dijous, de maig 31, 2007

Als polítics els preocupa l'abstenció?

Aquests dies són molts els polítics i de diferents formacions que lamenten la baixa participació a les eleccions municipals del 27 de maig. Les dades són concloents: per exemple a Tarragona la participació ha baixat del 60,51% al 53,06 i un 1,84% vots en blanc. En altres poblacions la l'abstenció encara ha estat més alta: a Cambrils, un 49,26% de persones que no van anar a votar. El descens de la participació fa baixar la legitimitat democràtica dels nostres representants polítics.

Però fins a quin nivell preocupa la pujada de l'abstenció als polítics? Pel que fa a la seva representació, ja que el repartiment de regidors es fa a partir dels vots emesos i no del total del cens. Us imagineu que només s'omplissin els escons que proporcionalment toquen pel total del cens, incloent l'abstenció? En els Ajuntaments sorgits dels darrers comicis hi hauria gairebé la meitat de les cadires buides. Potser el president Montilla no diria que la baixa participació és a causa que la gent viu molt bé al nostre país i ja li va bé el que hi ha. A ell si que li va bé que no voti massa gent, mentre al seu partit no l'afecti.

Ai les cadires! Aquesta és la gran percepció de la majoria dels votants: els polítics estan allunyats del poble i només es preocupen de mantenir un sou que molts no tindrien en l'empresa privada i les quotes de poder. Solucions n'hi ha diverses per afavorir la participació. Una són les llistes obertes. Però els partits, estructures tancades i molt jeràrquiques, els crea verdaders mals de panxa la possibilitat que la gent pugui votar obertament sense haver de respectar l'ordre que ells estableixen. En les seves candidatures s'hi colen persones persones de l'aparell els partits sense cap mena de carisma i relació amb els municipis.

L'elecció directa de l'alcalde seria una altra mesura interessant, que reforçaria aquesta figura davant d'un plenari que es mou per interessos de partit o particulars i impulsa pactes antinatura o mocions de censura traumàtiques. Tampochauria de fer por convocar consultes populars des dels Ajuntaments. Una altra opció és votar en un jornada laboral i no en diumenge o festiu, que combinat amb la posa conscienciació política dels ciutadans provoca aquestes abstencions récord. Als polítics els cal valentia i no pensar tant en el "cadirot". Permeteu-me ser pessimista però crec que tot continuarà igual.

dimarts, de maig 29, 2007

Per què ha guanyat Ballesteros?


El PSC, amb Josep Fèlix al capdavant, ha guanyat les eleccions municipals de Tarragona, amb 13 regidors, fregant la majoria absoluta. Aquestes crec que són les principals raons de l'àmplia victòria socialista.

1. El PSC ha fet la campanya més llarga, el·laborada i intensa.

2. És l'únic alcaldable que es presentava per segon cop i tenia un índex de coneixença més alt que la resta.

3. Els socialistes han sabut jugar amb les enquestes per no desmobilitzar l'electorat.

4. És l'únic partit que guanyat vots, uns 2.000, i percentage de vot. Ha mobilitzat el seu electorat.

5. Un sector de votants que confiava en el convergent Nadal o ha fet ara en el socialista Ballesteros.

6. Joan Miquel Nadal no ha fet prou pel seu successor, Joan Aregio.

7. Unió va avortar el relleu de Nadal per Aregio a mig mandat, cosa que hauria reforçat el candidat convergent.

8. El PSC ha concentrat el vot útil d'esquerres amb l'objectiu d'un canvi polític.

9. La mala campanya d'Iniciativa, amb un candidat de perfil baix i la greu relliscada de "la mesquita".

10. El desgast de CiU, agreujat per casos com Terres Cavades o el Pàrquing Jaume I.

dilluns, de maig 28, 2007

Torredembarra vota tripartit

Escric aquestes línies aquest matí de dilluns afectat per una clara ressaca electoral des del punt de vista laboral. M'imagino com es deuen sentir alguns candidats a les eleccions municipals de Torredembarra que es van celebrar diumenge. Els socialistes assaboreixen la segona victòria electoral en uns comicis locals, amb un avantatge molt més gran que el 2003. El PSC ha guanyat gairebé 400 vots un regidor i Manuel Jiménez disposarà de quatre anys més com alcalde.

En l'altra banda està Convergència i Unió. Han invertit molts esforços humans i sobretot econòmics en aquestes eleccions. Jugaven la carta de la renovació amb un alcaldable nou, Daniel Massagué, però el premi és només de consolació. Menys de 200 vots més i un regidor, després del retorn del VUT d'Octavi Solé a la llista convergent. Els convergents parlaven de sis i set regidors i han quedat molt lluny d'aquest objectiu.

Esquerra Republicana ha estat castigada per l'electorat. Ha perdut 200 vots i un regidor. La remodelació del carrer Antoni Roig i la plaça de la Font, graner de vots dels republicans ha passat factura. Però Esquerra es manté com a tercera força política torrenca i Gerard Ciuró té tots els números per continuar com a primer tinent d'alcalde. L'Alternativa Baix Gaià ha estat l'altra gran vencedora de la nit, junt amb el PSC, ja que ha pujat en vots i ha obtingut una segona regidora. PSC, ERC i l'Alternativa Baix Gaià sumen la majoria absoluta sense la crossa del GIT, que deixa de ser la clau de la governabilitat. La llista encapçalada per Santiago Ardèvol ha perdut un dels dos regidors que tenia i ha quedat reelegada a la darrera posició, amb poc més de 300 vots. Després de 28 anys Celestí Salort no formarà part del plenari.

