables en unes quantes temporades glorioses. La primera Copa d’Europa ens va costar més de trenta anys aconseguir-la i en mitja dècada n’hem conquerit tres més i hem passat per davant de molts clubs europeus, ingressant en una elit on per ser-hi no n’hi ha prou amb ser més que un club. I seguim aspirant a tot després de la lliçó de futbol d’aquest 28 de maig de 2011 a Wembley, la catedral del futbol, davant d’un Manchester que va ser un magnífic rival i també a ensenyar a més d’un que és saber perdre i fer-ho amb dignitat.

Però la lliçó del Barça va continuar després que l’àrbitre xiulés el final del partit. L’actual equip blaugrana no només sap practicar un futbol estratosfèric sinó que té uns valors i transmet uns intangibles molt necessaris en la societat actual. Mentre a Madrid la foscor mourinhana ha guanyat a les llums valdanianes aquesta setmana, Carles Puyol renunciava ahir a aixecar la tercera orelluda i enfundava a Eric Abidal el braçalet de capità. El defensa francès ha vençut un tumor al fetge en un temps record i ha esdevingut un exemple de superació. Aquest cant a la vida, amb Abidal cridant mentre aixeca la copa a les mans s’ha convertit en la imatge de la final –amb el permís de Messi- i un missatge de Catalunya al món.

dimecres, de maig 25, 2011

Eleccions històriques a Altafulla

L’amic Jordi Molinera m’ha suggerit que faci un anàlisi dels resultats les eleccions municipals a Altafulla. Vaig viure l’escrutini en directe a Altafulla Ràdio i la sensació dels qui érem a l'estudi era de sorpresa i d'estar vivint un moment històric. El panorama que queda després els comicis del 22-M a la vila veïna és una nova etapa en la seva vida política. L'Alternativa Altafullenca ha tornat guanyar les les eleccions, de forma més clara que el 2007, pujant de tres a quatre regidors després de picar pedra tres anys a l’oposició i, excepte un pacte estranyíssim i improbable, el seu cap de llista, Fèlix Alonso, ostentarà l’acaldia a partir de l’11 de juny.

Tinc la sensació que a Altafulla hi ha diversos guanyadors i alguns grans perdedors. Pràcticament no hi ha terme mig, potser només Convergència i Unió, que es queda amb l'únic regidor que tenia. Solidaritat per la Independència ha fet història, obtenint amb més de 300 vots el segon lloc i dos regidors que ben aviat podrien ser al govern i convertir-se en dels únics membres d’aquesta formació novella que toquen poder municipal. Un deu per al jove cap de llista de SI, Jordi Molinera, que ha sabut envoltar-se d’un bon equip i catalitzar el vot del canvi, a més d’ocupar gran part de l’espai electoral d’ERC i AUPA, que no s’han presentat.

L’IDEAL de l’encara alcalde en funcions Josep Maria Pérez ha augmentat de vots i regidors i ha col·locat novament Alejandro Francino –segon de la llista- al ple. Més complicat serà que segueixin governant. Situació idèntica pel Partit Popular, que també augmenta d’un a dos edils però apunta també als bancs de l’opoisió. CiU, com ja he dit abans, queda amb l’únic regidor que ja tenia, a causa de l’ocupació del seu espai electoral per altres forces.

Els perdedors a Altafulla ho han estat per golejada. El PSC, que s’ha esberlat en la llista oficial i una altra d’independent, Altafulla som tots, no ha obtingut cap regidor amb cap de les dues candidatures. Sumades tampoc no haurien passat d'un sol representant. Un fracàs estratosfèric. També ha estat històric l’enfonsament de Plataforma Altafulla Unida que deixa l’incombustible Fonxo Blanc fora del ple altafullenc després de 28 anys. En resum, Altafulla pot tenir un govern amb menys membres i inèdit a Catalunya i es dibuixen nous líders municipals amb un futur prometedor.

dilluns, de maig 23, 2011

Adéu Xavi

Avui volia analitzar aspectes dels resultats del 22-M, però ni en tinc massa ganes no crec que ho hagi de fer. La noticia de la mort de Xavi Tondo m’ha impactat personalment i al Consell Comarcal de l’Alt Camp ens ha commocionat. La seva mare hi havia treballat una colla d’anys i personalment hi havia tingut força relació. L’Emma és d’aquelles persones positives, que suma i crea bon ambient al seu voltant i no em vull imaginar com ho està passant.

