I ja van 10 anys de Salvatblog

Salvatblog compleix deu anys. Va néixer una nit de finals de març de 2006 i hi he anat publicat posts durant una dècada. Exactament aquest llegiu és el 1.003.  Ho he fet amb més i menys intensitat. Reconec que darrerament menys que més, però he mantingut una certa regularitat. Almenys un al mes. De la febre dels blogs de la segona dècada dels 2000 poc en queda. En continuen existint, però la gran majoria -alguns de gran qualitat- han caigut pel camí. Molta de la gent que va crear un blog en aquella època ja fa anys que es conforma amb un perfil a Facebook o Twitter. En el meu cas, crec que el blog i les xarxes socials es complementen i retroalimenten a la perfecció

Un repàs a aquests deu anys de Salvatblog és un recorregut per una dècada plena de canvis i els laborals són els que més es reflecteixen en el blog. El pas del periodisme diari a la comunicació corporativa es poden repassar les més de setanta Cròniques de l’altra banda, començant per la primera. L’espai recull també reflexions al voltant de canvis de feina, que no sempre van ser positius, com aquest post. En alguns moments Salvatblog és una mena de dietari obert. Per tant, una certa autocensura hi ha, però, rellegint algun post, menys de la que em pensava.

El meu blog també ha servit per allotjar-hi col·laboracions en diferents mitjans, com és el cas des del 2011 de les Torrencades, 51 retrats de personatges del meu poble, Torredembarra. La comunicació hi té un pes important a Salvatblog, tot i que des de fa un parell d’anys, aquesta temàtica l’abordo més a Salvatcomunicacio.com. I és que ja fa gairebé quatre anys que em dedico professionalment a la consultoria de comunicació i vaig crear aquesta petita web corporativa.

Salvatblog continuarà. No sé amb quina intensitat, però si que em comprometo a una certa regularitat, com h fet fins ara. Us convido també a passar-vos de tant en tant pel blog de Salvat Comunicació.

Els candidats de la demarcació de Tarragona en el 2.0

Els caps de llista de la circumscripció de Tarragona a les eleccions del 25-N també utilitzen les xarxes socials per fer campanya i intentar fer arribar els seus missatges a la ciutadania. Uns més que altres. El candidat de CiU, Albert Batet, és qui ha fet una aposta més important pel 2.0, amb presència a un gran nombre de xarxes socials i amb un veritable pla de social media, articulat al voltant de la pàgina web www.albertbatet.cat.

Batet el trobem a Twitter, Facebook, Flickr, Youtube i, fins i tot, a Instagram. A Twitter promou l’etiqueta (hashtag) #fempinya, amb clares reminiscències vallenques, i a Facebook ha migrat cap a una pàgina de fans deixant enrere el perfil personal amb l’objectiu de poder tenir més de 5.000 seguidors. A www.albertbatet.cat trobem totes les novetats del candidat convergent a les xarxes socials i el dia a dia de la campanya.

El número u socialista, Xavier Sabaté, va ser, a finals dels noranta, el segon diputat al Congrés espanyol a disposar de pàgina web i també va ser un dels primers polítics tarragonins a entrar a les xarxes socials. Potser per això Sabaté supera amb més de 600 seguidors Batet a Twitter. Manté un perfil personal a Facebook amb més de 4.500 seguidors, a poca distància del seu homòleg convergent. Hi podem veure imatges de candidat en campanya combinades amb altres de personals. L’adreça del bloc que trobem a Twitter encara enllaça amb el bloc antic de Sabaté i has de clicar a l’enllaç per anar al nou, que l’actualitza setmanalment.

El cap de llista del Partit Popular, Rafael Luna, disposa de perfil a Facebook i Twitter, però amb uns números molt per darrere dels de Batet i Sabaté. Semblants els té la candidata d’ICV-EUiA, Hortènsia Grau, però, tot i que és molt activa a Twitter –815 piulades de Grau per 213 de Luna-–, la cap de llista ecosocialista només disposa d’unes desenes més de seguidors que el popular (657 per 629). Josep Andreu (ERC) encara té uns números més baixos, tot i una pujada destacada d’activitat 2.0 aquest darrer cap de setmana passat –ja té 300 seguidors a Twitter– i se li nota poca afició a les xarxes socials. A través dels seu comentaris i posts, molt impersonals però, van fent un seguiment de la campanya.

Entre les forces extraparlamentàries a Tarragona destaca el cap de llista de la CUP, Jordi Martí. Disposa des de ja fa anys d’un bloc, Prendre la paraula, i actualment el té molt actiu, amb més d’un post diari i on sovint penja vídeos. A Facebook, Martí acumula més de 2.700 amics, i a Twitter va entrar després de ser nomenat candidat –només ha piulat una trentena de vegades– i frega els 400 seguidors. El candidat de Solidaritat, Albert Pereira disposa de la meitat d’amics a Facebook –gairebé 1.400– i poc més de 200 seguidors a Twitter.