L'Agrupació Democràtica Torrenca de Maria Dolors Toda ha guanyat un centenar de vots respecte l'ADMC el 2003, però només ha obtingut dos regidors i estan condemnats a l'oposició, igual que el PP, que si que ha perdut vots i es col·loca amb només un representant. Tampoc no hem d'oblidar la baixa participació en aqest comicis, per sota del 54%. És un altre clar element de reflexió.

Aquestes eleccions clarifiquen una mica el panorama polític torrenc, amb menys atomització del repartiment dels regidors. Hi ha dues forces, PSC i CiU, que acumulen més de la meitat dels regidors. Manuel Jiménez està en disposició de continuar com alcalde pactant amb els seus socis naturals, Esquerra i l'Alternativa, i també li poden fer un lloc al GIT, que ja no és necessari per una majoria còmoda. Els republicans reben un clar vot de càstig i hauran de fer un anàlisi intern. Però tenen una segona oportunitat, ja que estan en disposició de continuar al govern. L'Alternativa guanyarà molt pes en el nou govern, CiU haurà de continuar a l'oposició després de no fer arribar el seu missatge renovador a la ciutadania i haurà de competir amb l'Agrupació, que també ha invertit molts diners per només dos regidors.

dissabte, de maig 26, 2007

Reflexions del dia de reflexió


Avui és jornada de reflexió. Tot Catalunya està pensant que votarà aquest diumenge a les eleccions municipals? Res més lluny de la realitat. Gairebé tothom té el vot decidit i potser algú dubta sobre si anirà a votar o se sumarà a les hosts cada vegada més nombroses de l'abstenció. Ahir em va trucar una persona preguntant-me com havia de fer-ho per votar en blanc, ja que sentia tenir el deure d'anar a votar però no la convencia cap candidatura. Ni a aquesta persona ni a la seva parella. Serà l'abstenció o el vot en blanc els grans protagonistes del 27-M?

En aquesta jornada de reflexió, com ja tinc decidir el meu vot, reflexiono sobre la campanya electoral que ahir vam acabar. Massa llarga! Han estat quinze dies enfocats com un esprint final d'una llarguíssima precampanya. Alguns partits la van començar a mig mandat i fins i tot l'endemà de les darreres municipals, un cop relegats a l'oposició. La campanya hauria de durar una setmana, ja que la precampaya cada cop té més protagonisme i té només una diferència amb la campanya: que no es pot demanar explícitament el vot. A Tarragona -on treballo- i Torredembarra -on visc- han estat dies molt intensos perquè la cosa està molt igualada i tot és possible. Al subconscient m'han quedat moltes "històries" apuntades, que es complementaran a partir de demà al vespre amb els resultats.

Les campanyes electorals estan plenes de rituals i de pràctiques cada vegada més en qüestió. Algunes evolucionen, però no eviten el desprestigi de la política i un distanciament evident de la majoria de la societat de la classe política, que sembla parlar un altre idioma. Però jo aquest l'idioma sembla que l'entenc ja que per a mi les jornades electorals tenen una màgia especial. Viure-la treballant en un mitjà de comunicació té el seu encant. Treballes molt i l'endemà estàs fet pols. T'aixeques amb una sensació estranya, però entranyable.

En les darreres eleccions municipals treballava a Més TV i em va tocar cobrir els comicis municipals de Vila-seca, Salou i Torredembarra. El Juanjo Ucha (el càmera) i jo anàvem d'un lloc a l'altre gravant falsos directes. Quines eleccions tan diferents en cada municipi! A Vila-seca el convergent Josep Poblet va arrassar (12 de 17 regidors). A Salou, Esteve Ferran va perdre la majoria absoluta i se'm va posar a plorar a dalt de la tarima de l'envelat que havia muntat el seu partit, FUPS. I Torredembarra? El caos, com sempre. El PSC i CiU separats per un vot i disputant-se el quart regidor als jutjats.

Reflexions del dia de reflexió.

divendres, de maig 25, 2007

El "pollastre" altafullenc


Ara podria parlar de Torredembarra i de què vergonyosament tornem a ser portada dels diaris per un fet que no ens ha de fer servir mass orgullosos. Ja fa més d'una dècada que anem a la deriva: hem malmès el Roquer, l'alcalde Segalà va marxar per la porta falsa, un secretari va desaparèixer, un pacte contranatura va paralitzar l'Ajuntament, una moció de censura va obrir una porta a l'esperança, Muntanyans II ha dividit un govern i la peatonalització del carrer Antoni Roig ha estat un "nyap". Ara ens robem amb un altre fet sense precedents, a tot l'Estat, i és que un jutge paralitza per fax el procés del contracte de l'aigua. Et tema fa mala pinta, però cal esperar que el procés judicial aclareixi que està passant i qui hagi d'assumir responsabilitats judicials i també polítiques les assumeixi. Mentre, haurem d'aguantar que alguns suquin pa i possiblements vots en aquesta opereta.