El Xavi Tondo el vaig conèixer personalment el desembre passat en el Partit de Bàsquet la Marató de TV3. Vam compartir vestidor i pista. I bromes. El bàsquet no era lo seu però cada any participava en aquest partit benèfic i altres actes que li proposaven. Era una persona molt estimada a Valls i l’Alt Camp. Tot i ser el millor ciclista de les comarques tarragonines de l’actualitat, tothom en destacava la humilitat. Repassant imatges per internet practicament sempre exhibia un somriure sincer i franc. No és estrany que l'Ajuntament de Valls i el Consell Comarcal de l'Alt Camp hagin declarat dos dies de dol oficial.

En Xavi ens deixa amb només 32 anys i quan la seva carrera estava fent un salt qualitatiu important. La temporada passada va lluitar per estar al podi de la Vuelta a España i va acabar en una meritòria sisena plaça. Recordo que el seguíem amb olt d’interès al Consell. L’accident mortal l’ha sorprès a Granada, preparant un Tour de França que podia ser el de la seva explosió. Però no hi podrà ser per aquest incomprensible succés i sempre ens quedarà la incògnita. Però el tema esportiu és el de menys, quan el que s’ha perdut és una vida humana. Des d’aquest humil blog, m’uneixo al condol per la mort d’en Xavi a familiars, amics i a tots els qui el van conèixer. Descansi en pau.

divendres, de maig 20, 2011

Els alcaldables i les noves tecnologies (II)



Dimarts passat, al programa Blogs a Ona la Torre, vam tenir de convidat en Pedro López, que manté aquest interessant blog. I el vam convidar perquè en aquest post havia analitzat com actuaven els alcaldables de Torredembarra a internet. Va ser un magnífic complement del Tecnotest. Amb en Pedro vam aprofundir amb l'ús que els candidats a l'alcaldia de Torredembarra fan dels blogs, del facebook i del twitter, d'internet en general.

Vam acabar eleaborant un podi, coronat per Enric Grangel, seguit d'Eduard Rovira i Lluís Suñé. Us recomano escoltar el programa que us he deixat a l'inici del post.

dimecres, de maig 18, 2011

Periodistes i eleccions (i injustícies)

Avui he parlat amb un parell de companys periodistes que estan cobrint campanya electoral en dues localitats diferents. Sort que aquesta hiperactivitat de partits i candidats s’acaba aquest divendres, perquè arriben molt justos de benzina, després d’empalmar precampanya i campanya. Els comprenc perquè jo també he viscut campanyes electorals municipals i són terriblement estressants, d’una intensitat poc saludable. Tot i això, us haig de confessar que en guardo bon record, idealitzades per l’inexorable pas del temps. Però el present és dur.

En uns comicis municipals s’hi juguen molt i hi ha molts nervis. Cada partit es creu el centre de l’univers polític i pretén –i sovint exigeix- que tots els mitjans, cada cop amb plantilles més reduïdes i inexpertes, cobreixin els seus actes electorals. Actes que sovint coincideixen de dia i hora, normalment al final o fora de jornada laboral dels periodistes, que fan hores extres que, no només no cobraran, sinó que no els donaran ni les gràcies.

I llavors venen les trucades o els missatges –ara es converteixen en twits – recriminant abscències o cobertures insatisfactòries. O aquella entrevista que el titular no acaba d’agradar. I més d’un cop s’arriba a agres discussions. I els polítics i candidats veuen fantasmes o no n’hi ha i volen matar el missatger. Un missatger que va cansat, tan com el candidat en campanya. Tan diferents no són. Una mica de comprensió mútua no aniria malament.

dilluns, de maig 16, 2011

Analitzant la política de Torredembarra al diario 'Público'


El diari Público publica avui un reportatge de l’Esther Celma sobre la situació política a la franja costanera tarragonina. El títol ho diu tot: La muntanya russa de la política municipal. I Torredembarra hi apareix. Com no! En aquest reportatge hi trobareu l’anàlisi que vaig fer de les causes de la situació política actual al nostre municipi.

Aquí teniu el fragment de l’article sobre Torredembarra:


(…) Torredembarra (Tarragonès) és un cas singular a Catalunya i probablement a tot l'Estat. Fins ara, totes les llistes que s'han presentat, fos quin fos el seu ideari polític, han obtingut representació. La tònica es trencarà amb tota probabilitat en aquesta contesa electoral, perquè 11 candidatures rivalitzen per només 17 regidors, en un poble de costa de poc més de 15.000 veïns i amb una llarga història de múltiples intents de pactes i trencaments.

