La novel·la està ambientada doncs el 1837, en plena primera Carlinada al Pirineu català, que curiosament és el mateix any que Raül Garrigasait situa la seva torbadora novel·la Els estranys, Premi Òmnium
2018. Però enlloc de la Solsona de Garrigasait, Villaró tria el Pirineu per
ambientar la seva novel·la i el converteix en un particular Far West, una terra
salvatge i ancestral on pot passar de tot en un temps en què Europa viu una
lluita sense quarter entre els que volen deixar enrere l’antic règim i entrar a
la modernitat i els qui es resisteixen a fer-ho. La Primera Guerra carlina,
sovint oblidada, n’és un exemple paradigmàtic
Per aquest Pirineu atàvic, Villaró hi situa una sèrie de
personatges que acaben confluint en la investigació d’uns fets que ara en
podríem dir paranormals, carn de Quarto milenio, el programa de Cuatro. El jove
soldat prussià, Ulrich von Wilamovitz, que s’uneix a la causa del rei Carles
enfront dels cristins, és el fil conductor de la història i, al seu voltant
orbiten altres protagonistes del relat, entre els quals destaquen el pare
Cebrià, un monjo fugit de Montserrat que uneix en la seva persona la fe i el
rigor científic, i la Mina, que els fa de guia pels camins i colls de la
serralada.
Però per aquest relat hi discorreran també personatges
històrics com el capitost carlí Ros d’Eroles o l’escriptora Jan Eyre, que
arriba a l’Estat espanyol per fer una crònica periodística d’aquest conflicte
bèl·lic que genera curiositat a l’altra banda de l’Atlàntic. Amb La companyia nòrdica, Villaró aconsegueix crear una atmosfera que la converteix en un dels títols destacats
que han aparegut en aquest any tan estrany i complicat com està sent el 2020,
una bona elecció per aquest Nadal en què passarem, -o hauríem de passar- menys
temps a taula i més llegint.