Albert Batet és qui cuida més la marca personal amb una fotografia unificada a totes les xarxes. Sabaté i Martí tenen la mateixa imatge a l’avatar de Facebook i de Twitter, però en els blocs varien la foto. Trobem altres candidats que el tenen diferent a cada xarxa social, com Rafael Luna, Hortènsia Grau, Josep Andreu i Albert Pereira, sovint amb imatges de mig cos o cos gairebé sencer, o sense somriure, poc recomanades pels experts en social media. En les imatges de la cronologia de Facebook trobem candidats corporatius com Batet, Luna i Pereira o d’altres que opten per fotografies de paisatges com Sabaté i Grau, una vinyeta de còmic –Martí– o per deixar-la en blanc –Andreu–. Podem concloure, doncs, que en aquests moments un hipotètic podi 2.0 dels candidats del 25-N a la demarcació el formen Albert Batet (CiU), Xavier Sabaté (PSC) i Jordi Martí (CUP).

Publicat al setmanari Notícies TGN

Posant Altafulla en el mapa 2.0

El dijous 18 d’octubre l’Hotel Gran Claustre d’Altafulla va acollir la I Jornada de Comunicació Local 2.0, organitzada per l'Ajuntament d'Altafulla i Altafulla Ràdio. Vaig estar molt implicat en l’organització, amb un treball de diversos mesos amb molta intensitat les darreres setmanes i en acabar la jornada no pots evitar una sensació de satisfacció i orgull per l’èxit aconseguit, compartit amb diverses persones que ja fa uns mesos van creure en un esdeveniment d’aquest tipus. No va ser un acte de masses, però si un petit fòrum de debat i ampliació de coneixements molt interessant per on hi van passar una cinquantena de persones, amb un gran impacte en les xarxes socials, com ho demostra que va ser Trending Topic a Twitter amb l'etiqueta #comlocAltafulla a la demarcació de Tarragona. Aquest post al bloc de Gecofor ens ofereix dades.

Les xarxes socials han entrat a la nostra vida sense que gairebé ho notéssim. Facebook, Twitter, Youtube, Instagram… ofereixen moltes oportunitats també a les administracions locals, però també perills, com va quedar molt reflectit en algunes intervencions. Les ponències d’en Saül Gordillo i en Pau Canaleta van dibuixar la situació actual i van oferir solucions als gestors de xarxes socials d’administracions i entitats. Tècnics municipals i polítics van parlar en primera persona de les seves experiències. Vam acabar a les sis de la tarda després de vuit hores molt intenses, inclòs un dinar de treball que va servir per fer networking.

Sembla que la jornada tindrà continuïtat. Altafulla és un municipi que ha apostat amb força per les xarxes socials, més que localitats properes més grans. Ha patit també aquests perills que poden provocar les xarxes i que fan qüestionar els límits de la llibertat d’expressió. Queda molt a debatre. El que està clar és que la I Jornada de Comunicació Local 2.0 ha posat Altafulla en el mapa de les xarxes socials.

Baix Gaià Diari compleix un mes

El dimarts 19 de juny vam posar en marxa el Baix Gaia Diari. Després del primer mes d’existència el balanç que en fem és positiu. Les xifres d’audiència ens fan sentir optimistes: més de 6.100 visites i més 3.300 usuaris únics. La presència a les xarxes socials també està ajudant a la consolidació d’aquest nou mitjà de comunicació. Facebook, Twitter i els vídeos que pengem a Youtube. I també els comentaris que hem rebut en persona, perquè Internet està molt bé i ha vingut per quedar-se, però el contacte personal -i més en el món local- és i ha de ser imprescindible.

L’objectiu del Baix Gaià Diari és convertir-se en la referència d’aquest territori que coneixem precisament com a Baix Gaià i hem intentat informar sobre els principals fets noticioses d’aquestes quatre setmanes i escaig i parlar de cada un dels deu municipis. Evidentment les localitats més poblades són les que generen més impactes informatius. I hem de recordar una cosa que ens fa sentir molt orgullosos: som un mitjà fet per periodistes, no ens mou cap ànim partidista. Si ens mou alguna cosa és cercar l’excel·lència des dels recursos de què disposem.

Moltes gràcies als qui ens seguiu dia a dia!

Un mitjà de referència per el Baix Gaià

Un nou mitjà de comunicació està naixent: Baix Gaià Diari. Des de fa uns dies ja el podeu seguir a twitter al @BaixGaiaDiari, més recentment al Facebook i ben aviat el podreu anar tastant en altres xarxes socials, fins a la posada en marxa del web a principis d'aquest proper mes de juny. Baix Gaià Diari vol ser el mitjà de referència d'aquest territori, que té una població que supera la de divuit de les comarques catalanes. Des de la dècada dels noranta, les diverses poblacions que conformen aquest espai han anat agafant consciència col·lectiva i també entre els ajuntaments, que han impulsat sinèrgies de col·laboració.