Però en aquest post volia fixar-me en les eleccions municipals a Altafulla. Cada dia hi passo en cotxe per anar a treballar i em fixo amb la varietat de cartells electorals. Dimecres vaig parlar amb un dels blocaires de referència d'Altafulla, Jordi Molinera, i he pensat en escriure sobre aquesta localitat veïna. Hi ha un total de vuit candidatures, una més que a Torredembara, un muncipi gairebé tres cops més gran. El repartiment actual de regidors és el següent: AUPA 4, Alternativa Baix Gaià 2, PSC 2, CiU 1, ERC 1 i PP 1, amb un pacte de govern AUPA-PSC. Dos candidatures més poden fragmentar encara més el mapa polític. Es mantenen els 11 regidors.

També hi ha altres factors a tenir en compte. L'alcalde des de 1999, Manel Ramon, d'AUPA, no es presenta a la reelecció i es presenta Eva Martínez, que no compta amb el seu carisma, i aquesta formació independent pot perdre força. Tothom coincideix a augurar un augment de regidors a l'Alternativa, que ha canviat de cap de llista. Fèlix Alonso, ara director general de Relacions Institucionals la Generalitat, ha deixat pas a Francesc Farré. Projecten una imatge d'equip i poden ser a sensació dels comicis. Josep Maria Gené, que ja va ser alcalde del 1997 al 1999, torna a intentar l'assalt a l'alcadia. Està molt preparat -cosa que va quedar demostrada en el debat electoral- i compta amb un partit important darrera, el PSC.

CiU busca rescabala-se del desastre del 2003, amb què només es va quedar amb un regidor, amb un candidat nou, Joan Albert Spuch. ERC i PP també intentaran passar d'un a dos regidors per tenir més força. Trobem finalment dos candidatures independents, Plataforma Altafulla Unida, liderada per l'incombustible exegidor socialista i d'AUPA Fonxo Blanc i l'IDEAL, situats ideològicament a la dreta. L'objectiu de les dues formacions és obtenir representació.

Qui s'atreveix a fer pronòstics? Costa molt. Si tots obtenen represenació pot crear-se una situació gairebé ingovernable i en què calgui un pacte a quatre o cinc bandes per arribar als sis regidors de majoria absoluta. Si alguna candidatura no entra el mapa polític es pot simplificar. Altafulla és una mostra de la fragmentació de la política municipal per la manca de capacitat dels partits tradicionals d'absorbir certs sectors socials i de la pròpia formació. Ens hauria de fer pensar una mica.

dimecres, de maig 23, 2007

I a Torredembarra, què?


Dedicat al Fantasma del Castillo i el seu amic Pacman

"Lo prometido es deuda" diuen els castellans. Vaig dir que parlaria de les eleccions de Torredembarra i això faré. No us espereu que em dediqui a fer futurologia. No tinc pas cap bola de cristall. Però analitzem com arriben les diferents candidatures a la cita electoral de diumenge vinent busquem algunes pistes. El PSC defensa la victòria del 2003 i ho fa amb una campanya de baixa intensitat, amb la llei del mínim esforç (cartells electorals i treballar els feus electorals). Tenen la inèrcia ascendent de les darreres tres convocatòries i una gestió, que tot i algunes taques, exhibeix alguns trumfos que ben jugats els pot donar un cinquè regidor.

CiU es presenta com la gran alternativa enarborant la senyera de la gran renovació -serà en els primers tres llocs perquè després trobem Rosa Maria Guasch, que sobreviu des de l'època Segala; l'exADMC i ara a Unió Joan Carles Crespo i el fill pròdig Octavi Solé que torna a casa- i amb una inversió econòmica molt alta. Estan convençuts que treuran sis regidors -el doble de la representació actual- però en política tres i tres no fan sis.

Esquerra es presenta com la tercera via amb una campanya més barata, amb molts actes i la traca final de la Porno Band del Conrad Son. És la gran incògnita. Veurem si el cap de llista, Gerard Ciuró, ha arribat a la gent i quin és el vot de càstig de Montse Gassull per la seva gestió del cas Antoni Roig. Compten amb una llista molt sòlida. ERC pot tenir la clau. També, igual que el 2003, la pot tenir el GIT, que amb Ardèvol al davant, apunta cap a baix i patirà per mantenir el segon regidor, al qual aspira el PP de José Oviedo, un candidat que no enganya i arribarà al públic normal dels conservadors però no més enllà. Complicat el segon.

També vol una segona regidora l'Alternativa Baix Gaià en la persona d'Iris Gual. També tenen un públic molt determinat i no compten amb l'efecte sorpresa del 2003. El mateix els passa a l'Agrupació Democràtica Torrenca, liderada per Maria Dolors Toda, aire nou fa quatre anys però ara ja està vista. L'equip que té darrera és diferent. S'han gastat molts diners en la campanya i ara toca rendibilitzar-ho en vots.

L'escenari està molt obert però no crec que hi hagi grans moviments de regidors. El del VUT l'hauria de guanyar teòricament CiU i si el GIT perd el segon també podria anar a alguna de les forces més votades o el PP o l'ABG. Tampoc el tercer d'ERC està assegurat però depèn com vagin les coses també es pot quedar amb quatre. El que està clar és que ara per ara hi ha dos blocs: PSC-ERC-GIT-ABG (10 regidors) contra CiU-ADT-PP (6 regidors). Si poden, pactaran. Però també poden haver altres possibilitats i més si es compta amb compartir l'alcaldia. La resposta, a partir del 27 de maig.