Aquest últim mandat, Torredembarra ha complert amb escreix amb la tradició d'inestabilitat. L'alcalde socialista va dimitir després d'expulsar del seu propi grup una regidora, aliar-se ella amb l'oposició, quedar-se el Govern en minoria i no haver aconseguit captar cap aliança. L'alcaldia ara és de CiU i la regidora que va desencadenar tot l'episodi rocambolesc i que va ser declarada trànsfuga es presenta, per cert, amb un nou partit polític.

El periodista Jordi Salvat, autor del llibre Quinze anys observant la política de Torredembarra (1995 - 2010), publicat recentment, reflexiona: "Un regidor surt molt barat a Torredembarra, per uns 300 vots es pot entrar a l'Ajuntament, i això engresca a formar nous partits polítics". L'analista també ha constatat l'alt grau de "personalismes que hi ha a Torredembarra, aquí es veu claríssimament que es vota a les persones, però és que els pactes tampoc són entre partits, són entre persones".

Tant la bona sintonia com les revenges personals pesen en una esfera política en la qual no és difícil captar partidaris i formar bàndols definits que poden canviar amb rapidesa. Tampoc és estrany que es festegi amb diferents formacions polítiques amb tota naturalitat. Però aquestes formacions minoritàries "agafen aire gràcies a les grans, que les aixopluguen al govern; si estiguessin a l'oposició, no aguantarien tant de temps", comenta Salvat en la seva obra. La segona part de la reflexió consisteix a assenyalar que les aguanten perquè els convé per governar. En aquesta espècie de culebró de personalismes i equilibris que trontollen a la Costa Daurada, no pot faltar el component intangible de "l'eròtica del poder, manar li agrada a tothom", conclou Salvat.

Els factors que alimenten el cas de Torredembarra es poden extrapolar a molts ajuntaments de la Costa Daurada. La llei d'Hondt, que marca que cada escó necessita un mínim del 5% dels vots, facilita o frena que es produeixin experiments polítics. A Altafulla, recorda el periodista, "els regidors encara surten més barats i allí també hi ha molta convulsió política". També pesa el fet que són municipis amb grans salts de població flotant, que multipliquen els seus habitants a l'estiu. Això, d'una banda, comporta o més ben dit, comportava molts ingressos pels negocis immobiliaris i turístics, i de l'altra també obliga a una gestió molt curosa, que pateix un increment exponencial de les necessitats de neteja, seguretat, mobilitat, aigua i energia a la temporada alta. (…)

divendres, de maig 13, 2011

Tecnotest: els alcaldables i les noves tecnologies

Durant onze setmanes vaig entrevistar a Blogs a Ona la Torre els onze candidats a l’alcaldia de Torredembarra. A més de conversar sobre política, projectes i eleccions, els van sotmetre al Tecnotest, un qüestionari sobre l’ús de les noves tecnologies. De les seves respostes en podem extreure una mena de retrat robot de l’alcadable torrenc davant les noves tecnologies. Un divertimento per desengrassar una mica la campanya pel 22-M.

El cap de llista per Torredembarra en aquestes eleccions de 2011 és home, de 47 anys i té facebook, amb 288 amics, però no té ni blog ni twiter. Només 4 tenen blog i tres twitter, mentre vuit candidats tenen facebook. Aquest alcadable ideal rep una mitjana diària de 50 correus electrònics i 36 trucades de telefon móvil. Els blogs que més visita són el de l’Enric Grangel, el Fantasma del Castillo i Salvatblog. Entre les seves webs preferides estan la de la Generalitat, Ona la Torre i l’Ajuntament de Torredembarra. I considera que en aquesta campanya tindrà més pes el 2.0.

El que us deia, un petit divertimento en l’equador de la campanya.

diumenge, de maig 08, 2011

El debat (I)

Aquest divendres es va celebrar la primera part del Debat Electoral 2011 de Torredembarra, convocat pel Centre d’Estudis Sinibald de Mas i emès en directe per Ona la Torre (107.0 FM). Agraeixo que un cop més confiessin en mi per a moderar-lo, aquest cop assistit –de forma magnífica- per la Raquel Martínez i la Sònia Ferrer. No crec que em toqui entrar en el contingut de les intervencions dels onze candidats participants però si que crec que puc aportar la meva opinió sobre la forma, el que podríem dir el continent, i les sensacions que em queden després de dues hores de debat.