Ens trobem, doncs, davant d'una àrea que pot esdevenir un sistema comunicatiu. En la segona meitat dels anys noaranta es va editar la publicació periòdica en paper Castell de Nou i darrerament s'han impulsat diferents col·laboracions entre les ràdios municipals (Ona la Torre, Altafulla Ràdio i Roda de Barà Ràdio). Fins avui, encara no existia un producte informatiu comú, que tracti les temàtiques d'interès, les notícies públiques i d'associacions i entitats. I aquest territori se'l mereix.

En aquest sentit neix Baix Gaià Diari (www.baixgaia.cat), amb la intenció d'esdevenir la referència comunicativa i de qualitat a la xarxa i que complementi la tasca que ja fan les diverses ràdios locals d’Altafulla, Torredembarra i Roda de Barà.Un projecte de comunicació fet per comunicadors, sense cap grup empresarial o polític darrere. A Baix Gaià Diari hi ha haurà informació única i exclusiva d’aquests municipis i dels seus conciutadans. Informació que anirà més enllà de les notes de premsa, que entrevistarà, que comptarà amb opinadors de tot el Baix Gaià.

Serà un projecte adaptat als nous temps: un diari digital amb presència en les diferents xarxes socials (Facebook, Twitter, Youtube…). El portal també es vol convertir en referent turístic i vol introduir un espai dedicat a l'agenda i un altre a la gastronomia del Baix Gaià. Altres espais d’interès per al lector seran la previsió metereològica, un canal propi de Youtube amb entrevistes i declaracions, un espai per a les enquestes, les sortides…. Un mitjà que es podrà consultar des de l'ordinador, el mòvil o la tableta i que evolucionarà com evolucionen les tecnologies, però amb l'excel·lència sempre com a valor fonamental.

Un circ i bons vins: dos nous blocs amics

Dos bons amics i companys d'aventures periodístiques han obert blocs. En Sergi Casado ja fa setmanes que m'havia dit que volia entrar a l'arena blocaire i ara ja es pot dir que és oficial. El Circ de Tarragona ens permet conèixer la visió sobre l'actualitat política, social, cultural i esportiva de l’actualitat de la ciutat d'aquest periodista de Móra d'Ebre que viu a la capital tarragonina des de fa dotze anys. La seva trajectòria de més d'una dècada al diari El Punt, a la secció d'Esports i posteriorment a política municipal, el converteixen una veu molt autoritzada. Un bloc molt recomanable perquè l'afegiu a les postres llistes de favorits.

La Ruth Troyano ja fa anys que té un bloc però aquesta setmana n'acaba de crear un al voltant d’una de les seves passions, l'enologia. Vi·moments·persones, un maridatge a tres bandes és un interessant projecte que ens aproparà a personatges del món del vi de les nostres comarques. En coneixerem la trajectòria, però també les seves recomanacions. I el primer protagonista és un bon amic, en Vicenç Ferré, de Mas Vicenç, un jove però ja experimentat enòleg de Cabra del Camp.

Que parlin de tú encara que sigui... fatal?

Les xarxes socials ens ofereixen setmana sí setmana també episodis en què la viralitat extrema de twitter i facebook converteix en trending topic personatges i marques. Aquests darrers dies ha estat la Loewe la protagonista de milers de reaccions a twitter i fora de la xarxa dels 140 caràcters, perquè el debat sobre el nou anunci de la marca de moda ha arrbat als mitjans tradicionals. L'espot el podríem descriure com una sèrie de nois i noies 'modernets', fills i filles de la progessia espanyola dels vuitanta, cantant les excel·lències dels productes Loewe.

La imatge profunda de frivolitat de la joventut, de pobresa intel·lectual m'atreviria a dir, que ofereix l'anunci ha estat el detonant de l'allau de tweets que a partir de dimarts a la nit va inundar la xarxa. L'espot, amb La dansa del sabre de la Trinca de fons -almenys en el meu cas- és un devassall de bestieses, algunes de les quals generen vergonya aliena. La frase -almenys és el que em son a mi- "Lo más guay de España es que ningún otro país tiene las españolas" crec que hauria de passar a la història. Han sorgit diverses paròdies de l'anunci, com aquesta.

Ha aconseguit Loewe el que buscava amb aquesta campanya? Si cercava notorietat l'ha obtinguda de totes totes. Tothom parla d'aquesta marca, fns i tot qui no ha comprat ni comprarà mai un dels seus productes. Però comptava Loewe amb aquest alt índex de rebuig que s'ha produït? Era un efecte col·lateral previst en la seva estratègia de màrqueting? El millor que podem fer és esperar els resultats del proper trimestre i trobarem les respostes i si l'han encertada amb allò de "que parlin de tú... encara que sigui... fatal." La fredor dels números és sempre inapel·lable.

Internet no pot ser sinònim de fragilitat i indefensió

El diari digital Reus Digital va patir el dilluns 26 de desembre un atac informàtic que li ha causat greus problemes i encara aquest dissabte no podia publicar els comentaris dels lectors a les notícies. El dia de Sant Esteve, que no va ser triat a l’atzar sinó de forma planificada, va aparèixer una notícia falsa anunciant el tancament del diari digital i durant tres dies no va poder actualitzar els cotinguts. Es tracta d'un fet sense precedents, clarament delictiu i que ja ha provocat reaccions de suport entre el col·lectiu periodístic, com el comunicat del Col·legi de Periodistes o aquest article d'en Tomàs Carot.

