dimarts, d’agost 19, 2008

L'antecedent de 'El ala oeste'

Ja veieu que estic espaiant les intervencions al blog. Podria parlar-vos de política però no en tinc massa ganes. Estic una mica decebut. Potser la setmana que ve. Rectifico, us parlaré de política, de la de veritat (je je). Com ja sabeu, sóc un bon seguidor de The West Wing, coneguda al nostre país com El ala oeste de la Casa Blanca. Ara vaig per la quarta temporada i no més endavant perquè vull fer-ho durar. És una de les millors sèries que s'han fet a la història i no només disfruto amb les trames i diàlegs sinó coneixent un sistema polític que pot tenir defectes però també molts avantatges en comparació amb la patitocràcia que tenim en aquesta banda d'Europa.

Me n'estic anant una mica del que volia comentar-vos i és una pel·lícula que ben segur que molts de vosaltres heu vist -és del 1995- però jo no n'havia tingut el gust. Es tracta de El presidente i Miss Wade. Em direu alguns que és una mica "ñoña", amb un president dels Estats Units viudo, amb una filla preadolescent que s'enamora d'una activista ecologista i amb un líder republicà dolent molt dolent. Una mica de raó teniu. S'ha de travessar una mica la pàtina de pel·lícula "hollywoodiana" per disfrutar del guió d'Aaron Sorkin. Aquí volia anar a parar. Efectivament, el guionista de El ala oeste.

I és que en El presidente y Miss Wade se l'ha de considerar el precedent de El ala oeste de la Casa Blanca. En el film, el president és Michael Douglas mentre que el seu cap de gabinet és Martin Sheen, ascendit a president a la sèrie. Enlloc de Richard Schiff (Tobey Siegler) fent els discursos del president trobem Michael J. Fox. Hi ha també algun secundari que repeteix els dos llocs. Aquesta pel·lícula, de la qual ja n'havia sentit parlar però no havia vist, va ser per a mi un redescobriment i la vaig disfrutar sabent des del començament que Sorkin n'era el guionista, quatre anys justos abans de començar el 1999 el rodatge de la primera temporada de The West Wing. Una senzilla proposta per les vacances als malats de política i de El ala oeste.

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Salvat, cada dia t'assembles més (físicament) al Joan Llaneras ... sou igual de lletjos ... només cal que miris els jocs olímpics!

Herois ha dit...

A Beijing l'únic que cal mirar és com perd espanya en la majoria de disciplines. Divertidissim... com un dominó cau, cau, cauuuu... malgrat els mitjans de comunicació catalans i espanyols s'entesten en magnificar-ne les victòries passe per alt desenes de derrotes constants. Jjejejej