S'admeten apostes.

dilluns, de maig 21, 2007

Les enquestes donen el PSC guanyador


Aquests darrers dies han aparegut tres enquestes en diferents mitjans de comunicació sobre les eleccions municipals de Tarragona. En cada una hi ha matisos diferents però també punts de coincidència. Tots tres sondejos donen al PSC com a guanyador de les eleccions. Mentre El Periódico i el Més Tarragona atorguen 11 regidors (actualment en té 9) a la llista encapçalada per Josep Fèlix Ballesteros, La Vanguardia els situa en una forquilla d'11 a 12 escons.

CiU es queda amb només 8 escons en els sondejos d'El Periódico i el Més Tarragona, mentre el rotatiu dels Godó els col·loca en una forquilla de 9-10 regidors. Aregio perd terreny respecte Nadal, però La Vanguadia no el deixa tan malament. La tercera posició la manté el PP, ja que els dos diaris barcelonins li donen entre 3 i 4 regidors i el Més Tarragona els 4. Comptant el tradicional vot ocult dels conservadors, Alejandro Fernández aguantarà els 4 representants del darrer mandat.

Les enquestes no deixen massa ben situades Esquerra i Iniciativa. Només El Periódico situa els republicans amb 3 regidors, mentre els altres dos vaticinen un estacancament en els dos escons. El panorama ecosocialista és pitjor. Només el Més Tarragona li assegura els dos representants actuals i els dos rotatius de la capital els situen entre 1 i 2 representants. Cap enquesta otorga representació a cap dels altres grups que es presenten als comicis.

Segons les tres enquestes Tarragona camina cap a un tripartit d'esquerres. Es tracta d'una fotografia de la situació durant l'inici de campanya, però les diferències no són tan grans i aquesta darrera setmana ha d'acabar de fixar la fotografia del 27-M. L'avantatge de Ballesteros a Aregio és un fet, però d'exemples n'hi ha molts en la història de remuntades de darrera hora. El que es detecta és una bipolarització o, almenys, els partits "petits" no acaben d'arrencar. Només ERC pot aspirar al tercer escó i està difícil. Els altres dos, PP i ICV-EUiA, a mantenir les posicions. Estem davant d'un darrer tram de campanya apassionant en què es jugaran totes les cartes.

dissabte, de maig 19, 2007

Un debat exemplar


La meva feina no és dir qui va ser el candidat més brillant en el debat d'aquest divendres entre els set alcaldables de Torredembarra o si hi havia d'haver més confrontació. Però com a moderador i un dels organitzadors -recordeu que el va convocar el Centre d'Estudis Sinibald de Mas, del qual en sóc vocal de la directiva- valoro molt positivament l'actitut dels candidats, que van respectar els seus torns d'intervenció sense excedir-se del temps. Als membres de la directiva del centre també ens va satisfer la gran presència de públic, amb el Bar del Casal ple i força gent dreta. El públic també va tenir un comportament exemplar.

Llàstima que el torn de preguntes va quedar una mica curt ja que alguns alcaldables havien d'assistir a altres compromisos posteriors. Ho tindrem en compte per a edicions posteriors. Van quedar clares les propostes de les diferents candidatures sobre Cultura, Patrimoni i Medi Ambient, però hi ha persones que ens han comentat que caldria parlar de comerç, serveis socials, urbanisme, però creiem que correspon a altres entitats convocar un debat d'aquest tipus. Els debats són exercicis molt democràtics i com és n'hi hagi millor. Ja se n'ha fet un -segurament l'unic d'aquesta campanya- i ara toca treure conclusions.

Al Punt podeu llegir la notícia sobre el debat. La fotografia també és del Punt.

Torredembarra ja té ràdio


Aquest cap de setmana Torredembarra posa fi a un dels grans anacronismes que ha patit durant anys: comença a emetre Ona la Torre. L'aparició d'emissores de ràdio municipals a Altafulla i Roda de Berà els darrers anys encara havian agreujat aquesta vergonyosa situació. Però enmig de la campanya electoral engega l'emissora torrenca i es posa fi a un llarg camí començat ja fa anys i culminat perla regidoria de Cultura, Participació i Societat de la Informació, dirigida per Gerard Ciuró.

Recordo a mitjan dels noaranta quan just havia començat la carrera de Periodisme haver parlat amb el llavors regidor de Cultura, Octavi Solé. Segons ell, estava gairebé tot fet. Fins i tot hi havia la freqüència assignada. Però mancava la voluntat política i sobrava la por a un nou mitjà de comunicació que des de l'Ajuntament no es pogués controlar. Però una sèrie de governs més valents i amb Jordi Rom com a motor han fet realitat el somni.

La programació d'Ona la Torre s'ha donat a una empresa privada, després de superar altres dues en un concurs. Jo era partidari d'una ràdio amb treballadors que depenguessin directament de l'empresa municipal de mitjans de comunicació,ja creada, seguint l'exemple de Tarragona Ràdio. No ha esta així? Endavant. Crec que l'empresa guanyadora i els professionals que hi han al capdavant són molt vàlids.

Recordo ara fa unes mesos un visionari que escrivia un article a El Mónic donant per suposat que jo seria el directora d'Ona la Torre. Però com diu aquell: "el tiempo, ese juez supremo que da y quita la razón". No sóc director d'Ona la Torre. És l'Albert Bonet, que l'he conegut a Altafulla Ràdio, on participo a les tertúlies, i crec que ho farà molt bé. El més important és que Torredembarra ja té ràdio i, a més, en un espai privilegiat, el Parc de Cal Llovet, amb un estudi que es pot veure del carrer que farà la ràdio més ciutadana.

