dimecres, de maig 27, 2015

Les lliçons de les eleccions a Altafulla

Els resultats de leseleccions municipals a Altafulla haurien de ser analitzats per les localitats veïnes i no tan veïnes. Mentre a tot arreu els plens municipals s’atomitzen fins al límit de la governabilitat, Altafulla ha reduït els grups municipals a la meitat: dels 8 del 2007 als 4 del 2015. Quina és la causa que la localitat altafullenca vagi a contracorrent en aquestes eleccions? La trobarem analitzant el paper del govern i l’oposició aquests darrers quatre anys.

Les tres forces polítiques que han format el govern altafullenc aquest mandat -Alternativa Altafulla, l’EINA (hereva de SI) i CiU han passat de set a deu regidors. El ple en té onze. Tots tres han incrementat un regidor.  La ciutadania premia l’estabilitat, el dia a dia d’un govern sense estridències i que ha sabut vendre els projectes que ha tirat endavant i les fites que ha aconseguit. Tot això no ha capitalitzat únicament l’alcalde, l’ecosocialista Fèlix Alonso, sinó que Jordi Molinera i Pere Gomés –al capdavant de l’EINA i CiU- han augmentat vots i regidors.

L’oposició d’aquests darrers quatre anys, en canvi, ha estat escombrada del ple. IDEAL i PP han pagat car haver dimitit de les seves funcions fiscalitzadores del govern durant aquesta darrera part del mandat.  El càstig ha estat cruel per part dels veïns i veïnes altafullencs aquest 24 de maig, sobretot amb IDEAL, que ha quedat a dos vots d’obtenir representació i ha perdut els dos regidors que tenia. El Partit Popular, absent del ple d’Altafulla el darrer any per la dimissió dels seus dos regidors a mig mandat i la incapacitat de reemplaçar-los per altres membres de la llista, també s’ha quedat sense representants municipals.

La novetat és Ciutadans, que aprofita l’onada  a nivell estatal per entrar amb un regidor al ple altafullenc. En canvi no ho han aconseguit ni Altafulla si pot-sorgida del Cercle Podem i encapçalada per l’excap de llista de CiU Joan Albert Spuch- ni la Llista Oberta d’Altafullla -la marca blanca del PSC liderada per l’incombustible Fonxo Blanch-. Costa molt entrar quan ets fora.

dilluns, de maig 25, 2015

Les claus del 24-M a Torredembarra

1
1.  Esquerra Republicana de Catalunya ha guanyat per primer cop les eleccions municipals a Torredembarra i ho ha fet amb claredat: avantatjant amb un regidor i més de 350 vots la segona força. Eduard Rovira, encapçalant un grup municipal amb quatre membres amb tres cares noves, serà el successor d’Enric Grangel, com alcalde excepte un gir de guió tan inesperat com incomprensible, i dirigirà un govern que tot apunta que ser  tripartit. Rovira no ha fet massa soroll ni aquests darrers mesos en el govern ni durant la campanya. I el premi li ha arribat.

2. Ciutadans ha aprofitat la inèrcia a nivell català i espanyol i se situa com la sorprenent segona força del ple torrenc amb tres regidors, que estan, malgrat una sorpresa majúscula,  condemnats a l’oposició. El seu cap de llista, Toni Cruz, líder de la Plataforma Antiradar, ha canviat un vaixell que s’ha enfonsat (GIT) a un que navega amb força (Ciutadans).

3. El PSC es queda amb els tres regidors que tenia, però ara com a tercera força i perdent vots. Mirant el panorama general socialista, aquest no és un mal resultat per Jordi Solé i companyia -dues cares noves com són Vale Pino i José Garcia- i més tenint en compte la jugada d’Enric Grangel donant suport a ERC en el darrer tram de campanya.


4. La debacle de CiU és tan espectacular com esperada. De res li ha servit canviar la llista de dalt a baix i exhibir una cara nova en el primer lloc, Anna Magrinyà. Només dos regidors. La llosa de Masagué és molt pesada i l’escissió protagonitzada per Rosa Maria Guasch contribueix a descavalcar els nacionalistes de la seva posició central a la política torrenca des del 1979, quan han estat sempre primera i segona força.

5.  Lluís Suñé i l’Alternativa Baix Gaià estan enttre els grans triomfadors del 24-M a Torredembarra. Tot i la fragmentació del seu espai electoral, han aguantat els dos regidors amb una llista renovada excepte en el primer lloc. Ara hauran de decidir si abandonen l’etern esperit d’oposició i, com diuen des de fa uns mesos, fan un pas endavant i assumeixen  responsabilitats de  govern.

