Les claus del 24-M a Torredembarra

1

1.  Esquerra Republicana de Catalunya ha guanyat per primer cop les eleccions municipals a Torredembarra i ho ha fet amb claredat: avantatjant amb un regidor i més de 350 vots la segona força. Eduard Rovira, encapçalant un grup municipal amb quatre membres amb tres cares noves, serà el successor d’Enric Grangel, com alcalde excepte un gir de guió tan inesperat com incomprensible, i dirigirà un govern que tot apunta que ser  tripartit. Rovira no ha fet massa soroll ni aquests darrers mesos en el govern ni durant la campanya. I el premi li ha arribat.

2. Ciutadans ha aprofitat la inèrcia a nivell català i espanyol i se situa com la sorprenent segona força del ple torrenc amb tres regidors, que estan, malgrat una sorpresa majúscula,  condemnats a l’oposició. El seu cap de llista, Toni Cruz, líder de la Plataforma Antiradar, ha canviat un vaixell que s’ha enfonsat (GIT) a un que navega amb força (Ciutadans).

3. El PSC es queda amb els tres regidors que tenia, però ara com a tercera força i perdent vots. Mirant el panorama general socialista, aquest no és un mal resultat per Jordi Solé i companyia -dues cares noves com són Vale Pino i José Garcia- i més tenint en compte la jugada d’Enric Grangel donant suport a ERC en el darrer tram de campanya.

4. La debacle de CiU és tan espectacular com esperada. De res li ha servit canviar la llista de dalt a baix i exhibir una cara nova en el primer lloc, Anna Magrinyà. Només dos regidors. La llosa de Masagué és molt pesada i l’escissió protagonitzada per Rosa Maria Guasch contribueix a descavalcar els nacionalistes de la seva posició central a la política torrenca des del 1979, quan han estat sempre primera i segona força.

5.  Lluís Suñé i l’Alternativa Baix Gaià estan enttre els grans triomfadors del 24-M a Torredembarra. Tot i la fragmentació del seu espai electoral, han aguantat els dos regidors amb una llista renovada excepte en el primer lloc. Ara hauran de decidir si abandonen l’etern esperit d’oposició i, com diuen des de fa uns mesos, fan un pas endavant i assumeixen  responsabilitats de  govern.

6.  La CUP també ha triomfat a Torredembarra, aconseguint un regidor que estava molt car per la competència en l’espectre polític que ocupen. Els cupaires torrecs recullen el fruit d’anys de treball al carrer i ara podran fer política al ple.

7. El PP s’enfonsa enmig de la tempesta perfecta de la tendència a nivell estatal i català i la seva presència al govern Masagué a Torredembarra. Els populars tornen a tenir un únic representant al ple després de perdre gairebé la meitat dels vots i Núria Gómez està condemnada a quatre anys d’oposició.

 8. Rosa Maria Guasch ha patit més del previst per mantenir-se al ple, ara davant de la candidatura independent Avui Democràcia.  Poc més de 300 vots que la situen també en una posició força marginal i també com a carn d’oposició.

9. Cinc forces de les tretze que es presenten queden fora del ple. Compromís amb Torredembarra de Montse Gassull ha obtingut un 4% dels vots tot i una campanya electoral molt potent, amb autobusos inclosos, i sembla que enterra la carrera de l’exregidora republicana. El GIT no ha superat ni la barrera del 4% i també ha pagat la seva presència al govern Masagué. Les forces que el formaven han passat de 9 a 3 regidors. Un futur complicat i qui sap si l’extinció li espera a la formació fundada per Celestí Salort. Iniciativa ha superat els 200 vots però ha quedat molt lluny del 5%.  Sumant ABG, CUP i ICV-EUiA es col·locarien com a primera força. Una dada interessant. Testimonials Recuperem Torredembarra (121 vots) i Nueva Opción Demócrata (61).

10. La participació ha pujat respecte el 2011 i això ha fet que el 5% necessari per entrar en el repartiment de regidors també s’elevés i algunes formacions no hagin pogut superar el llistó. El ple torrenc  queda finalment amb vuit forces, com fa quatre anys , i només tres grups municipals amb un sol regidor. La governabilitat no és tan complicada: n’hi ha prou amb tres socis.

Foto: Pau Ruiz (Baix Gaià Diari)