Aquest trist episodi viscut pel degà els mitjans digitals reusencs m’ha fet reviure un episodi que la Direcció de Comunicació Corporativa de l'Ajuntament de Reus vam patir fa uns setmanes, quan vam crear el twitter oficial de l'Ajuntament. Unes hores després del primer tweet, un twitter “pirata” va començar a piular exactament el mateix que l'oficial. Ens vam posar en contacte amb Twitter, però no només va tardar molt a fer-nos cas sinó que va suspendre el nostre twitter, segons ens van dir després perquè ens van confondre amb spam. Finalment el nostre twitter va tornar a estar a actiu i es va suspendre “l’usurpador”. Va ser un naixement twittaire una mica traumàtic, però actualment el twitter oficial de l’Ajuntament de Reus ja supera els 600 seguidors.

Dos casos diferents però amb un punt de contacte que és la fragilitat i la indefensió davant de certes conductes delictives que ens trobem a internet i a les xarxes socials. Està clar que cal una regulació més important de les xarxes social i d’internet en general. Els comentaris en segons quins webs i blogs continuen sent insultants i calumniadors. No aporten res positiu i si de negatiu. Ja ho vam patir amb el bloc col·lectiu el Saló dels Penjats els anys 2007 i 2008. Continuem gual. Un pas més ja és l’usurpació de personalitat i els atacs com el patit per Reus Digital. Sóc un gran defensor del 2.0. Hi disfruto des del punt de vista personal i hi treballo des del professional. És el moment que tots ens posem una mica les piles perquè internet deixi de ser un territori sense llei, però tampoc no ens passem de frenada. És qüestió de trobar l'equilibri. Serà millor per a tots.

El ple de Reus, per internet

El ple municipal de Reus d’aquest divendres es va poder seguir en directe per internet via streamming. Durant les gairebé quatre hores de sessió més de 120 persones es van connectar en diversos moments a la retransmissió i el twitter va estar força animat amb el hashtag #plereus. Els dies anteriors, en la preparació, i durant l'emissió del ple vaig estar-hi molt a sobre i quan veus que les coses han sortit és inevitable sentir-te satisfet de la feina feta i, al mateix temps, conscient que hi ha molt marge de millora.

Les administracions públiques tenen una gran oprtunitat amb les noves tecnologies per apropar-se a la ciutadania i més en l'àmbit local. Són canals directes per oferir informació i per poder rebre queixes i suggmeriments. La interactivitat és la base de les xarxes socials i el ciutadà o la ciutadana que l'usa per contactar amb l'administració ha de trobar una resposta com més ràpida millor. No hi ha res pitjor, més contraproduent, que sentir-se ignorat.

A l'Ajuntament de Reus ja hem obert el twitter i el facebook i no només amb l'objectiu de ser-hi perquè s'hi ha de ser sinó amb uns objectius definits. L'emissió dels plens municipals en directe és un nou pas i un exercici de transparència molt important que, a més, obre grans possibilitats que seguirem explorant.

Els alcaldables i les noves tecnologies (II)

Dimarts passat, al programa Blogs a Ona la Torre, vam tenir de convidat en Pedro López, que manté aquest interessant blog. I el vam convidar perquè en aquest post havia analitzat com actuaven els alcaldables de Torredembarra a internet. Va ser un magnífic complement del Tecnotest. Amb en Pedro vam aprofundir amb l'ús que els candidats a l'alcaldia de Torredembarra fan dels blogs, del facebook i del twitter, d'internet en general.

Vam acabar eleaborant un podi, coronat per Enric Grangel, seguit d'Eduard Rovira i Lluís Suñé. Us recomano escoltar el programa que us he deixat a l'inici del post.

Internet: quotidianitat i evolució

Les darreres setmanes heu notat que ha baixat força el ritme de publicació en el blog. S'han ajuntat diverses circumstàncies, com l'excés de feina, no poder tenir accés a internet des de casa durant força dies i una certa manca de motivació. En aquests moments ja estic de vacances i a més torno a disposar de la xarxa a la llar. Quan no pots accedir a internet amb normalitat te n'adonés de com de quotidiana s'a tornat la xarxa per una part creixent de la societat i en la qual m'hi incloc. Cosultar el correu electrònic, mirar el facebook, llegir diaris digitals o consultar blogs amics s'han convertit en activitats tan quotidianes com dutxatr-se o rentar-se les dents.

Des que el 1995 va entrar internet a la meva vida consultant la nota de tall de la carrera de Periodisme al moment actual, passant per la primera tarifa plana a internet el 2002, la meva relació amb la xarxa ha anat evolucionant. La creació de Salvatblog el març de 2006 va ser un salt important i l'entrada al món del Facebook la primavera de 2008 un altre punt d'inflexió. Poder consultar els correus electrònics de la feina amb un telefon mòvil des de (gairebé) qualsevol lloc, també ha estat un altre pas importantíssim. Internet anirà evolucionant i ens oferirà eines actualment inimaginables. Espero que Salvatblog, amb algun rentat de cara que altre, continuï amb vosaltres.