6.  La CUP també ha triomfat a Torredembarra, aconseguint un regidor que estava molt car per la competència en l’espectre polític que ocupen. Els cupaires torrecs recullen el fruit d’anys de treball al carrer i ara podran fer política al ple.

7. El PP s’enfonsa enmig de la tempesta perfecta de la tendència a nivell estatal i català i la seva presència al govern Masagué a Torredembarra. Els populars tornen a tenir un únic representant al ple després de perdre gairebé la meitat dels vots i Núria Gómez està condemnada a quatre anys d’oposició.

 8. Rosa Maria Guasch ha patit més del previst per mantenir-se al ple, ara davant de la candidatura independent Avui Democràcia.  Poc més de 300 vots que la situen també en una posició força marginal i també com a carn d’oposició.

9. Cinc forces de les tretze que es presenten queden fora del ple. Compromís amb Torredembarra de Montse Gassull ha obtingut un 4% dels vots tot i una campanya electoral molt potent, amb autobusos inclosos, i sembla que enterra la carrera de l’exregidora republicana. El GIT no ha superat ni la barrera del 4% i també ha pagat la seva presència al govern Masagué. Les forces que el formaven han passat de 9 a 3 regidors. Un futur complicat i qui sap si l’extinció li espera a la formació fundada per Celestí Salort. Iniciativa ha superat els 200 vots però ha quedat molt lluny del 5%.  Sumant ABG, CUP i ICV-EUiA es col·locarien com a primera força. Una dada interessant. Testimonials Recuperem Torredembarra (121 vots) i Nueva Opción Demócrata (61).

10. La participació ha pujat respecte el 2011 i això ha fet que el 5% necessari per entrar en el repartiment de regidors també s’elevés i algunes formacions no hagin pogut superar el llistó. El ple torrenc  queda finalment amb vuit forces, com fa quatre anys , i només tres grups municipals amb un sol regidor. La governabilitat no és tan complicada: n’hi ha prou amb tres socis.

Foto: Pau Ruiz (Baix Gaià Diari)

dijous, de maig 21, 2015

Àngel Batlle, una vida sobre dues rodes

L’Àngel Batlle ha guanyat en gairebé tres dècades de carrera desenes de títols i actualment està entre els millors pilots de bike trial del món. Però no només això: ha situat Torredembarra en el mapa d’aquest esport, creant un dels clubs de referència de Catalunya i l’Estat i impulsant un dels millors -sinó el millor- bike park de l’Estat per practicar aquesta i altres modalitats amb la bicicleta.

Quan comença aquesta passió? Molt aviat. El pare de l’Àngel havia practicat el trial amb moto com aficionat. El seu fill veia en Jordi Tarrés per la televisió i ja volia pujar damunt de dues rodes i superar pedres i obstacles. Nascut el 1984, als quatre anys li van comprar la bici i uns mesos després ja competia en la categoria promesa. En la primera cursa va ser segon. Era el primer de desenes de podis. El bike trial ja l’havia enganxat. L’Àngel va progressar en aquest esport de forma autodidacta, ajudat pel seu pare. Només va fer un curset amb el campió mundial Ot Pi. A finals dels vuitanta i inicis dels noranta aquest era un esport jove i no hi havia parcs artificials com ara per entrenar. Ho havia de fer al roquer, a Tarragona o a Vespella.

I els títols van començar a arribar. Amb 8 anys es va proclamar campió estatal de categoria promesa i la temporada 1994 va debutar al mundial, aconseguint el quart lloc. Des de llavors cada any ha participat al mundial de bike trial, excepte un parell de temporades per lesió. Va anar ascendint en les diferents categories -pousin, benjamí, minime, cadet, júnior- fins arribar a sénior. I la temporada 2010 va aconseguir el títol mundial en categoria sènior, cosa que li va permetre  entrar en la categoria elite, que aplega els 15 millors pilots del món de bike trial, una mena de Fòrmula 1 de la modalitat. Hi porta cinc temporades i l’any passat va aconseguir el setè lloc.

