En Francesc Canosa
s’autodefineix com un explicador d’històries i en el seu nou llibre Fumar-se el franquisme exerceix aquesta faceta de forma magistral, amb el seu estil cada
cop més inconfusible. L’escriptor i periodista de Balaguer continua construint
el relat del nostre país abans no ens el construeixi -o deconstrueixi- des de
fora. I aquest cop ens transporta a l’època franquista, a la Terra Ferma, quan
algunes poblacions del que ara és el Pla d’Urgell es van convertir en unes
veritables factories de producció industrial de caliquenyos.
Canosa converteix aquests
productors de caliquenyos en superherois. Hi trobem enginy, esforç, solidaritat
... Són persones abocades a la pobresa després del conflicte bèl·lic que es
rebel·len contra aquest destí i adquireixen poders especials en forma de fum
per tirar endavant les seves famílies enmig de l’autarquia i el posterior
desarrollismo.
El nou llibre d’en
Francesc Canosa és un mosaic de vivències, de supervivències, que ens situen en
uns pobles impregnats de la pudor inconfusible del caliquenyo o en els trens
que de matinada sortien de les terres lleidatanes cap a Barcelona, Manresa,
Terrassa o qualsevol població on es poguessin vendre els caliquenyos produïts
en els tallers familiars. Respira optimisme, rebel·lia contra un règim
encotillador, però també la por de ser enxampat per la Guàrdia Civil i poder
acabar amb una multa o a la presó.
Des que vaig descobrir en
Francesc Canosa a República TV m’he fet fan dels seus llibres, de les seves
històries. He gaudit amb aquell relat dels pioners de la televisió al nostre
país que va tallar en sec la Guerra Civil, la història d’Unió Democràtica,
l’arribada de la fruita dolça al Far West català (les comarques de Ponent) i
ara amb aquests superherois quotidians que van rifar-se el franquisme amb els
caliquenyos. Quin serà el proper?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada