dimarts, d’abril 12, 2016

‘Joc de Trons’ a Altafulla

Altafulla ha viscut unes setmanes molt intenses políticament. L’expulsió dels tres regidors de l’EINA del govern municipal perpart de l’alcalde va obrir una crisi, que ha deixat algunes víctimes pel camí després de molts moviments. Maniobres que poc han d’envejar del que veiem a la premiada sèrie de l’HBO Joc de Trons. Potser és la proximitat al Castell de Tamarit, un dels espais que els localitzadors de la sèrie van estudiar per gravar-hi part de la sisena temporada. Finalment van descartar l’emplaçament de la costa del Baix Gaià i es van decidir per Girona, que, per cert, també va viure el seu joc de trons particular a l’Ajuntament.

Però tornem a Altafulla. Amb un alcalde, l’ecosocialista Fèlix Alonso, en minoria, el portaveu de Convergència i Unió, Pere Gomés, es va situar en el centre del tauler, i, com ja va avançar el mateix dia de l’expulsió dels republicans, no descartava cap possibilitat per sortir d’aquella situació. La moció de censura contra Alonso va ser una seriosa sortida a la crisi que es va estudiar, tot i que un pacte entre republicans, convergents i Ciutadans hauria estat força difícil d’entendre per a molts i ben segur que portada a tota la premsa nacional i estatal. La reunió per a negociar l’hipotètic acord a tres bandes es va fer sense cap mena de discreció. La reunió era el missatge.

El repartiment d’anys de l’alcaldia no quadrava. Els números tampoc sortien. Una de les regidores de l’EINA, Eva Martínez, no estava per la feina, com hem pogut comprovar en el seu comunicat de renúncia a l’acta de regidora. Martínez ha plegat després de gairebé una dècada com a regidora, la majoria d’aquest temps amb responsabilitats de govern. Ha estat per discrepàncies amb la línia política de la candidatura de la qual en formava part. Un gest que seria normal en un sistema polític de llistes tancades i bloquejades, però que ens resulta estrany. Quan algú aconsegueix una acta de regidor dins d’una determinada llista electoral i, al cap d’un temps no hi acaba de combregar, massa sovint deixa de banda la moral i l’ètica i s’empara en una discutible legalitat per aferrar-se al “cadirot”. Exemples en tenim molts i ben a prop. L’Eva no ho ha fet i això l’honora.

Altafulla ha entrat en una nova temporada del seu particular “Joc de Trons”. Recordem que en el mandat 2007-2011 fins a tres persones van desfilar per l’alcaldia. Després de la tempesta, Fèlix Alonso continua ocupant el tro de la plaça del Pou amb el convergent Pere Gomés com aliat imprescindible. El cap de files republicà Jordi Molinera, apartat ara de la primera tinença d’alcaldia, inicia una nova etapa com a cap de l’oposició amb ganes de donar molta guerra al seu antic soci durant gairebé un lustre. I l’únic regidor de Ciutadans esdevé un secundari de luxe, més conscient ara que el seu vot podria ser molt important si es produeix algun gir inesperat de guió en aquests tres anys llargs que resten de mandat.

Article publicat al setmanari NotíciesTGN

dilluns, d’abril 04, 2016

La segona novel·la d’Enric Grangel

El qui va ser setè alcalde de Torredembarra des de la recuperació de la democràcia, Enric Grangel, va publicar la primavera de 2014 la seva primera novel·la, El mapa de Calípolis. En una entrevista que vaig fer-li llavors, Grangel ja em va avançar que tenia fora avançat el seu segon llibre, ambientat a cavall de Catalunya i Itàlia en el pas de l’Edat Mitjana a l’Edat Medieval, en l’època del rei Ferran II, el Catòlic. Aquesta nova obra ha tardat més del previst a publicar-se perquè l’Enric ha estat protagonista d’una verdadera novel·la política, el seu pas per l’alcaldia de Torredembarra, nou mesos molt intensos que van acabar el mes de juny passat.

A inicis d’aquest any ha aparegut Caballero de espuela dorada, amb el noble vilafranquí Pere Recasens com a protagonista i amb secundaris de luxe com els banquers romans Chigi o el mateix Niccolo Maquiavelo, l’autor de El príncep, una manual polític que passats cinc segles continua sent una referència necessària de rellegir de tant en tant. I és que Recasens forma part del l’exèrcit hispànic que lluita a la península italiana contra els francesos i que acaba recuperant el Regne de Nàpols. El pas del protagonista per Itàlia protagonitza gran part de la novel·la.

El segon de llibre de Grangel posa el focus en l’intent d’una sèrie de nobles catalans per intentar avortar la unificació de Castella amb la Corona d’Aragó. No farem cap spoiler. Del casament de Ferran II -vidu de la reina Isabel de Castella- amb Germana de Foix en va néixer un fill, Joan, que si no hagués mort poques hores després de néixer hauria estat rei de la corona aragonesa. La possibilitat que el nét de Ferran que portava el seu nom, germà del futur emperador Carles I, heretés el la Corona Aragonesa també plana al llarg del llibre.

Uns episodis molt interessants de la història de Catalunya i l’Estat espanyol que desmunten totalment els arguments aquells que diuen que Espanya existeix des dels Reis Catòlics. En el llibre queden pal·lesos els interessos divergets entre els dos regnes units dinàsticament. Durant dos segles més, Catalunya mantindrà unes institucions pròpies malgrat compartir amb altres territoris peninsulars, europeus i d’altres continents un mateix rei. Diverses són les raons per llegir el segon llibre de l’Enric Grangel, que ha convertit una de les seves passions, la història, en unes novel·les, que malgrat les lògiques limitacions, són una lectura ben recomanable.