Per a ser un bon pilot de trial no només cal moltes hores d’entrenament i passar pel gimnàs per millorar la preparació física sinó molta concentració. El títol mundial que va guanyar l’Àngel el va aconseguir en la darrera zona, després de més de sis hores de competició, no cometent cap error i esperant que ho fes el rival, com va passar finalment. L’esclat d’alegria va ser immens. Campió del món. El salt a les motos se’l va plantejar als dotze o tretze anys, com molts pilots feien a aquella edat, però el va descartar. A ell li agrada la bici.

La pràctica professional de l’esport l’ha complementat amb la tasca d’entrenador i també la construcció a Torredembarra d’un bike park reconegut com el millor de Catalunya. El 1998 l’Àngel va crear a Torredembarra la primera escola de Catalunya per preparar millor la canalla que començava. Era una secció de la Unió Deportiva Torredembarrra i amb 14 anys l’Àngel ja ensenyava als pilots més petits els secrets d’aquest esport. La secció es va fer gran i el 2009 es van independitzar de la UDT. Naixia el Bike Trial Costa Daurada i inauguraven el bike park, situat al costat del cementiri municipal. L’escola tenia llavors una instal·lació en condicions, enveja de molts practicants d’arreu de Catalunya. L’organització a finals del proper mes juny del Campionat d’Espanya de trial, amb gairebé 200 participants, serà la gran fita del club i un gran esdeveniment per a Torredembarra, amb un retorn econòmic calculat de 30.000 euros.

El bike park de Torredembarra ha crescut molt des de la primera instal·lació amb quatre pedres, trucs i troncs gràcies a les donacions de material d’empreses de la zona: pneumàtics que costen molt de reciclar, pedres de la pedrera de Ferran... Actualment hi ha 40 nens -i alguna nena- a l’escola, que venen des de Reus i Riudoms a Vilafranca i Sant Sadurní. El club compta amb 70 socis i és una referència europea. El bike park continua creixent i ara s’hi poden practicar altres modalitats amb la bici, com el dirt jump -salts de terra-, BMX i Pum Track. També fan sortides amb BTT.

De la pràctica del bike trial no et pots fer professional i per arribar a final de mes l’Àngel ha de fer classes, exhibicions i organitzar competicions. També havia treballat en la immobiliària del seu pare. Actualment compagina totes aquesta tasques amb la universitat. Estudia  Magisteri i no té clar fins quan podrà seguir participant en el mundial. Els pilots més joves, entrenats des de sempre en bike parks, pugen amb força, i compaginar el ritme de la competició amb els estudis és complicat. Li costarà, però, deixar-ho. La seva passió per aquest esport continua sent més gran que mai.

diumenge, de maig 10, 2015

La nova història d’en Francesc Canosa va de fum

En Francesc Canosa s’autodefineix com un explicador d’històries i en el seu nou llibre Fumar-se el franquisme exerceix aquesta faceta de forma magistral, amb el seu estil cada cop més inconfusible. L’escriptor i periodista de Balaguer continua construint el relat del nostre país abans no ens el construeixi -o deconstrueixi- des de fora. I aquest cop ens transporta a l’època franquista, a la Terra Ferma, quan algunes poblacions del que ara és el Pla d’Urgell es van convertir en unes veritables factories de producció industrial de caliquenyos.

Canosa converteix aquests productors de caliquenyos en superherois. Hi trobem enginy, esforç, solidaritat ... Són persones abocades a la pobresa després del conflicte bèl·lic que es rebel·len contra aquest destí i adquireixen poders especials en forma de fum per tirar endavant les seves famílies enmig de l’autarquia i el posterior desarrollismo.

El nou llibre d’en Francesc Canosa és un mosaic de vivències, de supervivències, que ens situen en uns pobles impregnats de la pudor inconfusible del caliquenyo o en els trens que de matinada sortien de les terres lleidatanes cap a Barcelona, Manresa, Terrassa o qualsevol població on es poguessin vendre els caliquenyos produïts en els tallers familiars. Respira optimisme, rebel·lia contra un règim encotillador, però també la por de ser enxampat per la Guàrdia Civil i poder acabar amb una multa o a la presó.

Des que vaig descobrir en Francesc Canosa a República TV m’he fet fan dels seus llibres, de les seves històries. He gaudit amb aquell relat dels pioners de la televisió al nostre país que va tallar en sec la Guerra Civil, la història d’Unió Democràtica, l’arribada de la fruita dolça al Far West català (les comarques de Ponent) i ara amb aquests superherois quotidians que van rifar-se el franquisme amb els caliquenyos. Quin serà el proper?