Felicitats Torredembarra!!!

(Afegit dissabte a la tarda) Aquest matí hem fet història. Ona la Torre ha engegat les seves emissions amb una jornada de portes obertes. Amb força èxit per cert. He tingut l'oportunitat de participar en la tertúlia inicial junt amb els companys periodistes Tomàs Carot, Antoni Vilà i Albert Jansà i la directora teatral entre moltes altres coses Maria Rosa Wenberg. Hem parlat dels antecedents de la ràdio a Torredembarra i el món de la comunicació local. Es respirava una atmòsfera de moment històric. El dissabte 19 de maig quedarà en el record.

dimecres, de maig 16, 2007

Debat a set a Torredembarra


Aquest divendres 18 de maig a les set de la tarda el Bar del Casal de Torredembarra serà l'escenari d'un debat electoral entre els set candidats a l'alcaldia d'aquest municipi. El debat està organitzat pel Centre d'Estudis Sinibald de Mas i els alcaldables hauran de parlar de Cultura, Patrimoni i Medi Ambient, els temes que tracta aquest centre d'estudis amb 24 anys d'història i del qual en sóc vocal de comunicació des de fa unes setmanes, després que el president de l'entitat, l'Esteve Morros, m'ho proposés.

M'ha tocat moderar el debat a mi. Em fa molta il·lusió fer-ho perquè crec que una activitat d'aquest tipus és una de les grans expressions de la democràcia: sentar set persones que aspiren a ser alcaldes del seu municipi i que exposin i contraposin les seves propostes en diversos àmbits. D'aquesta manera els ciutadans obtenen elements de judici per acabar de decidir el seu vot. A mi en tocarà aconseguir que hi hagi ordre i ningú s'excedeixi del seu temps. A més, s'ha reservat el tram final de l'acte perquè els assistents puguin fer preguntes als candidats.

dilluns, de maig 14, 2007

Sobre el cara a cara


La campanya electoral a Tarragona ha començat amb la controvèrsia entre CiU i PSC pel cara a cara proposat per un mitja de comunicació escrit entre Aregio i Ballesteros. Pocs dubten que un dels dos serà el proper alcalde de Tarragona i no és una mala idea que tots s'enfrontin en un debat en què només participin els dos. En molts països es celebren aquest tipus de debat que atrauen l'atenció de molts ciutadans i l'exemple més recent el tenim a França en el duel Sarkoy-Royal, amb unes audiències espectaculars. Però exemples històrics en tenim molts, com el Nixon-Kennedy del 1960 o el Gonnzález-Aznar del 1993.

En un cara a cara qui sempre hi té més a perdre és el que ha estat governant. A priori semblaria que a Aregio li interessaria menys el debat a dos que a Ballesteros, que ve d'estar a l'oposició. Però és a l'inrevés. El candidat convergent l'accepta i és Ballesteros qui no el vol. Però un cara a cara interessa més a qui va per darrera en les enquestes que qui va per davant. Serà això el que indiquen els sondejos dels partits?

Hem de veure ara quina imatge transmeten un i altre candidat amb la seva actitut. Ballesteros queda com un covard que s'amaga i li té por al seu principal rival? Aregio té una imatge de pesat que només insisteix en el mateix i no en té prou amb els debats a cinc? Tot depèn del cristall per on ho mirem. Tots dos porten ja uns quants anys en política i, si us fixeu, gairebé els mateixos anys de govern: Ballesteros (1983-1989 i 1995-1999) per Aregio (1995-2007). Són motxilles mot carregades que cal saber gestionar.

No vaig assistir al debat a cinc organitzat divendres pel Col·legi de Periodistes però la majoria de persones amb què he parlat apunten que Aregio va superar Ballesteros, encara que fos només als punts. Dimarts, a TV3, tindrem el segon assalt. Em comentaven avui la teoria Barça-Ballesteros. Segons aquesta teoria al cap de llista del PSC li passaria com a l'equip blaugrana en aquest final de lliga: era favorit, però s'ha anat desinflant poc a poc i el principal rival, encara que sigui per poc, li passa davant. Es complementa amb la teoria Aregio-Real Madrid. Tots dos han tingut grans problemes en gran part de la lliga-precampanya, però l'esprint final esplèndid els pot donar el títol. És una teoria i, a més inacabada: ni la lliga ha cabat ni les eleccions s'han celebrat.

divendres, de maig 11, 2007

Per fi, la campanya


Finlament ha engegat la campanya electoral a les eleccions municipals i les de Tarragona, són, sense cap mena de dubte, les més interessants de Catalunya. Mentre a Barcelona el tripartit d'esquerres té gairebé coll avall un nou mandat i les incògnites són si Hereu recuperarà el terreny perdut per Clos, si Trias guanya algun regidor o si Ciutadans entra al plenari barceloní, a Tarragona, que és la segona capital de Catalunya, l'escenari és més obert a causa de la retirada del convergent Joan Miquel Nadal de l'alcaldia. La fotògrafa Roser Sans retratava així avui al "Més Tarragona" l'arrencada de la campanya.

Si Joan Aregio acabava sent alcalde de Tarragona se li hauria de donar una mena de premi, perquè el nou candidat convegent només ha trobat obstacles en la cursa electoral. Aregio havia de rellevar Nadal a mig mandat i afrontar, com Hereu a Barcelona, els comicis després d'un temps a l'alcaldia, però els socis d'Unió ho van impedir. I per a què? Per a ben poca cosa, perquè les coses estan gairebé igual. Nadal tampoc no li ha aplanat massa el camí, amb les seves declaracions incendiàries i aquest paper d'estar de tornada de tot. Tot i això, Aregio arriba amb possibilitats reals d'aspirar a l'alcaldia. Cre que la campanya se li farà curta.

Josep Fèlix Ballesteros està a l'altra extrem. El candidat socialista porta en campanya des de l'endemà de les eleccions del 2003. Afronta la seva segona i darrera oportunitat per obtenir l'alcaldia. Després de 18 anys de nadalisme, la retirada del carismàtic alcalde obre unes grans possibilitats al PSC però després d'una campanya llarga cal rematar la feina en un esprint final. La llista socialista, igual que la de CiU, està renovada, i algunes enquestes -oficioses- els són favorables. La decepció si Ballesteros no és alcalde el juny vinent serà terrible entre els socialistes.

El Partit Popular ha canviat candidat però l'objectiu és el mateix: mantenir-se com a tercera força i sumar majoria absoluta amb CiU. La sensació d'eleccions primàries d'aquestes locals i un electorat molt fidel li donen bones espectatives a Alejandro Fernández. ERC també respira optimisme i Sergi de los Rios confia en passar de dos a tres o fins i quatre regidors. És una de les figures en alça i pot tenir un paper important en el proper Ajuntament tarragoní. Esquerra continua tenint camp per créixer a Tarragona. Iniciativa ja no disposa de la carismàtica Dolors Comas al capdavant i Balart té la papereta de ser peça clau en un hipotètic govern tripartit. Només aposten per aquest tipus d'executiu. El perill és el vot útil cap al PSC.

Però Tarragona compta amb 14 candidatures diferents i algunes tenen possibilitats d'entrar al plenari i fins i tot ser decisives en la formació del nou govern. La clau és superar la barrera del 5 per cent de vots. Per tant, si la participació baixa -com gairebé tothom avisa-, Martorell i Tarragona Grup Independent, Ciutadans o l'ADMC poden aconseguir algun regidor. És dificil, però possible. Però mentre Martorell i l'ADMC poden ser peça d'un nou govern, Ciutadans quedaria segur a l'oposició. Haurem d'esperar al 27 de maig per saber cap a on va Tarragona.

dimecres, de maig 09, 2007

Neix un nou bloc a la blocosfera tarragonina

Feia uns quants dies que s'estava gestant i finalment ha nascut la criatura. Es tracta d'El Saló dels Penjats, un bloc el·laborat per una colla de periodistes tarragonins entre els quals hi estic inclòs jo mateix. Analitzem la política tarragonina des d'una òptica diferent a la dels mitjans de comunicació tradicionals amb una clara vocació de generar debat però també d'entretenir i interessar (enganxar) els visitants.

Hem decidit donar la cara. Podeu conèixer els noms del col·lectiu que escrivim al bloc. No volem fer com alguns blocs anònims que ja existeixen a Tarragona i on és molt fàcil tirar la pedra i amagar la mà. Cada article està signat per tots. O per ningú. Depèn com ho mireu. Us convido a entrar aquest bloc. Intentarem no decebre a ningú. Ja veureu que el menú es molt variat.

dilluns, de maig 07, 2007

Sarkozy guanya a França i puja l'independentisme escocès


Avui em sento gairebé obligat a parlar de les elecccions presidencials franceses. Les he seguit bastant d'aprop i amb una certa distància, sense apassionament, perquè cap dels dos candidats de la segona volta em feia el pes. Com ja vaig dir fa uns dies, a mi m'agradava més el centrista Bayrou, eliminat a la primera volta. El dretà Nicolas Sarkozy ha guanyat. I ho ha fet amb contundència: 53% a 47%. Se l'ha de felicitar i també s'ha de consolar a la socialista Segolene Royal i el seu amic Zapatero.

Que ha passat a França? Sarkozy va començar la cursa anant en primera posició i l'ha mantingut durant tota la competició electoral. Royal va arrassar a les primàries socialistes, però una vegada ha arribat l'hora de la veritat, en uns comicis amb un récord de participació, per sobre del 80% -quina enveja que tenen els polítics catalans i espanyols- ha estat clarament derrotada. I Sarkozy no és cap gran crack. Escorat molt a la dreta, amb un paper com a ministre de l'Interior amb força punts negres, repudiat pel seu mentor polític, Jacques Chirac... però ha sabut connectar millor amb l'electorat gal. Sarkozy ha sabut modul·lar el punt just de populisme i d'imatge de fermesa.

Haurem de veure com actua Sarkozy com a president de la República Francesa. El llistó no el té massa amunt. Jacques Chirac no ha estat, ni molt menys, un gran president, tot i tenir 12 anys per demostrar-ho. Sarkozy va demostrar en el debat de dimectes més fusta de president que Royal, que es va posar massa nerviosa, i em comentava una persona que segur que no llegirà aquest bloc que la candidata socialista va perdre les eleccions quan va defensar l'entrada de Turquia a la Unió Europea. Els comicis francesos ens deixa unes quantes lliçons: uns sondejos que van clavar el resultat, un escrutini veloç i una candidata reconeixent la derrota ràpid, sense buscar excuses com veiem a les nostres nits electorals.

I com avançava en el titular, dijous hi va haver eleccions al Parlament Escocès -edifici dissenyat per cert per un català- i les va guanyar per primer cop l'Scotish National Party, que defensa la independència del país. La victòria va ser mínima, però donat l'avantatge que fins ara tenia fins ara el Partit Laborista és un èxit sense precedents pel sobiranisme escocès. A Catalunya aquests comicis han tingut un impacte destacat. En un moment com l'atual, amb la manca d'encaix de Cataluna dins l'Espanya unitària que defenses PSOE i PP, molts catalans mirem cap a Escòcia, que planteja la possibilitat d'un referèndum per la independència el 2010, quan fa uns anys semblava impossible. Haurem d'estar atents a la via escocesa.

divendres, de maig 04, 2007

Cara a cara mirant el passat


Aquest dijous vaig participar en una tertúlia a Tarragona Ràdio amb els candidats a l'alcaldia de CiU i el PSC, Joan Aregio i Josep Fèlix Ballesteros, i el cap de comunicació de la URV, Josep Maria Àrias. A manca d'una setmana per l'inici de la campanya per les eleccions municipals la tertúlia es va convertir en un cara a cara dels dos alcaldables i alguna cullerada de tant en tant de l'Arias i jo mateix. Una ràdio pública no pot fer cap cara a cara, però aqusta fòrmula va permetre enfrontar dos polítics un dels quals serà el sucessor de Joan Miquel Nadal a l'alcaldia de Tarragona.

El primer tema que es va tractar i que va ocupar més de la meitat de la mitja hora de tertúlia va ser el cas del restaurant del Fortí de la Reina. Aregio defensava que s'han de cremar els pocs cartutxos (recursos judicials) que queden per evitar l'enderroc mentre que Ballesteros ja parla de planificar com tirar a terra l'edifici fent el major mal possible a les arques municipals i a l'espai històric del Fortí. El cap de llista convergent va recordar la responsabilitat socialista en l'otorgament de les llicències d'obres i activitats del restaurant, mentre Ballesteros insistia en repartir culpes i va recordar que Nadal mai va fer l'acta de comprovació de la llicència d'activitats, tràmit que hauria fet adonar-se de l'error.

Terres Cavades va tornar a posar-se sobre la taula i l'ambient es va escalfar. Ballesteros va retreure a Aregio les presses i que no els hagin fet cas en les tres condicions per recolzar el projecte, mentre el convergent va recordar l'abstenció del PSC en la primera votació davant d'un projecte gairebé igual. El nou logotip va ser la tercera estació del cara cara. Les posicions són totalment enfrontades, amb CiU defensant la impecabilitat del procés i el PSC demanant la retirada per les sospites de plagi.

Com heu comprovat poc es va parlar de futur i molt de passat i un present molt condicionat pel passat. La motxilla que porten els dos principals candidats a l'alcaldia és molt feixuga -porten uns quants anys en política- i els impedeix -almenys en aquest cara cara- mirar endavant, cap al futur d'una ciutat amb unes potencialitats com poques a Catalunya. El tema del Fortí a mi em sembla com el Nastic: podem endarrerir el descens (enderroc) però acabarà produint-se tard o aviat, perquè l'error ve de molt lluny. Sobre Terres Cavades, crec que aquest espai és un dels polígons d'expansió natural de la ciutat. El problema és el nom: està tacat per una polèmica massa llarga, per tant, canviem-lo. I cal respectar els xalets i cases ja edificats.

Sobre el logo: a mi tots els logotips se m'assemblen -aquest potser massa- i la filtració del manual ha fet molt de mal, però era una prova i no el definitiu. I la polèmica no hauria estat tant virulenta si ara manquessin dos anys per les eleccions. Però continuo defensant que el problema és d'arrel: no es pot aprovar un nou logotip i la respectiva campanya promocional a poques setmanes d'unes eleccions municipals que signifiquen un final d'etapa per la ciutat. És un contrasentit. Podríem haver esperat uns mesos. O no?

dimecres, de maig 02, 2007

Dues històries monàrquiques


Com heu pogut comprovar, he estat uns quants dies desconnectat de l'actualitat i també del bloc. He penjat l'article que he publicat al darrer número del Diari de la Torre sobre l'apassionant política torrenca i res més en sis dies. Aquestes minivacances m'han servit per oxigenar-me i preparar-me per l'esprint de les eleccions municipals, ja sigui a Tarragona o Torredembarra. El meu objectiu era desconnectar però diumenge no vaig poder esquivar el naixement de la segona filla dels prínceps Felip i Letizia.

Com passa de forma cíclica amb els casaments i naixements dins la Família Real, una gran tonteria envaeix els mitjans de comunicació i es converteix en notícia les obvietats més irrellevants, com el que diu -en un tall de veu força inaudible- la infanta Elena sobre la seva neboda, un devassall de tòpics. El país gairebé es paralitza informativament parlant. Paral·lelament, sorgeix el gran debat sobre si s'ha de canviar la llei de successió, ja que si Leonor i Sofia tenen un germanet, tal com els va passar a les seves tietes Elena i Cristina, el rei serà el varó i ella es quedarà amb un pam de nas, és a dir, infantes tota la vida les dues. Sigui quin sigui el destí d'aquestes dues nenes, tenen la vida solucionada i la seva existència serà molt diferent de la resta noies de la seva edat. Així és la monarquia.