He llegit i escoltat opinions sobre el debat amb molt interès. Hi ha qui ha afirmat que més que un debat han estat onze monòlegs. Potser una mica de raó té aquesta afirmació, però és molt difícil generar més interacció amb onze participants sense que es pugui convertir en un caos. Onze intervencions amb un mínim de temps potser es fan llargues. També es positiu que el públic pugui realitzar les seves preguntes als alcaldables.

Un altre gran punt de discussió és si hi ha de participar totes les forces que es presenten o només els que tenen actualment representació. És un debat sempre complicat. La cadena televisiva TAC-12 organitza un debat amb els set grups actualment presents al ple. És positiu que els aspirants a entrar-hi tinguin també una tribuna per explicar les seves propostes i confrotar-les amb els oponents que ja hi són al ple. Considero que els debats electorals enriqueixen el procés electoral i més si el poden escoltar no només els presents a la sala on es realiza sinó els qui el poden escoltar per la ràdio o la TDT. I com més sen facin millor, siguin onze, set o dos els participants. El contingut i les idees que s'aportin ja és cosa dels candidats.

I divendres vinent, la segona part: Urbanisme i Obres; i les Persones. Serà el segon assalt del que esperem que sigui una batalla d'idees i propostes.

dimarts, de maig 03, 2011

Wembley, 19 anys després

Em considero un barcelonista de la Generació Wembley. Em va agafar amb 14 anys i la vaig disfrutar molt. Un partit llarg, amb l’uniforme taronja les aturades de Pagliuca, el perill de Lombardo, les ocasions d’Stoitxkov, el gol de Koeman, Cruyff saltant a la gespa enganxant-se amb la publicitat estàtica, Alexanko alçant la copa.... Són records màgics. La celebració amb la Derbi Variant pel poble i la piscina final a la platja de Torredembarra.

Després va venir París, Roma… i ara, altre cop, Wembley. I havent eliminat el Real Madrid exhibint una gran superioritat mentre els blancs es rebolquen en el seu futbol insuficient i les excuses insolvents sobre àrbitres favoritismes psicòtics. Ells segueixen amb la teoria de la conspiració i nosaltres afrontem la tercera final de la Copa d’Europa en sis anys. A la capital anglesa buscarem la quarta Champions. Estem davant d'un equip que està marcant una època, dirigit per un entenador formidable com és Pep Guardiola.

Avui han guanyat els bons, els que apostem pel futbol de qualitat i pel treball d’equip enfront d’uns jugadors que van vestits de blanc però que estan posseïts per una foscor absoluta. Segur que troben a faltar Zidane pero la potent maquinària goebbeliana de la Central Lechera enmascara la dura realitat blanca, que és el no-res futbolístic. A mi, personalment, ja em va bé. A disfrutar del Barça i d’aquesta època històrica que estem visquent. I si a Madrid els cou, que s’hi posin fulles.

diumenge, de maig 01, 2011

Un govern morós i cínic

Tinc la sensació que des de Catalunya no donem prou dimensió al que està fent el Govern espanyol amb el fons de competivitat i el grau de mesquinesa i cinisme a que arriben Zapatero, Salgado i companyia. L’Estat espanyol deu a Catalunya per llei 1.450 milions d’euros aquest any 2011 i afirma categòricament que no els pagarà fins el 2013. El tema es greu en un moment com l’actual i demostra el nivell del govern estatal que patim els catalans i catalanes.

Però és que a més, aquest govern morós que dóna llargues al pagament d’uns diners a què els obliga la llei, exigeix a l’executiu català que redueixi el seu déficit públic. En resum, que se’ns pixen a la cara i ens diuen que està plovent. Però que en podem esperar d’aquest govern que el 2007 afirmava sense cap vergonya: "El Gobierno ha situado a España en la Champions League de las economías del mundo". Una suposada fita aconseguida amb els diners alemanys que ens arriben via Unió Europea i amb un model que quatre anys després ha quedat clar que era un gegantó amb peus de fang.

Tornem a l’estafa que patim Catalunya per part de l’Estat espanyol. Si des de Madrid no paguen inmediatament aquests diners que són nostres, m’ofereixo a pagar un o dos euros per a una recolecta per finançar que el Cobrador del Frac o el Torero del Moroso perquè s’eganxi com una paparra a la ministra d’economia i tot Europa se n’adoni del tipus de personatges que estan installats en el govern espanyol. Algú més s’apunta?