Cròniques de l'altra banda (LXXIV): Neix un nou mitjà de comunicació a l'Alt Camp

Aquest dijous he assistit a la presentació d'un nou mitjà de comunicació de la comarca de l'Alt Camp. Es tracta de Vilaweb Valls. Sempre és una bona notícia l'aparició d'una nova finestra informativa i mes quan encara no fa ni any que se'n va tancar un altre, l'edició en paper del Pati, qua ara ha restat en la seva versió d'internet. Vilaweb Valls l'impulsa un grup de joves aplegats en la nova Associació Ramon Barnils. Neix del voluntarisme i d'un periodisme popular. He pogut parlar amb alguns d'ells i comencen amb força, amb ganes i amb un projecte sòlid, amb el suport de Vilaweb i dels seus 15 anys d'experiència.

La presentació, que ha comptat amb la presència del director de Vilaweb, Vicent Partal, ha estat una lliçó sobre l'evolució del periodisme amb l'aparició de les noves tecnologies de la comunicació. Partal ha demanat que ningú apagui els mòbils -tal com demanava el cartell de l'entrada- sinó que els mantingués encesos i aprofités per enviat tweets. Tenia tota la raó. Com canvia la tecnologia!

Però també ha fet una reflexió sobre els principis que han de regir la professió. I coincideixo amb Partal en l'honradesa com a principi bàsic i també que no es pot agradar tothom. Malament aniríem sinó, També hi ha hagut un moment pel record al gran Ramon Barnils, lligat a l'Alt Camp a través de Figuerola. Barnils em transporta a la meva època d'estudiant, quan l'escoltava al Postres de Músic. El seu discurs sobresortia entre la resta de tertulians. Era un paio clar, transparent, punyent... i ens aniria tan bé tindre'l ara entre nosaltres!

Partal ha justificat perquè no es poden fer comentaris a les notícies publicades a Vilaweb amb els insults i la manca de respecte que es generen. Discrepo. Els comentaris regulats, fins i tot amb identificació amb nom i cognoms com ara fa l'Avui.cat, generen una bidireccionalitat interessantíssima en els diaris digitals. Jo he mantingut intercanvis de comentaris enriquidors des del respecte i la discrepància. S'ha de respectar, però, la filosofia de Vilaweb, un model consolidat i amb 350.000 lectors. Ara comença una nova aventura a Valls i ben segur que sumarà alguns centenars més de lectors. Felicitats i sort en aquesta aventura!

Actualitzant la Tarracosfera

En les darreres setmanes hem vist néixer diferents blocs a la blocosfera tarragonina i m'agradaria fer un repàs dels que a mi m'interessen i recomano. Començo pel bloc de l'Octavi Saumell, periodista (tenir la carrera acabada a vegades és gairebé una anècdota), company de tertúlies i amic, que s'ha llençat a la Tarracosfera amb una regularitat admirable. Penja un post cada dia analitzant l'actualitat tarragonina que ell tracta dia a dia al Diari de Tarragona i el cap de setmana ens parla d'esports, sobretot de bàsquet. Altament recomanable visitar-lo diariament i per això l'he posat en el meu Top-10. Té un repte important per davant: mantenir aquesta regularitat.

Una altra periodista tarragonina també ha engegat bloc: la Maria Rosa Martí. Ha treballat a Catalunya Ràdio, a Onda Cero i ara està Punt 6 Ràdio. Feminitzant la Tarracosfera parla també d'actualitat tarragonina des d'una òptica femenina. La Tarracosfera continua molt masculinitzada i ens caldrien més Maria Roses. I anem cap a Reus, perquè el polifacètic (ho dic perquè toca un munt de tecles) David Fernández ja fa uns quants dies que ha obert el seu bloc. Percepcions és ideal per copsar que es mou per la capital del Baix Camp.

I ara situem-nos al meu municipi (no se si dir-i poble o ciutat), Torredembarra. Darrerament he descobert dues novetats. Són blocs anònims fets per torrenques o torrencs però que parlen ben poc de l'actualitat de la localitat. Però ja va bé mirar més enllà de la vegades malaltissa actualitat torrenca. Tertúlia torrenca ens parla de la commemoració de l'afusellament del president Lluís Companys, habitatge, inundacions al País Valencià, crítiques a ERC, a Espanya... una mica de tot. El racó del tafaner també escriu sobre Companys, penja l'estelada i recorda una cançó de La Polla Records que m'ha fet retrocedir uns quants anys en la meva vida.

Aquest repàs a la Tarracosfera l'acabo recordant que el Saló dels Penjats ha crescut amb la incorporació de diversos periodistes reusencs que tractaran l'actualitat de la capital del Baix Camp des d'aquesta òptica especial que tenim els Penjats. Fa més temps que existeixen però les darreres setmanes ha descobert alguns blocs força interessants, com el del Nacho Carrizo, o el reusenc Te la mà Maria, un joc de paraules deliciós. També rebo comentaris curts però contundents del Mossèn, autor del Confessionari mental. I acabo amb una recomanació pels que els agrada el tomàquet polític: Tripartit-watch. Els amors de Chacón o Xavier Vidal-Folch (El País Catalunya), cròniques bolañistes a Frankfurt i fins i tot la moció de censura de Roda de Berà. Un menú interessant.

En la imatge, tres blocaires: Octavi Saumell, Saül Gordillo i Jordi Salvat. Un gran dia la presentació del Nació.cat.

Gràcies, Fantasma

En un dels blocs que acostumo a entrar de forma gairebé diària, he trobat aquest dimecres una agradable sorpresa. El Fantasma del Castillo m'ha dedicat una caricatura, com ja ha fet amb diferents regidors i altres personatges torrencs. L'he trobat simpàtica. No ho sé si se m'assembla. Sou vosaltres els que ho heu de jutjat.

El Fantasma em dibuixa amb un llapis a la boca. És un símbol, perquè l grafit l'utilitzo ben poc. M'agrada més el bolígraf, senzill, sense pretensions, artífex d'aquesta lletra que amb prou feines jo m'entenc. La càmera si que la intento portar sempre a sobre. Mai se sap quan et pots trobar la notícia (encara que sigui noticieta).

I el micro! Ja us deia en un post anterior que la meva amant furtiva és la ràdio, sobretot en forma de tertúlia. El CAT a la samarreta em defineix molt bé. Sóc català i m'hi sento. Que hi farem?! La samarreta més que blanca podria ser blaugrana, però ja està bé.

Moltes gràcies, crack!!!

Deures pendents (I): blocs que fan pensar

"Una de les ànimes de 'El Saló dels Penjats'. El seu bloc va ser un dels que ja llegia abans de crear aquest", això diu el Capità Tarragona en el seu bloc per otorgar-me un Trniking Blogger Awards 2007, dedicat als blocs que fan pensar. Moltes gràcies Albert Puñet. Un dels objectius els blocs, a més de desfogar-se un mica exterioritzant pensaments i fantasmes interns, és fer reflexionar. Ara em toca a mi recomanar cinc blocs.

1. Joan Miquel Carrillo: la penúltima incorporació a la Tarracosfera. Enginyer de Ports i Camins, s'ho ha agafat amb ganes i estar creant debats molt interessants.

2. Jordi Pla: des de "Personal i intransferible" analitza l'actualitat mundial, espanyola, catalana i de Torredembarra, el meu municipi. De tant en tant, és recomanable visitar-lo. Fa pensar.

3. Xavi Cacho: ja fa uns mesos que aquest tarragoní (que imita a la perfeció l'exjugador del Reial Madrid Roberto Carlos, entre altres personatges) parla de bàsquet en "El Rincón del jugón". Aquests dies té problemes tècnics però fins ara ha fet molta feina. Recomanat pels malalts del bàsquet.

4. El fantasma del Castillo: des del seu bloc "Torredembarra, un poble màgic?" analitza l'actualitat torrenca des d'un punt de vista molt irònic i provocador. Escriu d'una manera molt particular i ens està oferint unes curioses caricatures. Per cert, ha "amenaçat" amb dibuixar-me.

5. El Saló dels Penjats: no em canso de recomanar aquest bloc que hem engegat una vintena de periodistes tarragonins i que ha captat molts visitants fidels, tot i una certa endogàmia. Quina és la ra
ó del seu èxit?

Que us toca fer als cinc guardonats?

-Escriu un post amb els 5 blogs que et fan pensar.
-Enllaça el post que te l'ha concedit per a que la gent pugui trobar l'origen del premi.

Em queda pendent nominar blocs activistes. Ho tinc pendent Josep Maria.

Converses blocaires a Tarragona Ràdio

El Matí de Tarragona Ràdio ha aplegat aquest dimecres al migdia tres blocaires per parlar d'experiències amb aquest nou mitjà de comunicació. Un era el Cèsar Llamborda, coautor de Tarragona 2016, un dels blocs de referència de la tarracosfera i que destaca per la seva fina ironia a l'hora d'abordar les múltiples mancances d'una ciutat que vol ser Capital Cultural Europea el 2016. També hi era la Txus Garcia, que té el bloc Human Trash i també està darrera del bloc de La Pell del Llavi. I finalmemt també m'hi han convidat a mi.

Ha estat una bona estona -com diu el tòpic, hem superat el temps previst- parlant del diví i el profà relacionat amb els blocs. Hem exlicat les nostres experiències en la blocosfera i hi ha hagut coincidència en molts aspectes però també hem divergit en altres. Mentre la Txus es mostrava poc preocupada per si la gent visitava el seu bloc i els comentaris que l'hi pengen, jo explicava algunes experiències de debats creats al voltant d'un post, que et creen una certa satisfacció. La regularitat i la perseverància són claus per al bon manteniment d'un bloc, tal com he afirmat.

