diumenge, de maig 29, 2011

I Abidal va aixecar la quarta

El que estem vivint els barcelonistes aquests darrers anys és històric. Guanyar tres Copes d’Europa en cinc anys és excepcional. La història del Barça s’ha accelerat i estem aconseguint fites fa uns anys inimaginables en unes quantes temporades glorioses. La primera Copa d’Europa ens va costar més de trenta anys aconseguir-la i en mitja dècada n’hem conquerit tres més i hem passat per davant de molts clubs europeus, ingressant en una elit on per ser-hi no n’hi ha prou amb ser més que un club. I seguim aspirant a tot després de la lliçó de futbol d’aquest 28 de maig de 2011 a Wembley, la catedral del futbol, davant d’un Manchester que va ser un magnífic rival i també a ensenyar a més d’un que és saber perdre i fer-ho amb dignitat.

Però la lliçó del Barça va continuar després que l’àrbitre xiulés el final del partit. L’actual equip blaugrana no només sap practicar un futbol estratosfèric sinó que té uns valors i transmet uns intangibles molt necessaris en la societat actual. Mentre a Madrid la foscor mourinhana ha guanyat a les llums valdanianes aquesta setmana, Carles Puyol renunciava ahir a aixecar la tercera orelluda i enfundava a Eric Abidal el braçalet de capità. El defensa francès ha vençut un tumor al fetge en un temps record i ha esdevingut un exemple de superació. Aquest cant a la vida, amb Abidal cridant mentre aixeca la copa a les mans s’ha convertit en la imatge de la final –amb el permís de Messi- i un missatge de Catalunya al món.

1 comentari:

Anònim ha dit...

Admesa la demanda de Solidaritat contra el volum de l'himne espanyol a la final de Mestalla.
(RACÓ CATALÀ)

L'eixordador volum de l'himne espanyol durant la final de Copa espanyola a Mestalla ha de ser investigat. Així ho creu el Síndic de Greuges del País Valencià, que ha acceptat a tràmit la demanda presentada per Solidaritat Catalana (SI) contra la Federació Espanyola de Futbol (RFEF) després que aquests contractessin un sistema de megafonia que superava tots els límits acústics permesos per tal d'intentar amagar els xiulets catalans contra l'himne espanyol. Tal com vam informar llavors, la màxima intensitat sonora permesa a la ciutat de València és de 90 decibels, mentre que els 100.000 watts contractats per les autoritats espanyoles per fer sonar l'himne van acostar-se als 120 decibels, a tocar del llindar del dolor.