Em vaig alegrar
molt quan em vaig assabentar que Jordi de Manuel havia guanyat el Premi Pin i
Soler de novel·la amb La decisió de Manperel. És un escriptor que segueixo
des de fa uns quants anys i tot i no ser un autor de masses, sempre el recomano
perquè la seva proposta literària és molt interessant, basculant entre la
ciència-ficció i la novel·la negra i amb un cert punt julesvernià de predir
alguna realitat futura en les seves obres. El cas de Mans lliures, publicada
l’any 2009, és impressionant. Qui sap si amb L’olor de la pluja d’aquí uns
anys li passarà el mateix.
La decisió de
Manperel em va arribar per correu gentilesa de l’editorial i del mateix autor
abans de la seva publicació. Com no sóc periodista cultural ni crític literari,
aquestes situacions em fan sentir molt privilegiat. Vaig devorar la novel·la en
un cap de setmana. El relat em va absorbir. Sobretot perquè et transporta a
l’illa àrtica on es desenvolupa la novel·la d’una manera intensa. Entres en
l’univers creat per De Manuel: la tundra a l’estiu, plena de mosquits, d’oques,
de molta llum, de solitud... I és admirable, perquè l’autor ha explicat que no
hi ha estat mai.
La trama barreja
elements de ciència ficció amb filosofia i religió, però no oblida la
quotidianitat d’un protagonista que és un geni i com tots els genis està sol i
té molt temps per a reflexionar. Potser massa. La contraposició amb el carter
Botonov, un recurs que ja hem vist en novel·les d’altres autors, però que a La
decisió de Manperel hi encaixa molt bé. Com fa sovint, De Manuel parteix d’una
notícia o un succés real, que en aquest cas és Grigori Perelman i el seu rebuig
a la Medalla Fields, l'equivalent al Premi Nobel de les matemàtiques, i ho adapta -començant per barrejar les síl·labes
del cognom- per teixir la seva història, per crear un món. Un món diferent,
sense l’entranyable inspector Marc Sergiot. Segur que en Sergiot aviat el
tornarem a tenir a les llibreries, però abans podem gaudir d’aquesta novel·la
“diferent”.
1 comentari:
Podeu dir-me les novel·les de Jordi de Manuel on hi surten els escacs.
Salvador juanpere
Blog: Llibres i escacs
Publica un comentari a l'entrada