Aquesta tertúlia a Tarragona Ràdio ha coincidit amb els tres mesos de l'inici de l'aventura del Saló dels Penjats, una aventura emmpresa per una vintena de periodistes tarragonins i de les quals en sóc un dels principals promotors. Més de 55.000 visites en aquests gairebé 100 dies de funcionament és una bona mostra de la salut d'aquest bloc, que durant aquest mes d'agost en què sembla que aquest país estigui sencer (o gairebé) de vacances el mantenim viu amb entrades força interessants que estan generant comentaris, alguns una mica massa acalorats (deu ser cosa de l'estiu).

Una de les qüestions que s'ha plantejat en la conversa conduïda per Yolanda García han estat els límits dels comentaris als blocs. Hem coincidit en què la possibilitat de l'anonimat és una de les claus de la blocosfera, però que l'insult i la calúmnia no són admisibles i cal aturar-ho. També hem reconegut una certa endogàmia blocaire i que encara som una minoria, que creix, però una minoria. La majoria de la societat està fora de la blocosfera. Espero que algú que ens hagi sentit s'animi a crear un bloc. Jo li posaré en un link des del meu.

Novetats blocaires

Darrerament han anat sortint alguns blocs -o almenys els he descobert- bastant interessants. Un és el de l'Òscar Ramírez, amb el qual vaig coincidir al Grup 100% Comunicació quan ell era cap de programes de Canal català. Ara s'autodenomina periodista jubilat. Aquest bloc, amb el nom "Tot és possible", demostra que no ho està de jubilat. L'actualitza molt sovint -més d'un cop al dia a vegades- i tracta temes molt variats, des de la Màfia a Joan Miquel Nadal.

La blocosfera torrenca va creixent. Dos regidors de colors polítics en diferents s'han llençat a l'aventura blocaire. Un és el regidor del PP, José Oviedo, que alguns ja assenyalen com una de les revelacions de l'actual plenari de Torredembarra. Dimarts el vaig veure en acció i va demostrar coherència un estil diem-ne "especial". L'Iris Gual, regidora de l'Alternativa Baix Gaià, també ha engegat un bloc amb un títol curiós. També és recomanable el bloc del Carles Rico, un reusenc que viu a Torredembarra des de fa dos anys i és membre del Gepec i de la Plataforma Salvem els Muntanyans. Hi trobareu molt informació sobre aquesta darrera història.

I a Tarragona també van sorgin webs. Dels últims a unir-se a la tarracosfera és el president comarcal d'Esquerra Republicana del Tarragonès, el Salvador Guinart, el 'Salvi'. Pels qui ni el coneixeu, s'autodefineix "rojillo, republicà, Nastiquero, de la Jove, Armat, del Drac de Sant Roc, i una mica esbojarrat". El primer tinent d'alcalde de Tarragona, el socialista Pau Pérez, també té un bloc des de fa mesos. És una mica discontinu, però el manté actiu.

I una darrera recomanació més heterodoxa: el confessionari mental del Mossèn. No és ni molt menys un bloc religiós. Amb el lema "Penso, recordo i oblido" trobareu posts molt curst que juguen amb les tipologies de lletra i les imatges.

El meu segon meme

He rebut un meme procedent de la Bego -ja estava avisat- i, com tots els memes, s'ha de respondre i enganxar a més blocaires. Es tracta d'una sèrie de recomanacions. A veure:

Recomana’m un bloc en català: Tarragona 2016.
És una referència al Camp de Tarragona i està travessant fronteres. És enginyós, divertit, fa pensar... i demostra que hi ha moltes coses a millorar a Tarragona.

Recomana’m un bloc en un altre idioma: Deformación profesional
L'escriu un excompany de pis. Les seves reflexions, que arriben des de localitat alicantina d'Ibi, són variades i molt interessants. A més, sap escriure. Li caldria una mica més de regularitat.

Recomana’m un post d’especial interès: ¿Que tienen en común...
Es tracta d'un post del portaveu del PP a l'Ajuntament de Tarragona, Alejandro Fernández. Ja fa gairebé un mes que el va penjar i el vaig trobar molt original. I també em va sorprendre que certs personatges nord-americans siguin republicans. És el que té el bipartidisme.

Recomana’m un web: Club Escacs Torredembarra
Escombrem cap a casa. És un humil web d'aquesta entitat esportiva torrenca de la qual en formo part. Intenta informar sobre les activitats del club, sobretot de l'Open Internacional, que aquest juliol ha arribat a la novena edició.

Recomana’m una eina d’Internet: internostrum
És una web en què es pot traduir gratuïtament un text del castellà al català o a la inversa. A mi m'ha fet un gran servei els darrers anys. Però repasseu els articles perquè les traduccions automàtiques són una mica traidores.

Recomana’m un vídeo: aquest any m'he perdut gairebé tots els capítols del Polònia a causa dels meus horaris laborals. Sort de les repeticions i del www.youtube.com. Aquest gag d'Acebes-Bruce Lee els ha costat molt de superar. Rieu una estona. "Be àcid bòric, my friend".

