diumenge, de juliol 31, 2011

Més sobre spin doctors

"Ha habido un problema de comunicación". "No nos hemos sabido explicar bien". "No hemos comunicado correctamente una buena gestión". ¿Les suena? Es la excusa recurrente que gobiernos de todos los colores ponen muy a menudo cuando quieren esquivar una crisis política. ¿Pero tienen razón? Solo en parte. Obama, Sarkozy, Berlusconi, Merkel, Cameron, Rajoy y Zapatero. ¿Qué tienen en común? Su adaptación a los dictados de la democracia mediática. Porque la sociedad del espectáculo y del entretenimiento exige convivencia con el ritmo y el lenguaje de los medios de comunicación. Mensajes simples, directos, muy centrados en caras y con apelaciones constantes a las emociones. Los liderazgos políticos son cada vez más compartidos, más mediáticos. Están cada vez más expuestos al escrutinio constante de unos medios ante los cuales necesitan entrenamiento y asistencia por parte de equipos de profesionales que van a más en número y en capacidad de influencia. Es necesario saber que existen y qué hacen, para entender del todo la política que tenemos.

Aquest text el podem trobar a la contraportada de Los guardianes del mensaje, el darrer llibre d'en Toni Aira, que continua imparable en la publicació de títols que considero molt recomanables als qui ens dediquem a a comunicació política i institucional. Aira continua aprofundint en aquesta nova obra en el seu gran tema: els spin doctors. En aquestes 150 pàgines podem aprofundir una mica més en aquests personatges que estan darrera dels principals polítics del panorama mundial. Hi trobem noms i cognoms, casos singulars i patrons que es repeteixen. És un magnífic complement del seu primer títol dedicat als spin doctors i que ja es pot considerar un petit clàssic.

El nou llibre de l’amic Aira m’ha agafat en un moment especial, de canvi laboral, i m’ha servit per agafar algunes idees per afrontar el nou repte professional. L’autor contraposa als spin doctors anglosaxons un model alternatiu, que s’adequa més al nostre país, que, com gairebé en tot, anem algunes dècades endarrerits. Doncs si voleu saber alguna cosa més sobre els qui teixeixen el relat polític d’Obama, Sarkozy o Merkel i també de Zapatero –aquests ja estan acaban el cabdell- i Rajoy busqueu el nou llibre d’en Toni Aira.

diumenge, de juliol 24, 2011

Primera setmana a l’Ala Oest del Mercadal

Dilluns vaig iniciar la meva etapa com a director de comunicació de l'Ajuntament de Reus. Venia mentalitzat que l'aterratge a l’Ala Oest del número 1 de la plaça del Mercadal seria complex, però fins que no hi ets a dins no calibres la intensitat del dia a dia d'un ajuntament com el de la capital del Baix Camp. El debut va ser una roda de premsa sobre el dèficit i el deute del consistori reusenc, un tema sempre complicat pels profans en la matèria financera però bàsic per fer la foto d'on està l'Ajuntament reusenc amb l'objectiu d'empendre les accions necessàries per reconduir la situació.

L'àrea de Comunicació de l’Ajuntament de Reus abasta molt més que la relació amb els mitjans, que per a mi és bàsica, potser perquè durant molts anys he estat a “l'altra banda”, la dels bons. Hi ha una feina feta modèlica sobre la identitat corporativa del consistori reusenc i uns mitjans de comunicació propis molt potents. Durant aquests primers dies he compaginat el dia a dia de comunicar l'acció d'un govern que comença a caminar amb els contactes amb els responsables de mitjans locals i la gent de la casa. I les properes setmanes continuarà aquesta feina intensa.

El primer dia ja vaig experimentar la condició del nou càrrec que he assumit. Corrien fotocòpies i correus electrònics amb aquest article, escrit ja fa més d'un any i mig. Reconec que el títol és provocador però demano a tothom que llegeixi l'escrit sencer i veurà que és un crit a la reflexió serena a partir de la meva visió del Camp de Tarragona i en la qual la ciutat de Reus hi té un paper cabdal. I a partir d’ara podré contribuir d'alguna manera o altra a reforçar aquesta posició clau de la capital reusenca en la segona àrea metropolitana de Catalunya. L'Aeroport de Reus ha de continuar denominant-se Aeroport de Reus igual que el Port de Tarragona ha de seguir dient-se Port de Tarragona.

Els qui em coneixen ja saben que quan treballo en un lloc m'enfundo la samarreta i en sento els colors. M'ha passat a l’Alt Camp i ho he notat més que mai aquesta mateixa setmana amb l’incendi de la Riba, que m’ha entristit i emprenyat i m’ha fet tenir un ull en aquella comarca que aquests tres anys m’han fet estimar. Ara estic a Reus, ciutat on ja hi havia treballat en etapes anteriors, i n’estic tornant a sentir el dia a dia, treballant-hi, descobrint nous racons i respirant els seus carrers i places i aquest caràcter tan especial que té.

diumenge, de juliol 17, 2011

Tres anys a l'Alt Camp

Divendres passat es va acabar una etapa de tres anys i tres mesos treballant com a cap de Comunicació i Premsa del Consell Comarcal de l'Alt Camp. Recordo quan la Carme Mansilla, que no feia gaires mesos que n'era presidenta, em va proposar que assumís aquest càrrec. M'ho vaig pensar una mica però vaig acceptar perquè ja feia temps que m'estava preparant per "passar a l'altra banda". Agraeixo profundament aquesta oportunitat que em va donar la Carme. La vaig encertar acceptant el repte. Aquests tres anys i tres mesos que he estat treballant a Valls m'han permès créixer professionalment, disfrutar treballent però, a més, he conegut molta gent i he fet bons amics i amigues. Ho he notat molt aquests darrers dies quan vaig fer públic que canviava de feina.