Si s'ha de canviar la Constitució no és per modificar aquests aspectes sobre una institució anacrònica i, a més, cara, sinó l'estructura de l'Estat donant contingut, per exemple, al Senat. La Cambra Alta actualment és força prescindible i, com la monarquia, ens costa molts diners. Si tinguéssim un president o presidenta de la República, el naixement del seu vuitè nét no crearia aquesta situació de papanatisme estatal amb uns mitjans de comunicació còmplices. I accepto la meva part de culpabilitat.

Parlant de reines, també m'he trobat que l'alcalde de Tarragona, Joan Miquel Nadal, havia anunciat que signaria el decret d'enderocament del Restaurant del Fortí de la Reina. Arribem al final d'una història que ha durat gairebé dues dècades amb un desenllaç previsible per a molts, però il·lògic per la majoria. La Justícia continua sense entendre res més que unes lleis que produeixen aquest tipus de situacions. Com deu estar la demandant, Rosa Elias, a punt de sortir-se amb la seva? Obrirà una ampolla de cava?

Quina lectura política hem de fer del cas Fortí de la Reina? Els culpables d'aquesta situació, els que van atorgar la llicència d'obres i d'activitats, tenen color socialista, però han esta governs amb majoria convergents els que han pilotat el procés judicial, que al final ha acabat amb una clara derrota. L'enderroc costarà una "morterada" a les arques municipals i molts maldecaps als qui havien previst banquets i celebracions en aquest restaurant ja emblemàtic de Tarragona. Assumirà algú responsabilitats polítiques tot i que en auqest país no en tenim massa costum? Seguirem parlant d'aquest tema.

dimarts, de maig 01, 2007

La graella està definida

Escric aquestes línies quan la junta electoral està tancant el periode per a la presentació de les candidatures i a Torredembarra tot indica que n'hi ha set. Una menys que el 2003. Com sempre, el nostre municipi va a l'inrevés que la majoria de localitats, que han vist com en quatre anys han crescut el número de candidatures. Dos exemples. Altafulla ha passat de sis a vuit i Tarragona de set a una dotzena. Aquí ens quedem sense el VUT. Que voleu que us digui. Trista la història de Vilatans Units per Torredembarra, fundat per "rebotats" de CiU que fan alcalde un candidat de la formació que han deixat i el seu cap de llista retorna al cap de quatre anys a la llista de la federació a un discret sisè lloc.

Discret? Els dirigents de CiU escampen que treuran sis regidors i no descarten el set. Ho tenen molt calculat. O això diuen. Potser volen crear l'efecte del "carro guanyador". La llista ha deparat algunes sorpreses. Darrera de Dani Massagué i Pere Font se situa una desconeguda Francesca Felguera, representant d'Unió Democràtica. La presidenta local, Rosa Maria Guasch, és la quarta, i l'actual regidor no adscrit, exnúmero dos de l'ADMC, Joan Carles Crespo, és el cinc. La confecció de la candidatura convergent no ha estat un camí de roses i deixa algun cadàver polític. O potser només ferits?

El PSC i ERC ja fa setmanes que han fet els deures i darrerament s'han conegut les llistes completes. Tots dos partits aposten fort per la paritat, sobretot els republicans, que tenen més dones que homes i situen del cinquè al vuitè lloc dones. El Partit Popular ja ha resolt la incògnita. Finalment, tot i la negativa inicial, el cap de llista serà José Oviedo, secundat per l'altre candidat a aquest lloc, Pedro Dalmau. L'incombustible Mero Coch completa el trio que encapçala la llista popular.

Alternativa Baix Gaià aspira a un segon regidor. Perdó, regidora. Perquè la número dos dels ecosocialistes és Iris Gual, que desplaça Francesc Mercadé fins el segon lloc. De Grup Independents per Torredembarra en sabem com sempre poques coses per l'hermetisme absolut de la formació. Finalment Santiago Ardèvol ha fet història i serà el cap de llista, però Celestí Salort no es retira ocuparà el segon lloc. "Els vells roquers mai moren, diu aqueslla frase que defineix a la perfecció l'exalcalde torrenc. Veurem com respon l'electorat del GIT a aquest canvi.

I acabem amb l'Agrupació Democràtica Torrenca (ADT) que finalment ha apostat per Maria Dolors Toda com a cap de llista. Estan invertint molts diners en la campanya electoral i ja es poden veure tanques amb l'equip que acompanya Toda. L'altra candidat amb tanques és l'alcaldable convergent. Està clar que són els qui tenen més diners per gastar, cosa que no vol dir que siguin els que més regidors tregiuin.

No vull acabar aquest article sense parlar de les retirades. CiU renova totalment la seva representació a l'Ajuntament i cap dels tres regidors actuals, inclòs l'exalcade Lecha, continuarà, tot que algun si volia fer-ho. El republicà Maurici Ruiz, amb vuit dècades a l'esquena, també se'n va. També diu adéu a la política activa Ana Marín, cap de llista del PP el 1999 i 2003. La resta de regidors actuals han trobat lloc a les set llistes que es presenten. El cas més espectacular el protagonitza el PSC, que deixa inalterables els quatre primers llocs de la llista del 2003. Per tant, de renovació en la política torrenca, ben poca.

Article publicat al número d'abril de 2007 del Diari de la Torre