Recomana’m un àudio: un els programes radiofònics que més m'han interessant aquest any ha esta El nas de Cleòpatra, a Catalunya Ràdio, dirigit per Enric Calpena i amb Oriol Junqueras com a col·laborador. La història-ficció la critiquen molts historiadors. A mi, em fascina.

Em toca reptar cinc blocaires a continuar aquest meme: Jordi Pla, Alejandro Fernández, Antonio Teruel, Capità Tarragona i Jordi Molinera. I si algú altre s'anima, endavant.

Un nou mitjà de comunicació

Aquesta ha estat una setmana molt intensa a la xarxa. Dilluns em va sorprendre veure un comentari al Saló dels Penjats parlant de la meva marxa del Més Tarragona. Dimarts vaig penjar un post al meu bloc explicant les raons del meu canvi laboral i algunes reflexions sobre aquesta decisió. M'han satisfet molts alguns comentaris d'amics, coneguts i saludats (aprofito el títol del programa de Josep Puigbó a Td8) que et reconforten i et fan sentir valorat. Altres m'heu trucat o m'ho heu dit cara a cara perquè ens hem trobat i us ho he comunicat o ja ho sabieu. Gràcies a tots!

Però el gran fenòmen mediàtic de la setmana ha estat els greus problemes laborals del Diari de Tarragona i el Grup 100% Comunicació, on encara treballo. El Saló dels Penjats ha informat sobre aquests conflictes i molta gent hi ha dit la seva a través de comentaris, alguns fora de lloc i faltant al respecte des de l'anonimat. Fins i tot el Tondo Rotondo, blocaire tarragoní de referència, hi deia la seva.

Aquests dies hem mantingut un intens debat entre els Penjats i hem decidit marcar uns límits. Alguns diran que practiquem la censura, però la llibertat d'expressió té uns límits i hem cregut que els estàvem superant. La blocosfera és un nou mitjà de comunicació -cada vegada ho tinc mé clar- i encara ha d'evolucionar per acabar de definir-lo.

D'aquesta setmana també em quedo amb el debat sobre el món de la comunicació, malalt des de fa ja molt temps, amb sous precaritzats per uns professionals la majoria titulats. Però hi ha una oferta de nous llicenciats que supera la demanda i les empreses ho aprofiten. I per l'altra banda els periodistes som molt individualistes i sovint fins i tot egoïstes. No sabem organitzar-nos excepte en moments molt puntuals. Per cert, que se'n sap de l'Estatut del Periodista? S'ha perdut pels passadissos del Congrés? Aquesta setmana ha semblat que despertàvem una mica i es creava un debat que anava més enllà del nostre sector. Tindrà continuïtat?

Els convergents aposten per la blocosfera

En els darrers dies estem veient com la blocosfera tarragonina està experimentant la incorporació de polítics convergents que han trobat en els blogs la manera d'expressar les seves opnions en aquesta nova situació política amb el PSC i ERC governant la ciutat. Un d'aquests nous blocaires és el president local de CDC a Tarragona, Quim Amorós, que el dissabte 16 de juny va publicar el seu primer post.

"Hola, em dic Joaquim Amorós i avui he començat aquest blog,
de fet no tinc gaire experiència en mantenir blogs ni res per l'estil, aixì que no sé si seré capaç d'anant actualitzant-lo periodicament.
De fet intentaré posar algunes reflexions del que penso de les coses i poder contrastar-les amb els altres", començava el seu primer article Amorós. No té comptador de visites però qui podem apreciar un nombre important de comentaris.

Entre els comentaristes d'aquest bloc he pogut descobrir dos nous blocs convergents, Un és el de l'Oriol Vázquez Tarrida, que té 21 anys i és estudiant de Dret. Milita a les Joventuts Nacionalistes de Catalunya des de l'any 2003 i a Convergència democràtica de Catalunya. Ha estat cap local de la JNC a Tarragona des de 2005 a 2007, tal com explica a la seva presentació.

Però encara n'hem pogut trobar un de més "contundent", com podeu comprovar a la fotografia que il·lustra el post. El bloc és diu El Capità Tarragona, alter ego de l'Albert Puñet, de 22 anys i llicenciat en Administració i Direcció d'Empreses, a més de militant a la JNC de Tarragona. Aficionat al teatre, afirma que "m'encanta la política, el teatre, les finances i el tracte amb la gent". "Perquè el CAPITÀ TARRAGONA? Perque ara més que mai a Tarragona li cal un super heroi", afirma contundentment en la seva presentació.

La supressió de més de 500 zones blaves a la ciutat de Tarragona o els primers "gestos" del socialista Ballesteros com alcalde de Tarragona són objecte de crítiques contundents en aquests blocs. També hi trobem debat a través d'intervencions com les del membre de les JSC Alejandro Caballero. Haurem de seguirde molt a prop aquests nous blocs, que animaran ben segur el panorama blocaire tarragoní.