Divendres, el meu darrer dia al Consell Comarcal de l'Alt Camp, va ser molt especial. Ja ho havia estat dijous, amb el comiat de la premsa comarcal. Però divendres encara ho va ser més amb el comiat dels companys i companyes de feina. Em van demanar que els dirigís unes paraules i vaig recordar aquella primera etapa en la seu del Passeig de l'Estació pero sobretot vaig posar èmfasi en què mantinguin el bon ambient de treball actual i la solidaritat entre companys, clau perquè la gent segueixi rendint i la ciutadania tingui un bon servei, però sobretot perquè tothom es senti còmode fent la seva feina.

Aquest mateix divendres també va ser el darrer dia de feina de l'Emili Llauradó, gerent del Consell Comarcal de l'Alt Camp els darrers quatre anys i amb qui m'he entès a la perfecció a l'hora de treballar. "Darreres hores de treball al Consell de l'Alt Camp. Repàs a la feina feta que no hauria estat possible sense el suport de l'equip de bons professionals i servidors públics del Consell. Moltes gràcies per tot", deia l'Emili al seu facebook. Subscric totalment aquestes paraules. A partir d'aquest dilluns afronto un nou repte professional com a director de Comunicació i Premsa de l'Ajuntament de Reus. Ho faig amb ganes i il·lusió però també amb responsabilitat i treball.

dilluns, de juliol 11, 2011

L'alcalde torna a l'Àgora

Estic seguint amb força interès el que passa a Creixell amb les finances municipals. Deu milions d'euros de deute de l'Ajuntament d'un municipi de 3.000 habitants és una llosa molt pesada per a l’actual govern i el resultat d'una gestió econòmica si més no discutible per part de l'anterior executiu. Creixell no és una illa enmig de l'oceà de les finances municipals però si un dels primers casos que vam poder conèixer amb tot detall a mitjan de la setmana passada. Em quedo amb aquesta dada més que reveladora: Per un costat, cada mes entren 221.166 euros i, per l'altre en surten 324.404, la qual cosa suposa més de 100.000 euros de diferència. És un cas on calen moltes explicacions.

L'alcalde de Creixell, el convergent Jordi Llopart, ha agafat el toro per les banyes i ha fet una reunió informativa a la ciutadania aquest cap de setmana que, pel que hem pogut llegir a la premsa, ha estat carregada de tensió. Em quedo amb aquesta fotografia d’Olivia Molet a El Punt, amb aquesta imatge molt americanitzada del batlle creixellenc amb micròfon a l’estil Madonna davant un auditori ple donant explicacions detallades sobre el naufragi econòmic de l'ajuntament que han heredat.

Hi ha qui diu que aquests assumptes s'han de discutir només en els plens municipals, però crec que aquests tipus d’actes oberts a la ciutadania, i més en un municipi del tamany de Creixell, són més que recomanables i enforteixen la democràcia. És com tornar a l'Àgora, el bressol d'aquest sistema polític tan imperfecte però que és el millor que hem descobert fins ara.

dissabte, de juliol 09, 2011

Una plaga per aquest estiu

L’estiu és una bona època per llegir. Això diu el tòpic: la majoria de mortals tenim vacances en algun moment d’aquesta estació, ens emportem el llibre a la platja i l’embrutem de sorra o degustem la lectura refugiats de el calor que cada any sembla que ens castiga més o fruint de la fresca del vespre… Ja us hi trobeu? Jo també. Us recomanaré un llibre que vaig disfrutar molt la passada Setmana Santa, un altre periode de l’any que serveix per devorar algun títol o acabar-ne de rematar algun que la rutina diària no ens deixa acabar.

El llibre en qüestió és L’any de la plaga, de Marc Pastor, molt lloat per la crítica i els lectors. Això sempre és un perill perquè pot ocasionar grans decepcions. Amb L’any de la plaga no em va passar. És un llibre que em va atrapar. Primer amb l’atmosfera que crea l’autor, la d’un estiu molt calorós i en què comencen a passar coses estranyes. La trama està molt ben lligada i manté l’interès fins al final jugant amb la psicologia del lector.

Les referències cinèfiles del relat de Pastor són evidents i va coincidir la seva lectura amb l’emissió a TV3 de la pel·lícula Invasió, un remake de La invasió dels lladres de cossos, els mítics ultracossos. Però tot i els molts punts de contacte L’any de la plaga aconsegueix una originalitat, potser perquè se situa a la capital catalana i no als Estats Units, on sembla que sempre hi passi tot.

Aquí teniu la sinopsi del llibre:

El Víctor Negro és un treballador social que coordina l'atenció a gent gran sense gaires recursos. Fa uns mesos que l'ha deixat la nòvia, i encara no ho ha acabat de pair. Aquest mes d'agost que s'ha de quedar a Barcelona, una sèrie d'esdeveniments insòlits farà que comenci a desviar l'atenció dels drames personals. Els seus vells estan estranys, uns comenten que a les seves parelles els ha canviat la personalitat, d'altres han intentat suïcidar-se (i alguns ho han aconseguit). Passat l'estiu, ja res tornarà a ser com era abans. Una novel·la que conté ciència-ficció, terror, misteri, catàstrofes i una bella història d'amor.

Que us sembla el plantejament? Promet oi? No us diré més. Doncs llegiu-lo i disfruteu. Bé, podeu entrar al seu perfil de Facebook.